PEP BERGA
ALCALDE D’OLOT
Quatre passes per la ciutat del futur
L’alcalde ha volgut passejar pel Carme, el futur pol de creixement i motor del nucli antic
També ha qualificat la Providència i Can Jombi de “ciutat del segle XXI”
“Pep, si us plau”, em diu l’alcalde d’Olot, Josep Berga, quan ens saludem al pati de l’antic hospital Sant Jaume. Explica que ha escollit aquest lloc per iniciar la passejada per la seva dedicació professional a l’atenció a les persones. En Pep és funcionari de l’oficina de la Generalitat a Olot, ara l’oficina de Benestar Social i Família.
M’informa que l’antic Sant Jaume és el resultat de moltes donacions al llarg de set segles d’altruisme. Aquest complex d’edificis del centre de la ciutat va ser la seu de l’hospital comarcal de la Garrotxa, amb una petita part dedicada a geriàtric, la residència de Santa Joaquima. El trasllat a l’actual edifici hospitalari, l’any 2015, quan ell era tinent d’alcalde al govern de Josep Maria Corominas, es va convertir en un repte majúscul, i no exempt de polèmiques, per decidir-ne els nous usos.
De sobte, el pol d’atracció de persones al centre més potent de les últimes dècades quedava pràcticament buit. Encara en el mandat de Corominas, una part es va ocupar amb locals comercials de molts metres quadrats, la nova oficina de turisme i l’anomenada “xarxa espavilada de calor” –combina energies netes i elements de domòtica d’estalvi energètic–, i es va decidir ampliar la residència de Santa Joaquima a la resta de l’espai per a serveis a la gent gran amb pèrdua d’autonomia. Ara és un dels principals projectes del govern de Berga. Hi ha molta feina per fer, però, perquè de les sis fases en què s’han dividit les obres, se n’han executat tres.
Acabo d’entendre que em vengui aquest macroprojecte d’atenció a la gent gran com a motor de dinamització del centre de la ciutat quan uns metres més enllà fem parada a la nova plaça del Mercat. “Vam sospesar la possibilitat de remodelar la plaça antiga o de fer-ne una de nova. Vam optar per la nova construcció, per un projecte arquitectònic i energètic atrevit, i amb una aposta pels productes de proximitat i amb espais com ara una aula tast que ara activarem”, diu. L’alcalde destaca que l’equipament registra els pics de compradors a l’entorn del Nadal i a l’agost. “Això demostra que és un atractiu per a la gent que ens visita”, subratlla.
A fora, a la plaça de l’antic hospital, que separa els dos primers equipaments que hem visitat, m’assenyala cap a la part de l’antic hospital que encara és buida. En una part dels baixos, hi ha les instal·lacions, el pulmó de la “xarxa espavilada de calor”, una iniciativa pionera i premiada per la Unió Europea. Subministra calor, fred i electricitat a diversos edificis públics de la zona amb energia d’origen renovable i amb un sistema intel·ligent de control automatitzat, i la plaça del Mercat és el centre d’aquesta xarxa. “El canvi climàtic és un problema molt real i hem de lluitar-hi perquè no ho sigui encara més per a les noves generacions”, sentencia per justificar la xarxa de calor i altres iniciatives com ara el programa Holadomus, que subvenciona i facilita la renovació energètica dels habitatges.
Posteriorment, fem camí fins a la plaça de l’Àngel i em fa mirar cap al carrer Fontanella, en direcció cap al carrer Mulleras i, al fons de tot, el riu Fluvià. “Era un carrer important de la ciutat, una gran avinguda que unia el riu i l’escorxador amb la plaça de l’Àngel i l’edifici de l’hospici, i també un carrer on hi havia moltes cases de famílies benestants”, descriu. I em parla dels projectes que tenen previstos a l’antic convent de la Providència, molt proper al carrer Fontanella i que, ara, fruit d’un conveni amb la comunitat de monges i el bisbat, és de l’Ajuntament. Em remarca que és una manera de recuperar el protagonisme d’aquesta part de la ciutat amb nous usos, una escola de noves oportunitats a la Providència, i un protagonisme que es completarà amb la promoció pública de 80 pisos al sector de Can Jombi. De fet, reconeix que l’atenció a les persones i l’habitatge són un dels motius centrals que el van dur a implicar-se en la vida pública de la ciutat.
