ÀNGEL CANOSA
ALCALDE DE BLANES
Passeig per la Blanes real, lluny de la platja
L’alcalde blanenc, en el seu primer mandat, tria un itinerari amb estacions en projectes socials, pensats per millorar condicions de vida als barris, amb més opcions laborals i residencials
D’una passejada per Blanes, inici o final de la Costa Brava, en ple estiu se’n pot esperar l’ascens a la roca de sa Palomera o fer el ronso pels jardins botànics Mar i Murtra o Pinya de Rosa. Malgrat això, l’alcalde, el republicà Àngel Canosa, defuig les estampes de postal i la temptació de posar-se el vestit de bany i ens proposa conèixer els barris, amb els seus dèficits i reptes. Caminar pels racons de la ciutat és una de les pràctiques diàries que Canosa, de bon matí, ha reprès un cop superades les restriccions del toc de queda. Explica que sol aprofitar per visitar els llocs que assenyala la llista d’incidències de la policia local, però també “per comprovar sobre el terreny les queixes i instàncies que es reben sobre herbes altes, pintades o desperfectes”.
El recorregut proposat per l’alcalde blanenc arrenca a llevant del nucli urbà, davant de l’antic edifici de l’escola Carles Faust. Construït el 1970, va quedar petit i va ser abandonat quan es va construir l’equipament actual, fa gairebé 20 anys. Canosa explica que la prioritat fins ara ha estat recuperar els 9 antics pisos per a mestres, ara centrats a resoldre casos d’emergència d’habitatge. Però, un cop desencallats, ara volen donar un nou ús educatiu a la vella escola.
Fa una dècada, el govern d’aleshores hi plantejava un equipament sociocultural, però l’alcalde actual hi cerca “un gir cap a la formació professional dual, en col·laboració amb entitats, empreses i el servei local d’ocupació”. “Volem integrar-lo al barri i donar noves oportunitats als joves, en àmbits com ara l’electrònica aplicada a maquinària, els graus sociosanitaris o la jardineria i la construcció”, mancats de mà d’obra, prossegueix Canosa.
L’any i mig de Covid-19 ha alentit tràmits, però a final d’any voldrien tenir definit el concurs per relligar obres i la gestió futura. I per recordar que la lluita contra la pandèmia persisteix, fent camí cap a ponent, deixem enrere la nova zona comercial i enfilem cap al punt de vacunació massiva del local social de l’associació de veïns del Mas Enlaire, a la plaça Onze de Setembre.
Punt de vacunació
Mentre desenes de persones, del municipi i la comarca, fan cua per rebre les dosis o s’esperen l’estona recomanada per assegurar que la vacuna no fa reacció, Canosa recorda la petita història d’aquest mòdul provisional, l’únic que es va conservar dels barracons provisionals on hi havia aules fins a la inauguració de l’escola Sa Forcanera. L’anterior consistori el va cedir a l’entitat per saldar una reivindicació en què la Generalitat també s’hi va posar bé. Però ara l’associació agafa paciència i l’han tornat a deixar en mans de les administracions sine die. És encara d’hora, i la cua, no gaire concorreguda, va avançant. L’aparcament provisional que també han hagut d’habilitar contra rellotge és gairebé buit, però l’alcalde saluda el responsable del control d’accés i el cap local de Protecció Civil, amb el qual repassen sobre la marxa algunes novetats.
La ràpida esplanació de l’aparcament, amb 140 places, va neguitejar força veïns de la zona, però Canosa aclareix que serà “provisional”. A la llarga, ja disposen d’un projecte de reurbanització per fer-hi una gran “zona verda, amb una làmina d’aigua i més arbrat, que també connecti amb la zona comercial”, explica. I no descarta que s’hi pugui encabir alguna construcció polivalent que deixi enrere el barracó de l’associació de veïns i amb més usos socials. Però ara, insisteix, la prioritat és frenar una Covid-19 que en la cinquena onada s’ha tornat a disparar en els últims dies a la població, com a tota la resta del litoral català.
El punt de vacunació i l’aparcament, doncs, continuaran fins que faci falta amb la idea de “posar més fàcils les coses als veïns que vagin a vacunar-se, i també a la resta d’habitants de tota la Selva”, ja que de moment continua sent l’únic punt de vacunació massiva estable a tota la comarca. També per als equips de sanitaris que hi presten servei cada setmana.
