“Pateixo per una involució de tot l'avenç social assolit”

Sí. La feina m'agrada i no he descartat mai de tornar-hi. De veritat que la feina m'agrada.

Depèn. De la nacional, sí. De la municipal, no: he treballat i he estat regidora al mateix temps. Visc en un poble i no en una gran ciutat. Ser regidora d'un municipi petit és compatible amb l'activitat professional, feina que l'entenc en exclusivitat, no a mitja jornada; l'activitat política hauria de ser complementària. Fer de diputat o diputada és complex.

Ja hi vaig renunciar el 2006. Si es donés el cas tornaria a renunciar a ser diputada.

Se'ns vota per a la governança, per ser decisius. A l'elector no el defraudes si renuncies a l'escó per anar al govern. La majoria de consellers han renunciat a l'acta de diputat.

Carod és diputat i conseller. La conselleria requereix la dedicació exclusiva... Per als grups més nombrosos és més fàcil ser diputat i ser al govern. Ser diputat no és només assistir als plens: comissions, tasca territorial, treballar propostes del territori.

En aquesta legislatura s'ha fet un avenç important en polítiques de protecció social que he liderat. El partit ha valorat el fet de posar-me a davant per emfasitzar la política d'aquests set anys. Lidero part d'aquest avenç social. Ara: vull que sàpigues que he tingut el consens unànime per proposar-me com a cap de llista; i sóc l'única consellera d'Esquerra a Girona i a Catalunya.

Cinc dones en un equip de catorze no és un govern paritari.

El govern ha de representar la paritat: 52 per cent dones. Ho ha de ser i hi ha prou dones competents, formades i amb llargues trajectòries polítiques per ocupar càrrecs. La paritat, d'acord amb la proporció social, hauria de ser de 40 i 60.

Pot ser.

La coalició hi afegeix més dificultats de les que puc entendre, però hem de esforçar-nos per avançar cap a la paritat.

... Del domini masculí, encara. És una realitat. La dona agafa cada cop més àmbits de responsabilitats, però calen accions positives i polítiques que fomentin la presència de les dones. A Acció Social hi ha paritat inversa: hi ha més dones que homes i han estat escollides per les seves capacitats, no pas per ser dones. Si busques, trobes.

Hi serà, tot i que tindrà molt de pes aquesta orientació de futur del nostre país.

Hi ha molts temes energètics a resoldre. En comunicacions s'ha avançat molt, però queda molt encara. A mi m'interessa parlar de polítiques socials. S'ha d'avançar en serveis d'acollida i integració, i cal donar resposta a la crisi, a l'atur. Molta població immigrada, amb un índex elevat de desocupació, tenia la feina a la construcció. Ara cal fer un esforç per preparar gent desocupada per als nous mercats productius, cap a nous filons de treball i, sobretot, reduir l'estacionalitat. És una de les claus de la cohesió social.

I de no tant a la dreta. Cal posar en valor el pacte nacional per a la immigració, que incideix en una aposta per la immigració regular, per evitar la competència pels serveis públics, desplegar la xarxa d'hospitals, de centres d'assistència primària, d'escoles i dotar-nos d'una cultura pública comuna.

És trobar els elements comuns de tots els que vivim a Catalunya. Per exemple: el català és la llengua comuna, un model de convivència, que es dinàmic, i tenim una única societat diversa, però no una diversitat de societats. Serà un tema central de la campanya. Som conscients que hi haurà formacions polítiques que voldran dur la campanya cap al populisme i cap a posicions electoralistes. Hem d'apostar per la serenor. Fixa't, la immigració és estructural: no marxarà. Encara que en marxin uns quants, n'arribaran. I els que arriben són per reagrupament familiar.

Les polítiques socials han servit per pal·liar les conseqüències de la crisi i per mantenir la cohesió social. Han estat unes polítiques molt rendibles en l'àmbit social. Aquesta ha estat la legislatura del reconeixement dels drets socials. Podem dir que hi ha un sistema català de serveis socials. I convé saber que la conselleria d'Acció Social i Ciutadania és la tercera quant a pressupost: 2.200 milions d'euros, la majoria finalistes per atendre prestacions econòmiques o de serveis. I hem passat de 600 milions d'euros el 2003 als 2.200. Abans les polítiques socials eren per a pobres i ara són per a tothom, i tenim un sistema de copagament en funció de les rendes de cada persona. La diferència d'aquesta legislatura amb la llei de serveis socials del 2007 és que l'accés és per a tothom.

