Òmnium fa el primer pas
Jordi Cuixart insta les formacions polítiques independentistes a la unitat per a la construcció de la República Catalana
El seixantè aniversari d’Òmnium Cultural escenifica a Elna el retrobament dels represaliats i els exiliats
Aquest acte de retrobament és una victòria de la societat catalana
Òmnium Cultural va celebrar ahir l’acte central dels 60 anys d’existència en terra catalana, a Elna, a la Catalunya del Nord. A l’Estat francès, però a l’única part del territori català on l’acte es podia convertir en el gran retrobament dels màxims representants polítics del procés cap a la independència, “tots els companys represaliats i els que segueixen a l’exili”, va dir Jordi Cuixart. L’efemèride va donar peu al desè president d’Òmnium Cultural per fer un discurs marcadament polític, reivindicant la història i els principis fundacionals d’Òmnium –llengua, cultura, cohesió social, defensa dels drets fonamentals i lluita contra la repressió–, per reafirmar-ne la continuïtat i la vigència avui en la construcció de la República Catalana.
La primera part de l’acte, conduït per la periodista nord-catalana Laura Bertran, va alternar actuacions musicals i lectures de fragments d’obres referents de la literatura dels Països Catalans, amb un repàs de la història i les lluites portades en seixanta anys d’existència per l’entitat. Era el pas previ a la intervenció de Cuixart, que a partir d’aquest llegat va reiterar les crides a la unitat i a no defallir: “Aquest acte de retrobament és una victòria de la societat catalana, no la rebaixem. L’Estat espanyol no ens voldria veure aquí, vol dividir-nos, i per tant és important que tinguem clar que en la nostra unitat en la diversitat hi ha la clau del nostre futur”, va dir.
Es va referir a la repressió assegurant: “Si és tan ferotge és perquè l’Estat espanyol sap que podem guanyar; no ho oblidem, nosaltres: podem vèncer, i només depèn de nosaltres.” Bona part de la intervenció del president d’Òmnium també va anar dedicada a definir un model de país. Un model basat en un “sentiment de pertinença col·lectiva en la construcció d’un imaginari de país, que és el que ens ha de permetre legitimar les decisions que prengui el poble de Catalunya, i al qual no hem de renunciar”, diu Cuixart. Entre les característiques “genuïnes i pròpies” que defineixen aquest projecte va destacar el fet migratori; “un fet migratori que és estructural a casa nostra i que ha de ser motiu d’autoestima nacional, que ens ha definit com a poble, i que és la millor manera de confrontar amb el feixisme i la intolerància”, va dir. Un altre pilar d’aquest model de país que va reivindicar Cuixart és la reafirmació del compromís en la defensa de l’escola catalana al conjunt dels Països Catalans. “No en tenim cap dubte: els infants que creixen junts a l’escola són els infants que defensen els drets fonamentals al carrer, i és per això que volen destruir el nostre model d’escola”, diu el president d’Òmnium.
L’emplaçament de l’acte d’ahir a Elna (a les instal·lacions de l’antic col·legi Paul Langevin) també aportava una càrrega simbòlica més. A banda del protagonisme que s’atribueix a Elna i a la Catalunya del Nord pel pas de les urnes del referèndum, és també la vila on hi ha situada la maternitat on van néixer prop de sis-cents fills i filles de refugiades de la Guerra Civil, i Cuixart es va referir a la fundadora d’aquella iniciativa, Elisabeth Eidenbenz: “Quin millor exemple d’acte d’amor a la vida, de desobediència, actuant contra unes lleis injustes; és això també que varem fer l’1 d’octubre.” L’1-O, Cuixart ho va definir com “un patrimoni col·lectiu de valor incalculable que no és de ningú perquè és de tots, i que preservarem amb ungles i dents perquè forma part d’aquest sentiment que tenim com a poble, i que només ens en sortim quan caminem junts”.
A les primeres files escoltant aquestes paraules hi seia la plana major de les formacions polítiques independentistes, d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP i representants del PDeCAT. Un cop acabada la seva intervenció, Cuixart va reblar la seva crida a la unitat fent pujar a l’escenari els principals protagonistes del procés cap a la independència per visualitzar “la transversalitat” d’aquest projecte: el president i el vicepresident del 2017, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras; Anna Gabriel, que havia viatjat des del seu exili a Suïssa; Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borràs, el president i vicepresident del govern actual, Pere Aragonès i Jordi Puigneró; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i no hi va faltar la representació institucional nord-catalana, en les persones de Nicolas Garcia, batlle d’Elna, i Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental.
Abans de fer-los pujar per a la foto final, el president d’Òmnium Cultural havia tancat el seu parlament amb unes últimes paraules que semblaven anar dirigides als representants polítics que l’envoltaven a l’escenari: “No hi ha prou presons per aturar tanta dignitat com la que representeu avui aquí. Que ningú en tingui cap dubte: ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor.”