El fons d’aval als imputats marca l’inici de la legislatura
El decret del govern serà un projecte de llei, l’únic de moment
Les propostes de llei d’urgència d’habitatge i treballadors públics tenen la tramitació més avançada
L’inici de la tretzena legislatura –catorzena oficialment després que la cambra va aprovar el 2 de juny que el mandat de la Segona República que va començar el 6 de desembre del 1932 sigui considerada la primera– ha estat marcat pel decret llei que el govern Aragonès ha aprovat per avalar els imputats pel Tribunal de Comptes. El decret crea el fons complementari de riscos de la Generalitat, un fons dinerari per avalar els 29 exfuncionaris i exalt càrrecs als quals el tribunal comptable demana una fiança de 5,4 milions per l’acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017.
El decret 15/2021 ha estat validat en l’últim ple del juliol poc després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) en dictaminés favorablement. El ple, però, va decidir també que el fons es millori per mitjà d’un projecte de llei que s’haurà de fer realitat en la represa del període de sessions passades les vacances. De fet, tot i que s’ha impulsat per avalar els càrrecs perseguits pel procés d’independència, l’aval del CGE reforça la funcionalitat futura d’un fons que permetrà donar cobertura a tots els servidors públics que, en exercici de les seves responsabilitats, siguin involucrats en un procés penal o administratiu. El CGE felicita la creació d’un instrument que complementa les pòlisses d’assegurances vigents perquè, diu textualment, “pot afavorir l’exercici legítim de l’autogovern” en els casos d’alt nivell de conflictivitat competencial amb l’administració de l’Estat.
Únic projecte de llei
El decret ha donat lloc a la tramitació del primer i de moment únic projecte de llei de la tretzena legislatura, un decret que continuarà en vigor fins que no entri en vigor la llei. Aquest decret és un dels quatre que va validar el mateix ple de juliol junt amb els d’ordenament del joc de loteria, la densitat ramadera i les retribucions dels treballadors públics. Uns altres quatre decrets governamentals han estat debatuts i convalidats pel ple en aquest inici de legislatura.
Formen part de les vint-i-sis iniciatives legislatives tramitades en aquest primer període de sessions, de les quals vint són proposicions de llei dels grups parlamentaris i cinc són fruit d’iniciatives legislatives populars (ILP). Una de les proposicions de llei s’hauria de tramitar al Congrés si fos acceptada tenint en compte que demana una llei que garanteixi el retorn social del rescat bancari.
Compareixença d’Aragonès per l’evolució de la Covid
La cambra té en tràmit dinou proposicions de llei, dues de les quals han superat el debat de totalitat en ple i ara hauran de tornar a passar per comissió i ponència abans de tornar al ple per a l’aprovació definitiva: una és per a l’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatge i l’altra és la d’estabilització de treballadors públics. Quan es reprengui el període de sessions, s’hauran de constituir sis comissions a instàncies del ple. Quatre seran d’estudi sobre racisme institucional i estructural, salut mental i addicions, protecció del delta de l’Ebre i model policial, aquesta última és un compromís d’investidura d’ERC amb la CUP. Les altres dues faran seguiment de les polítiques juvenils i d’infància. Aquest segon període de sessions de la legislatura començarà el 16 d’agost, tal com estableix el reglament de la cambra, però l’activitat ordinària no es reprendrà fins a l’1 de setembre. Així, el primer ple no es reunirà fins al 28, 29 i 30 de setembre i hi tindrà lloc el primer debat de política general de Pere Aragonès com a president. El cap de l’executiu català, però, també haurà de comparèixer per donar compte de la gestió i l’evolució de la cinquena onada de la Covid-19, tal com va decidir unànimement el ple del 29 de juliol a proposta d’En Comú Podem.
