La Moncloa dilueix la taula i hi proposarà ampliar l’autogovern

Com si fos una reunió diferent de la que havia explicat Pere Aragonès, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va comparèixer pocs minuts després que ell per felicitar-se que la trobada, en el marc de les mantingudes “amb altres presidents autonòmics” acabats d’elegir, havia estat “cordial” i havia de servir per “obrir una nova etapa” que deixi enrere la confrontació entre “una part de Catalunya i Espanya”. Això sí, més enllà de les bones paraules Montero va diluir l’acord per a la represa al setembre de la taula de diàleg en l’àmbit “de la normalitat institucional”, i dins de tot un mar de qüestions tractades: el repàs a la situació pandèmica, la “conveniència” que Aragonès vagi a final de mes a la reunió de presidents de comunitats, la demanda perquè convoqui a Catalunya un “fòrum de trobada” entre partits, la convocatòria de la comissió bilateral, liderada pel ministre Miquel Iceta, per fer seguiment sobretot de les inversions pressupostades, l’estudi de l’ampliació del Prat, el repartiment dels fons europeus o el suport a la candidatura del Pirineu-Barcelona als Jocs del 2030.

Montero va justificar l’establiment d’un diàleg per “evitar cronificar” un conflicte que “du massa temps enquistat”, però va quedar clar que les paraules “amnistia” i “autodeterminació” que Aragonès no es va cansar de reivindicar provoquen urticària a la Moncloa, i en el torn de preguntes la portaveu es va esforçar en tot moment a deixar clar que el president català podia donar “el relat” que vulgués, però que en cap cas ni una cosa ni l’altra havien estat “objecte de debat”, ni tan sols de cap comentari per part de Pedro Sánchez. De fet, va admetre que el president espanyol no havia plantejat cap proposta, si bé sí que es va agafar a la suposada “aspiració de fa molts anys” de Catalunya per aprofundir en el seu autogovern, que vindria segons ella de l’època de l’Estatut, per suggerir que aquest podria ser un punt de trobada que plantejarien en la mesa de negociació. “Per a Aragonès i els partits del govern català potser no són elements suficients, però aquest govern hi vol aprofundir si la seva actitud és constructiva en la mesa”, apuntava.

Això sí, Montero va admetre que les posicions estan avui molt distants, i va receptar termes com “assossec”, “temps al temps” o “tranquil·litat” també perquè “l’encaix” català trobi una major “acceptació” al conjunt de l’Estat, a fi que en el marc del diàleg es puguin anar madurant i trobant “solucions viables i concretes”, sempre “dins del marc legal i democràtic” de la Constitució. “Necessitem estabilitzar-nos en un marc de confiança i lleialtat mútua”, va subratllar, després de convidar Aragonès a plantejar propostes “viables”.

Montero va passar de puntetes sobre l’informe del Consell d’Europa contra la repressió espanyola, assegurant que hi veuen “qüestions diferents”, i va negar cap intenció d’afavorir el retorn dels exiliats ni de reformar el Tribunal de Comptes, si bé denunciaria l’obstruccionisme del PP per renovar-lo.