Plataforma per la Llengua es queixa que els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’Estat
La regulació europea vigent marca que el passaport covid ha de ser en la llengua o llengües oficials de cada país membre
La Plataforma per la Llengua s’ha queixat aquest divendres que els certificats sanitaris expedits en català no serveixen per entrar a l’estat espanyol.
🚫 Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’Estat espanyol
— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix 📢 (@llenguacat) July 23, 2021
❌ Tres normes del mes de juny exclouen el català d'entre les llengües acceptades per als certificats de vacunació, de prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus
👉 https://t.co/mM0M32FRq0 pic.twitter.com/FiGM4wapxl
El marc europeu que des del 14 de juny regula el també anomenat passaport covid estableix que aquests han de ser almenys en la llengua o llengües oficials de l’estat membre, i en anglès.
“En el cas espanyol, atès que el català no és una llengua oficial de l’Estat” no és vàlida per poder-hi entrar, lamenta l’entitat.
Això obliga els viatgers procedents de l’estranger, inclosos els ciutadans catalanoparlants que tornen a l’Estat, a traduir documents mèdics, cas que els tinguessin en català.
“És discriminatori que no puguin triar-la com una llengua de traducció vàlida”.
Segons la mateixa Plataforma per la Llengua, en moltes ocasions, els interessats han d’assumir la traducció dels documents, perquè les autoritats dels països de procedència no sempre els expedeixen en una de les llengües cooficials de l’estat espanyol.
L’entitat remarca que el marc europeu vigent és la tercera norma relativa als certificats de vacunació, prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus que exclou el català.
Primer va ser la regulació del ministeri de Sanitat, del 4 de juny, pels certificats sanitaris dels viatgers procedents de països o zones de risc per covid-19.
La segona, amb data del 8 de juny, va ser una ordre ministerial que regulava el control sanitari a les persones procedents de França que arribaven a l’Estat espanyol per via terrestre, i que establia exactament les mateixes obligacions i excloïa igualment el català.
