La gestió de les beques, la cara; l’audiovisual, la creu
La bilateral insta a crear un grup de treball a l’octubre que valori i prioritzi els 56 traspassos pendents
A final d’any hauria de prendre forma el de les vies i l’abonament de l’addicional tercera
El govern acudia a la comissió bilateral amb una llista llarga de traspassos, incompliments, transferències i altres qüestions a plantejar, i la idea de “concretar-ne” com més millor, segons havia anunciat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Ella mateixa, però, admetia a la sortida que no s’havia assolit l’objectiu. “Ha estat insuficient, volíem arribar molt més enllà en els 56 traspassos pendents, que han acceptat que hi són, però continuarem treballant i exigim concrecions”, lamentava. La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, destacava, en canvi, que va ser una reunió “fructífera i molt executiva”, gràcies al treball tècnic previ “punt per punt” de l’ordre del dia. En tot cas, no es van tancar, però sí que es va parlar de temes concrets.
Els més madurs
El traspàs de beques i ajuts a l’estudi universitari és un dels més madurs. Tant, que el compromís assolit ahir és que la Generalitat ja els gestionarà a partir del curs 2022/23. És una “qüestió històrica”, admetia Vilagrà, que vol tancar definitivament els detalls en la pròxima comissió mixta de transferències, encara sense data. “A l’octubre, el traspàs es concretarà en els termes oportuns i d’ajustament reglamentari”, confirmava Rodríguez. I és que el que sí que té data, l’octubre, és la constitució del grup de treball que haurà d’estudiar la viabilitat dels 56 traspassos que exigeix la Generalitat. Entre els que una i altra part també van citar que són més a tocar hi ha els de la formació sanitària especialitzada (el MIR, en l’àmbit d’infermeria, llevadores i totes les especialitats mèdiques), salvament marítim i legislació laboral, bàsicament la inspecció de treball i les polítiques actives d’ocupació.
La intenció de la Generalitat, en tot cas, és plantejar tots 56 traspassos a l’octubre en una llista en què també hi ha elements patrimonials com ara el canal Xerta-Sénia, el monestir de Poblet, els fons dels arxius de Salamanca i la corona d’Aragó o la comissaria de la Policía Nacional a la Via Laietana. “És important per a la memòria històrica i per a l’Ajuntament de Barcelona, ho treballarem en la primera sessió”, incidia Vilagrà, que també citava com a punt urgent el finançament pendent de la llei de la dependència.
Renda i lloguers
La bilateral va acordar crear dos grups de treball específics més. Un tindrà l’objectiu de blindar la renda garantida de ciutadania, que la Generalitat vol reforçar però que topa amb l’escull que s’encavalca amb l’ingrés mínim vital aprovat després per l’Estat. Per aclarir àrees i poder afavorir amb garanties l’accés a l’habitatge i la lluita contra la pobresa infantil, el compromís és que es canviarà la legislació estatal perquè no xoquin les dues prestacions.
El segon grup de treball específic tindrà el mateix objectiu: fer canvis en la legislació estatal, que encara s’està elaborant, que permetin la plena vigència de la llei catalana de contenció de rendes, ja operativa en 62 municipis per fer front a l’augment desmesurat dels lloguers. Això haurà de permetre retirar el contenciós que té interposat l’Estat contra la norma, tot i que no en va demanar la suspensió cautelar automàtica.
Xarxa ferroviària
La bilateral va acordar que al novembre es reunirà la comissió mixta d’infraestructures, que tindrà com a principal punt sobre la taula la creació d’un grup de treball per abordar les transferències de la xarxa d’ample ibèric dels serveis de rodalies i regionals (en quedaria al marge l’alta velocitat i eventuals línies específiques de mercaderies), que ja es van transferir el 2010, però sense la gestió de la infraestructura ni les estacions. “Esperem fer la valorització del que significa, i dir que es fa efectiu”, deia Puigneró, després que Rodríguez no concretés si el traspàs aniria acompanyat de finançament per posar al dia la xarxa.
200 de 3.800
El govern estatal abonarà abans de final d’any al català (100 milions ara i després dos pagaments més de 50) 200 milions dels 759 que reconeix que li deu per l’incompliment, el 2008, de l’addicional tercera de l’Estatut, que estipulava que el pes de la inversió a Catalunya havia de ser equivalent al del seu PIB. Per aquest motiu, el govern estima en 3.800 milions el deute total generat fins al 2013, últim any d’aplicació de la clàusula. Ahir van quedar que al desembre es reunirà la comissió mixta econòmica i fiscal que ha d’abordar la fórmula per retornar els diners els anys següents. “El que s’ha acordat ja figurava als pressupostos, i és insuficient; hi ha molt recorregut per complir l’Estatut”, deia Puigneró. “Ens sembla massa llunyà en el temps, hem plantejat que fos abans però se’ns ha dit que no”, lamentava Vilagrà, que hauria volgut negociar diners de retorn en el pressupost del 2022.
Cos dels Mossos
El govern vol que es permeti a Mossos i Agents Rurals la jubilació anticipada abans dels 60 anys, com ja poden fer policies locals, Ertzaintza o Policía Nacional. “Hem quedat per treballar-ho en una pròxima bilateral”, deia Vilagrà, que justificava que cal un canvi generacional els pròxims anys. Per fer-ho reclama a l’Estat que permeti ampliar la plantilla dels Mossos fins als 22.000 agents, per equiparar-se a altres territoris amb una densitat similar, ja que ara no pot fer convocatòries noves.
Llei audiovisual
Vilagrà va admetre que era un tema “molt rellevant” i que ahir no hi va haver acord: la llei audiovisual que prepara La Moncloa, que en el text actual “només protegeix el castellà”a les grans plataformes d’entreteniment, i “ni protegeix ni promociona” la llengua ni la producció catalana, i a més “envaeix competències” en la monitorització dels continguts. “Ho hem deixat sobre la taula, però en volem parlar a fons per evitar el conflicte”, remarcava.
Nou intent de reduir la conflictivitat judicial
Totes dues parts es van comprometre a reduir al mínim possible els litigis al TC per dirimir conflictes de competències. Aquest, de fet, ja va ser un acord de l’última bilateral fa tres anys, temps en què la ministra ahir destacava que de 26 negociacions que hi ha hagut amb la Generalitat, només dues han acabat sense acord, i per tant amb recurs d’inconstitucionalitat al TC. Ahir La Moncloa es va refermar en el compromís d’evitar la suspensió automàtica de lleis catalanes “amb caràcter general”, tot i que el vicepresident, Jordi Puigneró, recordava que el govern encara veu amb molt recel projectes de llei com ara els de seguretat nacional, telecomunicacions o ciberseguretat, que tenen “un caràcter recentralitzador i regressiu pel que fa a drets fonamentals”. Igualment, lamentava que l’executiu espanyol no hagi derogat lleis del PP com per exemple el decretazo digital.