Setmana negra per a les ONG

El règim de Bielorússia ha llançat una àmplia operació repressiva contra la societat civil del país amb batudes, escorcolls i detencions massives. La campanya repressiva, llançada la setmana passada, afecta tots els àmbits de la societat, des de grups de defensa dels presos polítics fins a entitats que col·laboren en la lluita contra el coronavirus. El règim ha il·legalitzat més de quaranta ONG, va denunciar ahir el grup bielorús de defensa de drets humans Vesnà a través del seu compte de Telegram. L’operació té lloc després d’una ràtzia de detencions massives contra l’oposició i del tancament i l’assetjament de bona part dels mitjans independents de comunicació del país, en un intent del president, Aleksandr Lukaixenko, d’eliminar els esforços dels bielorussos per autoorganitzar-se. El mandatari va qualificar les ONG de “bandits” i d’“agents estrangers”, dijous, durant la reunió del Consell de Ministres, en la qual va prometre continuar la campanya de persecució contra aquestes entitats.

Entre les ONG il·legalitzades, figuren el Centre de Transformació Legal, el Centre de Solucions Ambientals, el Centre de Diàleg Europeu, el Club de Premsa de Bielorússia, l’Oficina dels Drets de les Persones amb Discapacitats, el centre d’informació legal Lawtrend, el Taller de Cinema Social i el Centre de Projectes Urbans i Iniciatives Espacials, segons va informar Vesnà.

El Ministeri de Justícia de Bielorússia també va denunciar davant el Tribunal Suprem l’Associació de Periodistes (BAJ), a la qual ha congelat el compte bancari, per tancar-la -la per haver violat suposadament la legislació per a l’ONG.

El ministre també va anar al Suprem per desmantellar el Centre PEN, encapçalat per la Nobel de Literatura del 2015 Svetlana Alexiévich, membre del presídium del consell coordinador opositor a Bielorússia.

El PEN havia denunciat recentment 621 violacions de drets culturals i humans contra personalitats de la cultura durant la primera meitat del 2021, vint-i-vuit més que les almenys 593 registrades en tot el 2020, segons un informe recollit per Vesnà. A més, va dir que a data de 30 de juny hi havia 526 presos polítics a Bielorússia, dels quals 39 són treballadors culturals. Dijous, Lukaixenko va dir en la reunió del Consell de Ministres que la “neteja” de les ONG a Bielorússia no és fàcil, perquè n’hi ha unes 2.000 al país que són “organitzacions no comercials, bandits i agents estrangers en un petit país”.

Minsk les va permetre fa anys en un impuls “democràtic”, va dir, però ara s’han “adonat que estan perjudicant l’Estat”, va assenyalar el mandatari, segons l’agència oficial Belta. “La neteja està en marxa. Creus que és fàcil? Milers de persones, la nostra gent, estan treballant allà, i a la majoria els han rentat el cervell amb diner estranger”, va mantenir. El règim de l’autoritari president, en el poder des del 1994, fa setmanes que també promou una campanya de persecució contra mitjans de comunicació i periodistes independents. Segons va dir dilluns l’Associació de Periodistes, durant els darrers deu dies la policia ha entrat en 66 mitjans i oficines d’editorials, a més de practicar escorcolls en diverses ONG i les residències particulars de defensors dels drets humans. Bielorússia viu una profunda crisi política des de les eleccions presidencials de fa gairebé un any, en què Lukaixenko va ser declarat guanyador per un ampli marge, resultat qualificat de fraudulent per l’oposició i Occident. Durant diversos mesos, milers de manifestants van sortir als carrers de diverses ciutats del país per participar en protestes pacífiques contra l’elecció de Lukaixenko, que van ser reprimides violentament per la policia.