Fins al barri de la Plantera
Per prosseguir la passejada, recorrem al cotxe i enfilem carrers cap al barri de la Plantera, a l’extrem de ponent del municipi. En el camí, fem el giratori de la plaça Catalunya i deixem enrere sa Palomera, un idíl·lic miratge que separa, com a fita natural, la Costa Brava de la central barcelonina. L’atractiu turístic hi roman, però en suspens per la pandèmia i els ensurts que se succeeixen setmana rere setmana. Sí que amoïnen les restriccions d’horaris a les empreses o les que s’apliquin als moviments de persones a casa o a l’exterior, després del globus sonda francès d’aquesta setmana a evitar visitar Catalunya. L’alcalde lamenta la situació per a molts hotels, bars i restaurants, i especialment per a l’oci nocturn reobert amb pinces i tornat a tancar. Defensa la política de reducció de tributs, taxes i cànons per mitigar-ne els efectes, encara que això només sigui un pegat i suposa alhora que el consistori disposarà de menys recursos per fer altres coses en els pròxims anys.
Mentre ens apropem a la Plantera, també passem per davant de l’antic pavelló d’esports, que s’havia d’enderrocar per deixar pas a l’anomenada illa Isozaki, un projecte que va quedar encallat per la crisi econòmica i que l’ara alcalde, d’ERC, no desaprofita per titllar-lo de megalòman. Es va concebre en temps de CiU i el PSC també el va intentar tirar endavant sense èxit, els dos partits que s’havien alternat en el govern local des del 1979. I els republicans, que aquest mandat han assumit el poder amb el suport dels comuns, marquen distàncies amb aquesta qüestió i altres derivades, com ara la crítica de Canosa que el trasllat de les activitats de molts clubs a la nova ciutat esportiva, “a mitges”, tampoc ha suposat cap solució. De moment, Canosa i els socis no planegen accelerar inversions al cobejat sector entre l’inici del passeig de s’Abanell i l’avinguda Catalunya, que acaba a la Plantera, a escassos metres del curs de la Tordera i el límit entre la demarcació i les comarques de Barcelona.
Per Canosa, la feina pendent en aquest sector il·lustra “les prioritats actuals” d‘“integrar el barri, i d’altres com ara s’Abanell o els Pins”, en la vida de la ciutat. Projectes formatius, com per exemple els que explicava en l’inici de la passejada, per fer baixar els nivells de fracàs escolar i atur, i acció social per millorar la convivència i embellir urbanísticament els barris, més enllà del centre. En la mateixa línia, esmenta la intenció de desplegar habitatge social vora del CAP 2, per fer més fàcil als joves o les famílies que viuen de lloguer accedir a pisos en condicions més favorables, i erradicar una altra de les problemàtiques que s’ha accentuat en els últims anys, amb les ocupacions il·legals que mostren que és un dels dèficits d’aquesta i d’altres poblacions grans del litoral gironí. Acabem la passejada girant la mirada cap la plana agrícola de la Tordera i la dessalinitzadora, que li recorda una altra de les reivindicacions que l’executiu blanenc vol solucionar abans de final de mandat: la rebaixa del cànon de l’aigua dessalinitzada que consumeixen. “Paguem una de les factures de l’aigua més cares de Catalunya perquè fem cas de la recomanació de fer servir aigua de la dessalinitzadora i suportem l’impacte d’una gran infraestructura de país que no ens suposa cap retorn, i sí càrregues econòmiques.”
De punta a punta
1. Canosa ens cita a l’antiga escola Carles Faust, un edifici fantasmagòric després d’anys d’usos provisionals que volen revitalitzar. 2. La passejada continua cap a ponent, travessant la nova zona d’activitats econòmiques que relliga els entorns de la GI-682 amb el nucli antic. El local de l’AV Mas Enlaire, un antic barracó provisional de l’escola Sa Forcanera, ha esdevingut punt de vacunació massiva contra la Covid-19. I quan passi la pandèmia hi volen fer un parc 3. Barri de la Plantera, una de les zones que volen anar millorant amb vocació social, abans de grans projectes.