Es mostra especialment il·lusionat per l’escola de noves oportunitats que liderarà la fundació La Fageda. “Acollirà 400 joves amb problemàtiques diverses: autoestima baixa, consum de substàncies, problemes familiars greus..., als quals els cal una atenció més especialitzada. Es tracta d’oferir-los oportunitats laborals i personals”, remarca. I hi afegeix: “Cal estabilitat perquè tothom pugui dur a terme el seu projecte vital i nosaltres els hem de donar l’oportunitat que necessiten.”
Ens dirigim a la plaça Pia Almoina, al cor del nucli antic. Pel camí, comprovo que l’alcalde és en Pep per a moltes persones. El saluden i, en més d’un cas, s’atura a fer una salutació una mica més llarga. “És l’únic olotí de Mali”, m’aclareix després d’un efusiu intercanvi de paraules amb el veí. I m’explica: “He treballat molts anys en aquest barri, ens coneixem tots.”
Arribats a la plaça, em fa mirar i imaginar –rere els Catòlics i l’illa dels Valls Nous– l’espai posterior a Can Jombi, on es durà a terme el que ell anomena la promoció d’habitatge públic “més important feta mai” a Olot. “L’habitatge és el gran repte d’Olot”, afirma per remarcar que faran 80 pisos de lloguer públic, en un terreny ja afectat pel POUM del 1982 i propietat de l’Incasòl i de l’Ajuntament d’Olot. Em convida a anar fins a la plaça del Carme, tot sentenciant: “Neix l’Olot del segle XXI.”
Ja en aquella plaça i davant per davant de l’antic claustre, ara Escola d’Art i Superior de Disseny, ens situem a l’aparcament de motos que hi ha prop de l’accés. M’explica que ell sempre es desplaça amb moto per la ciutat. “Em moc amb més facilitat, és més fàcil aparcar i contamino menys”, sentencia.
L’alcalde em dona detalls dels projectes que afecten la gran illa que formen l’antiga fàbrica de Can Sacrest, el sector de Can Tané, l’horta, el convent i l’església del Carme i l’actual escola d’art. “Tenim arreglat el nucli antic a l’eix comercial i, ara, ens fa falta reactivar aquesta part més apartada”, diu. I remarca que l’Ajuntament ha de saber crear les condicions perquè els propietaris rehabilitin els habitatges, tenint en compte sobretot criteris de sostenibilitat i apostant per les energies renovables.
El Carme és el nostre destí final. “L’illa del Carme és un repte de futur i hem de trobar el millor projecte, entre tots, no només l’equip de govern”, assenyala. I detalla que és on s’ha de construir la nova biblioteca, entesa com a centre social i cultural, espai de trobada d’adolescents...
M’informa a tall d’anècdota que a l’horta dels Carmelites es va construir amb la desamortització el primer camí apte per a la circulació de carros. Aprofito el fil per demanar-li per la variant, la principal reivindicació dels últims trenta anys. “Al país li falta una carretera, la variant d’Olot, i com que no la té, s’utilitza la ciutat per al trànsit de pas”, es lamenta. De fet, com a veí del vial Sant Jordi, pateix aquesta situació. “A l’estiu, no pots obrir les finestres; sorolls, pudors...”, sentencia.
Ja abans de dir-nos adeu, no em puc estar de demanar-li per la majoria absoluta que va obtenir en les eleccions. “Les majories absolutes poden desactivar i desanimar forces polítiques que representen molts electors. A la vegada, et poden fer sentir sol a l’hora de governar”, reflexiona. La solució? “M’agrada treballar considerant tots els punts de vista. Jo tinc predisposició, però l’altra part també n’ha de tenir.” Ens diem adeu fent prospecció de cara a les properes eleccions. “Per ser alcalde, cal molta il·lusió. Ara en tinc”, sentencia deixant-ho en l’aire. Típic dels polítics.