Els socis del govern de Sánchez volen que el Congrés investigui el Tribunal de Comptes

ERC, Junts, PDeCAT, CUP, Bildu, Compromís, Més País i BNG han registrat aquest dimecres una petició conjunta per a la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats que analitzi si el Tribunal de Comptes ha actuat amb biaix polític en les investigacions que ha dut a terme fins ara.

Des del 2014 el Tribunal ha obligat a desenes de líders independentistes i càrrecs de la Generalitat a pagar més de 35 milions d’euros, unes actuacions que segons el text registrat contrasten amb la seva laxitud respecte a les irregularitats comptables d’altres administracions.

ERC va ser el primer en engegar la iniciativa i aquest dimecres al matí s’hi ha sumat les signatures de la resta de formacions. La proposta arribarà pròximament a la Mesa del Congrés, on els grups esperen rebre el vot de Podem i on serà determinant el criteri del PSOE.

Els socialistes no han donat suport fins ara a la creació d’altres comissions sol·licitades pels seus socis, com les que pretenen investigar el rei emèrit.

Els republicans tampoc l’esperen el cas del Tribunal de Comptes, malgrat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va qualificar “d’anacronisme” el fet que una exministra d’Aznar, en referència a Margarita Mariscal de Gante, sigui una de les vocals encarregades de jutjar els càrrecs del Govern.

L’exposició de motius de la petició recorda que la llei del Tribunal de Comptes estableix que aquest organisme ha d’actuar d’acord amb els principis de legalitat i imparcialitat, i farà constar totes les infraccions, abusos o pràctiques irregulars que hagi observat amb indicació de les responsabilitats i de les mesures per exigir-les.

Malgrat aquest fet, continua, els informes que presenta el Tribunal de Comptes respecte a algunes administracions demostren una “absoluta inobservança” del que estableix la Llei fins i tot en els casos en què els informes recullen “greus irregularitats en matèria comptable”.

“El biaix ideològic que es desprèn d’aquest patró de comportament és del tot incompatible amb els principis d’un Estat de dret que regeixen l’activitat del Tribunal de Comptes, com el principi d’imparcialitat”, sostenen.

Això és perquè -segons els signants- fins i tot en casos on el tribunal detecta, per exemple, increments desproporcionats dels terminis d’execució de projectes o inflacions desmesurats del seu cost, i malgrat els “perjudicis exorbitants” d’aquestes irregularitats per a les arques públiques, el Tribunal “es limita a recomanar” que s’actuï amb més cura en matèria de planificació, contractació, seguiment i control, però “la indicació de responsabilitat” d’aquestes administracions “brilla per la seva absència”.

Aquesta manca de zel del Tribunal de Comptes a l’hora de demanar responsabilitats, segons la iniciativa, “contrasta amb la seva actuació” respecte als processos judicials i causes policials “contra la dissidència política a l’Estat espanyol, que actualment encapçala l’independentisme català”.

Per això proposen que la comissió analitzi, entre altes, “les connexions i vinculacions personals dels consellers del Tribunal i la seva incidència sobre el principi d’independència”, així com si els consellers han estat fidels al “principi d’imparcialitat”, i també la política de contractació del personal i els seus vincles familiars.

També que investigui si el Tribunal de Comptes ha actuat amb criteri polític en la persecució de l’independentisme, i la incidència que les seves fiances i multes han tingut sobre el lliure exercici de la llibertat d’expressió, ideològica i el pluralisme polític.

A més vol que la comissió esclareixi si el Tribunal ha investigat i atribuït correctament les responsabilitats de totes les actuacions irregulars que ha detectat, així com els perjudicis que han causat les actuacions que ha decidit no jutjar. També que determini si en els casos contra l’independentisme ha actuat amb afany confiscatori.

Segons la petició, la Comissió treballaria durant sis mesos prorrogables i estaria formada com a màxim per dos representants de cada grup parlamentari.