Merkel vol tancar el mandat amb l’acord del gasoducte rus
L’acord entre Berlín i Washington pel subministrament de gas de Rússia inclou el compromís de no deixar-ne fora Ucraïna
La cancellera alemanya s’acosta a la retirada entre alertes per la pandèmia i els remeis a les inundacions
“No tot està resolt, persisteixen les diferències”, admetia ahir Angela Merkel, després que la nit abans des dels Estats Units s’anunciés un acord entorn de Nord-Stream 2, el gasoducte que ha de transportar gas rus a Alemanya, sobre el qual planaven amenaces de sancions de Washington.
Ara el soci transatlàntic hi ha donat el vistiplau, malgrat les recances davant la “política agressiva” de Moscou. I a canvi que no en quedi exclosa Ucraïna com a país de trànsit del gas.
Merkel va optar per la prudència, d’acord amb el seu tarannà característic. Però obviament el vistiplau treu virulència al més gran projecte energètic alemany, heretat per la cancellera del seu antecessor, Gerhard Schröder. Va néixer sota el lideratge del seu rival polític, que el va negociar amb el seu gran aliat i amic personal, el president rus, Vladímir Putin. Les relacions entre Merkel i Putin són complexes. Però la cancellera ha defensat en tot moment, fins i tot enmig de la crisi ucraïnesa i de la repressió als opositors a Putin, la necessitat de portar-lo a terme i de mantenir el diàleg amb Moscou.
Merkel no volia deixar el poder amb aquesta qüestió pendent. Aquest era un dels temes en l’agenda del seu viatge oficial a Washington, la setmana passada, on va exhibir harmonia amb el president Joe Biden.
Merkel afronta el final de la seva llarga etapa al poder concentrada en la gestió de dues crisis: la pandèmia i les inundacions. “La dinàmica de les noves infeccions és molt preocupant”, va dir ahir, en la que suposadament serà la darrera gran conferència de premsa abans de deixar el poder, després de les eleccions del setembre. Cal mantenir les precaucions establertes i avançar en la vacunació, hi va afegir. El govern alemany tem un retorn a l’augment exponencial de casos, com havia advertit dimecres el ministre de Sanitat, Jens Spahn. La incidència acumulada, que va arribar a caure fa poques setmanes a 5 casos per 100.00 habitants en set dies, ha tornat a pujar de manera continuada, encara que lleu, fins als 12 casos actuals. A Berlín aquest factor se situa ja sobre els 22 casos.
La pandèmia no ha passat. I les inundacions de la setmana passada a l’oest han deixat almenys 170 morts, mentre es continua buscant uns cent desapareguts.
“Cada setmana exigeix molt de nosaltres. Les infeccions pugen i som davant d’unes inundacions terribles”, insistia ahir Merkel, mentre els periodistes insistien a demanar-li un balanç dels seus setze anys al poder. La cancellera que ha dirigit Alemanya durant moltes crisis no té temps per passar comptes. “Els balanços són feina dels altres, ja me’ls faran”, va respondre, amb el seu to calmat, sense crispació, cada cop que un o altre periodista li demanava resums. Merkel té el full de deures obert. Ni tan sols Nord-Stream2 es pot donar per tancat.
LES FRASES
Una líder activa fins al final
Merkel ha deixat clar, cada cop que se li ha demanat, que continuarà en actiu “fins al darrer dia” de la seva gestió. És a dir, en una data indeterminada, un cop s’aconsegueixi formar un govern i juri el càrrec el successor o successora. Les eleccions són el 26 de setembre; la formació de la següent coalició pot trigar setmanes. O mesos –sis, va trigar Merkel a lligar la seva última gran coalició, l’actual.
“No puc dir què trobaré a faltar; estic massa ocupada en el present”, deia ahir, en la seva 26a roda de premsa en gran format davant la Bundespressekonferenz, Conferència de Premsa Federal, on acut com a “convidada” del gremi periodístic, nacional i internacional. Ho ha fet en els seus setze anys en el poder cada estiu, i alguna vegada més, fora de programa, en ocasions especials. El format ha estat sempre de 90 minuts, com a mínim, oberts a tot tipus de preguntes i repreguntes. “Ha estat un plaer fer-ho”, deia ahir.
Del futur de Merkel només se sap que no pensa aspirar a cap càrrec, ni a escala alemanya ni internacional. Recentment, de visita als Estats Units, quan de nou li demanaven sobre els plans futurs, només va aclarir que probablement es dedicarà a llegir fins que els ulls se li tanquin. I que seguirà “amb molt de gust” les decisions que prengui qui la succeeixi.