Iceta, sobre els exiliats: “Tothom ha de respondre davant la justícia”

El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, ha deixat clar que el govern espanyol no té previst un indult anticipat per als polítics independentistes exiliats.

“Tothom ha de respondre davant la justícia espanyola”, ha defensat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio tot apuntant que el més normal és concedir indults després d’una sentència. Així mateix, també ha dit que l’executiu espanyol no té previst canvis al Codi Penal per incorporar com a delicte convocar un referèndum.

D’altra banda, no ha descartat la possibilitat d’incorporar a la Constitució una disposició addicional que contempli qüestions específiques per a Catalunya.

Iceta ha dit que no sap en què consistirà la reforma del delicte de sedició del Codi Penal que ha promès el ministre de Justícia, però ha volgut deixar clar que “tothom ha de comparèixer davant la justícia quan la justícia el requereix” i, en aquest sentit, ha defensat que només es pot indultar els que han estat condemnats, descartant aquesta mesura de gràcia per als polítics independentistes a l’exili.

Pel que fa al Tribunal de Comptes, Iceta ha evitat dir si li sembla exagerada la petició d’una fiança de 5,4 milions d’euros argumentant que no ha examinat l’informe sobre l’acció exterior del Govern, però el ministre ha volgut subratllar que “ningú està per sobre de la llei” i ha recordat que una decisió del Tribunal de Comptes es pot recorre a la justícia.

Després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi apuntat que hi ha “altres vies” alternatives a una reforma de la Constitució per poder convocar un referèndum, Iceta li ha respost que el 2014 quan es va demanar al Congrés la transferència de la competència per convocar referèndums, la cambra baixa va rebutjar la proposta.

Iceta rebutja un referèndum d’autodeterminació i aposta per una solució sobre autogovern, finançament i incrementar la participació de les comunitats autònomes en el disseny de les polítiques estatals.

En aquest marc, el ministre no descarta que pel camí es pugui trobar alguna mesura específica per a Catalunya i ha recordat que els drets forals van trobar un encaix en la disposició addicional primera de la Constitució.

“Per què no pensar en una disposició addicional que contemplés qüestions referides específicament a Catalunya?”, ha plantejat tot i admetre que ara mateix al Congrés no hi ha una majoria per avalar un canvi constitucional cap a una evolució federal de l’Estat.