Haití deté 15 colombians per l’assassinat del president, Jovenel Moïse

El president d’Haití, Jovenel Moïse, era un home amb molts enemics. La captura de quinze colombians, acusats de formar part del comando de 28 homes que dimecres va assassinar el president haitià a casa seva, ha posat en evidencia la dimensió de la conspiració. “Vam arrestar quinze colombians i dos nord-americans d’origen haitià. Tres colombians van morir i vuit van fugir”, va dir el director general de la policia nacional, Leon Charles, dijous a la nit. Colòmbia va respondre immediatament a la notícia i es va posar a disposició del govern provisional que ara porta les regnes de Port-au-Prince. El ministre de Defensa de Colòmbia, Diego Molano, va admetre que entre els arrestats hi ha sis militars retirats de l’exèrcit.

La policia d’Haití va matar tres dels assassins del president i vuit han fugit. Ara intenta reconstruir la ruta dels sicaris. Se sap que van arribar a l’illa fa un mes i que van entrar per la veïna República Dominicana. Els militars colombians detinguts, per la seva banda, van formar part del servei fins al 2020. Dijous una multitud de gent va intentar linxar dos dels capturats, que estaven detinguts en una comissaria de la capital, Port-au-Prince. L’ambient està crispat, mentre la comunitat internacional mira amb estupor com Haití es dessagna sense trobar el rumb i devastada per una crisi econòmica que la pandèmia ha empitjorat. Haití va ser el primer país a independitzar-se d’Espanya en el segle XIX i actualment és el més pobre de l’Amèrica Llatina.

Sobre els autors intel·lectuals del crim s’ha avançat poc o res. Les autoritats han posat, per ara, l’esforç a trobar els que van prémer el gallet la matinada de dimecres, quan van entrar a la residència de Moïse, de 53 anys, i el van cosir a trets al seu llit. Setze trets li van disparar. La primera dama, Martine Moïse, va rebre un tret, però es recupera en un hospital de Miami. Els assassins anaven amb unes armilles que els identificaven com a membres de l’agència antidroga nord-americana DEA. En qualsevol cas, les hipòtesis del magnicidi apunten als múltiples enemics interns que tenia el president.

Impopular i acusat d’autoritari, Moïse estava enfrontat amb un grup de famílies poderoses, liderades pels Vorve, propietaris del servei d’electricitat a l’illa. El president ja els havia acusat d’intentar derrocar-lo al novembre, i fins i tot de promoure un magnicidi que havia frustrat. Els Vorve no perdonaven al president que els hagués deixat fora d’alguns milionaris contractes d’obra pública. Però Moïse també tenia enemics entre les dotzenes de senadors que s’oposaven al seu intent de declarar unicameral el Congrés, una mesura que els hauria deixat al carrer. O entre les poderoses bandes que controlen els barris de la capital, grups més o menys organitzats que fins ara havien mantingut una relació de pau negociada amb l’executiu. Jimmy Barbecue Cherizier, un expolicia líder d’una d’aquestes bandes dedicades al segrest i al tràfic d’armes i drogues, havia fet recentment una crida a la “insurrecció dels pobres” contra el president. Com en una pel·lícula clàssica de detectius, la llista de sospitosos és llarga i són múltiples els mòbils del crim.