No és així. Fins abans de la llei, la meitat de les persones dependents depenien de la família. Les necessitats eren molt altes, implica tres administracions, Estat, Generalitat i ajuntaments i és una llei nova. Es preveu un desplegament progressiu fins al 2015. Això vol dir que no tothom pot ser atès en el primer moment, i permet la lliure elecció de l'usuari. No és fàcil.

L'Estat ha incomplert la seva part del compromís, el que marca la llei mateixa: de la part que queda, un cop descomptat el copagament, un cinquanta per cent el paguen les comunitats. La realitat ha sigut que el 2008, per cada euro de l'Estat, Catalunya en va posar 3,25. El 2009 ha millorat: per cada euro de l'Estat, Catalunya n'ha posat 2,5. I això ho ha hagut d'assumir el govern de Catalunya.

Tenim més del 90 per cent dels projectes socials del pla de govern del pacte d'entesa aprovat. Quedarà el decret d'accessibilitat, que ja no aprovarà quest govern, malgrat que ja està en la fase consultiva; la feina està feta, perquè ja s'ha consensuat amb el consell d'accessibilitat de Catalunya. La LGTB...

Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, la llei contra la homofòbia. Em sap greu, no arribarà ni al Parlament, perquè és important. Hem tingut molta activitat legislativa: hem aprovat sis lleis i totes, excepte la d'immigració, per unanimitat.

Pateixo per una involució de tot l'avenç social assolit fins ara. M'amoïna un retrocés com el que han provocat altres governs de dretes de l'Estat, que pràcticament no l'han desplegat. La llei de serveis socials la vam aprovar per unanimitat, però CiU ha estat sempre molt crítica; va votar-hi en contra. Tota la feina que s'ha pogut fer, amb 135.000 persones beneficiàries a tot Catalunya, és un tema que amoïna. Estic convençuda que les lleis signades per unanimitat les impulsaran.

CiU és un bipartit i ningú no li diu. Si ens referim a les enquestes, marquen tendències, que CiU millorarà escons. Hi ha una realitat: CiU té la militància activada perquè fa mesos que fa campanya i, en canvi, no els grups del govern d'esquerres. Hi ha un desequilibri: el govern governa i l'oposició fa campanya. I les enquestes ho reflecteixen això. Les coses poden canviar amb la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del 10 de juny contra deu persones que van decidir contra la voluntat de tot un poble. Ara la gent demanarà claredat als partits polítics. Volen saber el full de ruta de la pròxima legislatura. I a Esquerra hem estat valents: serem al costat d'aquells que estan a favor del dret de decidir.

Esquerra va deixar clar que es dona per acabada una etapa que no pot continuar si no hi acompanya el camí cap a la independència . L'etapa del tripartit ha estat necessària per a Catalunya perquè hem refet el país: hem avançat en els drets socials i en l'eix nacional.

Es manté en una posició ambigua.

Vull que ERC sigui una força decisiva.

El PSC ha avançat molt, no ho oblidem: l'Estatut, lleis del cinema, d'acollida, vegueries, consultes, educació... Volem ser decisius perquè no s'esquinci l'avenç nacionalista del PSC i, sobretot, que no hi hagi retrocés en avenços socials, amb CiU. Només donarem suport a la força política que propiciï una consulta sobre el dret a decidir. No t'ho puc dir més clar.

La pròxima legislatura ha de ser constituent i, per tant, s'ha de poder fer el referèndum sobre el dret a decidir. No sé dir-te quan, però serà en el moment oportú. El que sí que és cert és que la independència s'ha situat amb normalitat no només a l'agenda política, sinó entre la ciutadania. I les enquestes reflecteixen aquesta normalitat. Així voldria contribuir Esquerra al si del govern.