Un cap d’informació de la Policia Nacional diu que es va detenir Puigdemont a Alemanya perquè “era el lloc més factible”

El cap de la Unitat Central de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional a càrrec, entre altres, dels delictes comesos contra l’ordre constitucional ha afirmat que es va detenir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Alemanya perquè van estimar “que era el lloc més factible per practicar la detenció”.

En la seva declaració aquest dimecres com a testimoni al judici per encobriment contra els dos mossos que acompanyaven Puigdemont, el policia nacional ha negat que volguessin detenir-lo a Alemanya.

L’agent ha explicat que van contactar amb la policia alemanya (BKA) per establir un “dispositiu policial per detectar” el vehicle de l’expresident “travessant la frontera”.

El testimoni ha admès que no van parlar amb la policia sueca ni la danesa, per on també va passar Puigdemont en cotxe.

En aquell moment, el març de 2018, tot apuntava que el país en què seria més factible que s’extradís Puigdemont per rebel·lió era Alemanya, ja que, a diferència de Bèlgica, té una tipificació d’aquesta mena de delicte similar a l’espanyola. Tanmateix, la justícia alemanya va rebutjar extradir-lo per rebel·lió i només va acceptar fer-ho per malversació.

El membre de la Policia Nacional ha dit que el pas per Alemanya, des de Finlàndia, era el recorregut “raonable” per tornar a Bèlgica “a la fuga”, donat que el Tribunal Suprem havia dictat una ordre europea de detenció.

L’aleshores cap de la Unitat Central d’Informació ha assegurat que tenien “dades intuïtives” que indicaven que Puigdemont podia travessar la frontera alemanya el 25 de març de 2018, però ha negat que en tinguessin la certesa perquè l’expresident “no tenia cap dispositiu de seguiment”.

De fet, el testimoni ha afirmat que la Policia Nacional descobreix quin recorregut ha fet exactament després de la detenció a Alemanya.

També ha dit que l’única informació que van donar a la policia alemanya va ser el vehicle de Puigdemont, però que van descobrir qui l’acompanyava en el moment de la detenció.

L’expresident estava amb els dos mossos jutjats per l’Audiència Nacional i amb Josep Maria Matamala i Josep Lluís Alay.

Preguntat per la defensa dels mossos per què no demanen a les autoritats fineses la detenció de Puigdemont, que estava a Hèlsinki el 23 de març, el dia de l’emissió de l’ordre; l’agent ha afirmat que l’expresident “va desaparèixer” i no tenien “constància certa” que hi fos perquè no tenien cap agent a la capital finlandesa.

“No podem contactar amb les autoritats d’aquell país si no teníem constància certa que hi fos”, ha dit.

En la segona sessió del judici a l’Audiencia Nacional, també han testificat dos agents de la Policia Nacional que han explicat la detenció dels quatre acompanyants de Puigdemont el 28 de març.

En la sessió de dijous serà el torn de testificar del qui era el cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos, l’intendent Miquel Justo Medrano.

La defensa dels dos mossos, a qui la fiscalia demana tres anys de presó per encobriment, ha renunciat al testimoni de quatre agents de la Policia Nacional que estaven citats i ha demanat que s’avancin a demà dijous els informes finals. El president del tribunal i la fiscalia han acceptat avançar-ho.