Política

La Moncloa du dos decrets catalans al TC tot i la bilateral

Són normatives per evitar desnonaments i promoure l’habitatge social

La vigília s’havia conjurat per evitar-ho

El Consell de Ministres va autoritzar dimarts al matí, a iniciativa del Ministeri de Política Territorial, la interposició de dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra legislació catalana en matèria d’habitatge. El primer és contra el decret llei del govern 37/2020, del 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la Covid-19, que va ser validat pel Parlament el dia 18 del mateix mes. En concret, s’impugnen els tres primers apartats de l’article únic, que modifiquen la llei del 2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, a fi d’endurir les condicions per permetre els desnonaments mentre duri l’estat d’alarma o sigui vigent alguna mesura que restringeixi la llibertat de circulació, fins al punt de suspendre’ls de manera “excepcional i transitòria” si afecten llars vulnerables sense alternativa residencial.

El segon recurs és contra el decret llei 50/2020, del 9 de desembre, de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatges en règim de protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer, validat per la Diputació Permanent del Parlament el 13 de gener. En concret, s’impugna l’article 4, que modifica la normativa anterior en la matèria per incloure una nova disposició: que en els contractes d’arrendament d’habitatges arrendats en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, sigui “nul” el pacte que obliga l’arrendatari a assumir despeses generals i serveis individuals que no s’havien previst en el contracte anterior.

Es dona el fet que poques hores abans, dilluns a la tarda, entre els pocs acords sorgits de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat, hi havia el compromís de les dues parts de reduir al mínim possible els litigis al TC per dirimir conflictes de competències. La ministra, Isabel Rodríguez, destacava fins i tot que dels 26 mecanismes de negociació endegats des de l’anterior bilateral, fa tres anys, només dos havien acabat en un recurs al TC. L’endemà ja n’hi afegia, així, dos més.

Escrivá apunta converses per l’IMV

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivà, va dir ahir que està “obert” a abordar amb les comunitats interessades el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Va ser a València, on va avançar “significativament” en el full de ruta perquè el País Valencià gestioni l’IMV amb una “finestreta única”, en el que serà “exemple” i “prova pilot” per estendre-ho després a altres comunitats. Escrivá espera que el traspàs sigui aviat, i s’obria a abordar-lo amb altres territoris. “Amb Catalunya les converses estan menys avançades”, explicava, de fet, mentre rebutjava la comparació amb el País Basc i Navarra, on ja s’ha transferit, perquè “tenen un protocol diferent per la seva singularitat foral”. Estat i Generalitat van acordar dilluns crear un grup de treball perquè la legislació estatal permeti que a Catalunya hi tingui prevalença la renda bàsica de ciutadania i no topi amb l’IMV, en tot cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.