Tret de sortida a la incerta cursa cap a l’Elisi
El resultat de les eleccions regionals retorna l’autoestima a les forces del bipartidisme i trenca el relat del duel del president Macron contra Le Pen
Tres barons d’Els Republicans aspiren a erigir-se en la tercera via dels comicis
Comença la cursa cap a la presidència francesa i aquesta sembla molt més incerta del que opinaven els analistes fa tan sols quinze dies. La segona volta de les eleccions regionals i departamentals, celebrada abans-d’ahir, ha donat autoestima als partits tradicionals. Els Republicans (LR) i el Partit Socialista conserven el seu monopoli de les institucions territorials, amb el permís dels nacionalistes corsos, hegemònics a l’illa. En canvi, la clatellada electoral soferta per la ultradreta i el macronisme ha estat més que considerable. S’han acabat els temps del duel d’Emmanuel Macron contra Marine Le Pen? La resposta no la tindrem fins al 10 (primera volta) i el 24 d’abril (segona volta) del 2022. L’abstenció rècord en aquests comicis territorials recomana prudència. Poques conclusions categòriques es poden treure d’una votació en què només ha participat un de cada tres electors. En el cas dels joves, un dels sectors de la població que aposta per opcions més radicals, la participació ha estat de només el 20%, mentre que ha resultat bastant més elevada entre la gent gran, força més fidel envers Els Republicans i els socialistes. De fet, la principal clau de les regionals ha estat la còmoda reelecció dels presidents sortints.
Tanmateix, això no ha impedit que la premsa francesa, obsessionada per l’elecció presidencial, hagi projectat aquests últims resultats en la llarga i incerta carrera cap a l’Elisi. D’aquesta manera, s’ha vist debilitat el relat alimentat per aquests mateixos mitjans del duel Macron contra Le Pen, és a dir, que l’elecció del 2022 consistiria en una repetició de la del 2017.
S’obre una escletxa
Després d’haver aconseguit el 38% dels vots i haver estat la força més votada en el conjunt del país, els dirigents de la dreta republicana volen aprofitar l’escletxa que sembla obrir-se. Alguns dels seus barons territorials ja van reaccionar a les seves victòries abans-d’ahir amb discursos amb un evident tarannà presidencial. Va ser el cas del conservador Xavier Bertrand, de 56 anys, reelegit al capdavant de la regió dels Alts de França (nord). Aquest exministre de Nicolas Sarkozy, que no té un gran carisma, ja havia anunciat al març la voluntat de presentar-se en les pròximes presidencials. Però des d’aleshores la seva candidatura no havia tingut dinamisme i els sondejos li concedien menys del 15% dels vots.
Després de la clara victòria al nord de França, amb el 52%, les seves aspiracions podrien catapultar-se. Segons un últim sondeig publicat diumenge per l’institut Ipsos, Macron i Le Pen continuen liderant la carrera cap a l’Elisi amb unes intencions de vot del 24%, però Bertrand ja escala fins al 18%. De fet, una de les imatges d’ahir va ser una trobada en una fàbrica a Douai (nord) entre Macron i Bertrand, en què el dirigent centrista va felicitar-lo per la seva victòria en els comicis locals.
Tanmateix, les ambicions del president dels Alts de França dependran dels seus companys i rivals interns. A més d’ell, Valérie Pécresse, que dirigeix l’administració regional de París, i Laurent Wauquiez, al capdavant de la de Lió, han mostrat certes aspiracions presidencials. “Ningú guanya en solitari”, va advertir Christian Jacob, president de LR. Després del fracàs de François Fillon el 2017, aquesta formació ha quedat traumatitzada respecte a les primàries. La seva direcció no ha desvelat com escollirà el seu candidat, més enllà del fet que organitzarà un sondeig aquest estiu i que vol designar-lo al novembre.
Els bons resultats en les regionals podrien abocar els partits tradicionals a una certa supèrbia. “Aquesta nit s’evidencia que si hi ha una força motora en l’esquerra, és la socialista”, va dir Olivier Faure, secretari general del PS. Una percepció no només exagerada, sinó que podria dificultar les futures negociacions amb els verds per construir una candidatura conjunta.
Misteriosa campanya de l’ultra Zemmour
Els decebedors resultats en les regionals han convertit el partit de Marine Le Pen en un mar de dubtes. El Reagrupament Nacional (RN) no només se’n va d’aquests comicis sense dirigir cap regió, sinó que ha experimentat un retrocés electoral considerable, amb el 20% dels vots en el conjunt del país, mentre que en el mateix tipus de votació el 2015 havia aconseguit el 27%. Aquest sotrac electoral ha donat ales a aquells adversaris de Le Pen que promouen la candidatura del periodista ultradretà Éric Zemmour per a les presidencials del 2022. Centenars de cartells van ser penjats ahir a la matinada en els panells electorals de les eleccions regionals amb el missatge “Zemmour président” i la fotografia d’aquest tertulià ultranacionalista i islamòfob. Rumorejada des de fa mesos, la seva candidatura no és oficial, però alguns sondejos ja li concedeixen el 5% dels vots.
