Sánchez sua i treu per ERC el decret d’interins i mascareta
Promet que interins de més de 10 anys tinguin plaça sense opositar si passen el concurs de mèrits
Una diputada de Podem protesta i força un empat
L’exterior continuarà lliure d’ús de mascareta
Amb Pedro Sánchez als Estats Units difonent el seu passeig a Nova York i sent entrevistat al programa Morning Joe, de la MSNBC, el seu nou govern va suar, i molt, per aprovar decrets clau com el dels interins i el de la mascareta a l’exterior (en vigor des del 26 de juny però pendent d’aprovació). La disbauxa del canvi de govern va fer que una de les fites de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial i Funció Publica –reduir l’abús de la temporalitat en l’administració, que ara supera els 600.000 treballadors– no fos ni tan sols defensada per ell, que ara ja és a Cultura, sinó per María Jesús Montero –que a ser ministra d’Hisenda hi suma Funció Pública–. Per doblegar la reticència d’ERC, el govern promet que el col·lectiu amb més de 10 anys com a interins puguin obtenir plaça sense oposició si superen el concurs de mèrits, i això s’haurà d’introduir amb esmenes en la tramitació de llei que s’obre ara. “Aquest col·lectiu no haurà de realitzar la fase d’oposició”, va dir Montero per portar ERC a virar del no a l’abstenció.
“Té mala pinta”, alertava Gabriel Rufián (ERC) al PSOE la vigília. I va ser així i amb intriga imprevista. Si la votació ja es preveia ajustada, la diputada de Podem Rosa Maria Medel va ser la veu del desencís amb Iceta i va gosar votar no al text del seu govern i va forçar un empat: 170 sís a 170 nos. Llicenciada en medicina i especialista en oftalmologia, Medel va voler protestar en nom dels seus companys i de l’abús de temporalitat que pateixen. En veure que si repetia la indisciplina en la repetició de la votació enterraria el decret, Medel no va votar i va propiciar el marcador de 170 a 169.
A ERC, Pilar Vallugera recordava al PSOE els escons que té: “Probablement amb Iceta van tenir un problema, perquè va ser molt poc temps ministre de Funció Publica i Política Territorial i potser no li van explicar que no tenien majoria absoluta.” Per Vallugera, la tramitació permet que es respecti l’àmbit competencial català: “En les nostres administracions podrem fer que en les convocatòries d’oposició aquestes proves no siguin obligatòries.”
Junts, que hi va votar en contra juntament amb el PDeCAT, Bildu, PP, Vox i Cs, carrega contra el decret recordant que el text no diu res ara sobre evitar l’oposició als interins amb més de 10 anys amb plaça. “Això és fals. Aquest decret no recull això. El que recull exactament, i els qui fan retòrica a Catalunya i submissió a Madrid han avalat a canvi de res, és obrir la porta a l’ERO més massiu del sector públic català”, va etzibar Míriam Nogueras (Junts) a ERC. Molt crític era també Ferran Bel (PDeCAT): “Els sindicats que firmen l’acord no representen la majoria dels treballadors públics catalans.” “Obre la porta a possibles acomiadaments i subcontractacions, i impedeix mitjançant les taxes de reposició disposar del personal necessari per al correcte funcionament de l’administració”, diu Mertxe Aizpurua (EH Bildu).
Per tapar els indults
En el decret que habilita no dur mascareta a l’exterior, i malgrat que ara el lehendakari Íñigo Urkullu exigeix a Sánchez que rectifiqui i en reinstauri l’obligatorietat, el PNB va ser clau a l’hora d’aprovar el decret amb la seva “abstenció crítica”. La votació va registrar 180 vots a favor (PSOE, Podem, Cs, EH Bildu, PDeCAT), 90 en contra (PP, CC i Foro) i 78 abstencions (Vox, ERC, PNV i Junts, entre altres). “On no es donin les condicions establertes en el decret llei, les mascaretes continuen sent obligatòries”, manté la ministra de Sanitat, Carolina Darias. A Vox, Iván Espinosa de los Monteros explica la fi de la mascareta el 24 de juny per l’afany de Sánchez de tapar els indults als presos polítics del 22 de juny i conjurar la impopularitat: “Tothom sap que dos dies abans del Consell de Ministres extraordinari es va fer un consell ordinari per l’indult als colpistes.”
LES FRASES
L’IVA de la llum cau del 21% al 10%
Amb el preu de l’electricitat marcant màxims històrics (aquest juliol és un 36% més cara –15 euros– que el juliol del 2020), la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, va obtenir ahir al Congrés la convalidació del decret que rebaixa l’IVA de la llum del 21% al 10% per tal de frenar el cop a la factura. “No pot ser una guillotina per als consumidors domèstics i industrials; per això aquest és un afer pertinent al debat europeu”, defensa Ribera.
El dia d’un nou màxim –106,57 euros/megawatt (MWh)–, la rebaixa de l’IVA va rebre llum verd amb 193 vots a favor, 3 en contra i 152 abstencions de la dreta. Des d’ERC, Joan Capdevila exigia al govern que això no sigui un pedaç sinó una mesura fixa: “Reivindicarem que sigui una mesura permanent per als consumidors amb potències contractades per sota dels 10 kW i la reivindicarem també per a les pimes amb potència per sota dels 15 kW.”
