Hauran d’ampliar el santoral català

Jordi Turull sua a cadascuna de les etapes de la Travessa per la Llibertat que va iniciar a Portbou fa cinc dies, però tant hi fa, la gent l’abraça efusivament i, moltes i molts, llargament. I és que si l’Estat espanyol pretenia escarmentar-lo a ell i els altres presos del procés i així a tots els qui gosen pertorbar el sacrosant ordre constitucional, l’ha ben fotut al pal. En Jordi va arribar ahir a la una del migdia a la plaça de la Vila d’Amer amb aurèola de sant i, tal com havia passat en les etapes anteriors, el seguien un munt de dones i homes lliurats sense condicions a la causa independentista que li feien costat en aquest recorregut longitudinal a través de tot el país. I, com en els dies anteriors, hi va haver de posar paciència, perquè hi havia cua per abraçar-lo, agrair-li el sacrifici dut a terme i fer-s’hi selfies.

Posats a santificar-lo, doncs, quin millor espai per fer-ho que la plaça de la Vila del poble que va veure néixer el president Carles Puigdemont. Segurament, és un dels espais del país amb més simbologia independentista –hi destaca una imatge gegant del fill predilecte amb un “No surrender”–, i reivindicativa del dret a la llibertat.

Si algú dubta que Amer és un punt essencial de la causa independentista, que es pregunti per què Inés Arrimadas va voler esgarrapar vots fent un acte a la mateixa plaça que ahir va acollir Jordi Turull. En fi, Turull, cansat pels 25,8 quilòmetres que havia caminat des de Girona, va insistir que la travessia que fa és una acció de gràcies a totes i a tots els qui no els han deixat mai sols, i un intent de sacsejar la massa independentista. “No pararem fins que els exiliats puguin passejar lliurement pels seus pobles i fins a l’objectiu final”, va dir. L’alcaldessa d’Amer, Maria Rosa Vila, va afirmar que sense els presos i els exiliats l’independentisme no hauria arribat al punt actual. Punt final a les etapes gironines. Avui, el camí continua cap a Osona.