El PSC no s’oposa al decret i el ple acorda tramitar-lo com a projecte de llei

El vistiplau unànime dels membres del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i el compromís del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, d’incorporar les seves recomanacions en la tramitació com a projecte de llei van fer que el PSC quedés satisfet perquè “els dubtes suscitats” quedessin “resolts” i no s’hi acabessin oposant. Els socialistes, com els comuns, van abstenir-se i el decret es va aprovar amb els 74 vots favorables d’ERC, JxCat i la CUP i els 19 en contra, ja previstos, de Vox, Cs i el PP.

La sessió plenària de la tarda, que va començar tres hores més tard de les previsions inicials per deixar el marge d’una hora i mitja perquè els grups poguessin estudiar el dictamen jurídic del CGE, va deixar clar que s’obrirà un nou front legal al govern, ja que Vox i Cs van anunciar que augmentarien la pressió judicial. Ho van fer amb la vehemència acostumada, sense tenir en compte la presumpció d’innocència i després que el mateix Giró els demanés “humilment” que impulsessin “debats polítics i no judicis polítics” i lamentés que haguessin decidit “subcontractar els seus serveis als tribunals i la fiscalia”. La rèplica del portaveu de Vox, Joan Garriga, va ser donar la mateixa credibilitat al dictamen que “a qui va nomenar els seus membres” i va recordar-li les denúncies a la fiscalia, la querella davant el Tribunal Superior de Justícia i al Tribunal Constitucional (TC) per “prevaricació i malversació”. En una línia semblant va parlar Carlos Carrizosa, que va prometre que si els 10 milions “surten de les arques públiques per cobrir les responsabilitats d’aquestes persones vostès aniran al banc dels acusats”.

També va qualificar “de vergonya” que el PSC no digués en campanya que, a banda d’indultar, perdonaria als independentistes “els diners furtats”. Amb Salvador Illa absent, va intervenir Alícia Romero, que va justificar l’abstenció per “les maneres” i “els errors en la tramitació”, amb dimissions incloses a l’Institut Català de Finances (ICF) que “han minvat la seva credibilitat”. Susanna Segovia (ECP), entenia el “perquè i com s’havia fet” en un context de persecució, però creia que havia “compromès” la base perquè l’ICF es constituís com a banca pública. La CUP, en boca d’Eulàlia Reguant, també la va tornar a reclamar, i va lamentar la “manca d’estratègia antirepressiva” del govern, que va dir que havia actuat tard quan feia mesos que sabia que això passaria.

Tant Marta Vilalta (ERC) com Elsa Artadi (JxCat) van coincidir a dir que el decret per protegir els servidors públics hauria d’haver estat un tràmit normal, però el context de persecució política el convertia “en necessari i urgent”, segons Vilalta.