Els EUA anuncien l’evacuació del seu personal diplomàtic

Els EUA ja no amaguen l’estat d’alerta extrema pel deteriorament de la situació a l’Afganistan, on l’avenç dels talibans sembla pràcticament imparable. Els informes d’intel·ligència tenen clar que la capital, Kabul, podria caure ben aviat, fins i tot en menys de trenta dies. En previsió d’un col·lapse gairebé assegurat, ahir el Departament d’Estat va anunciar l’evacuació de gran part del seu personal diplomàtic.

L’accelerat ritme de conquesta dels talibans ha deixat el país en una situació tan inestable que els EUA s’han vist obligats no només a una retirada civil d’urgència, sinó a enviar uns 3.000 soldats a Kabul per ajudar en les repatriacions de funcionaris i protegir l’aeroport internacional de la capital.

“Estem reduint la nostra presència civil a Kabul per l’evolució de la situació de seguretat”, confessava el portaveu del Departament d’Estat, Ned Price. El Regne Unit, per la seva banda, va anunciar que enviarà 600 soldats per evacuar ciutadans britànics.

Des de finals d’abril, i a causa de “l’increment de les notícies sobre violència i amenaces”, gran part dels treballadors no essencials de l’ambaixada nord-americana ja havien començat a sortir de Kabul. Amb l’evolució dels últims dies, la urgència s’ha incrementat. De moment, la legació seguirà oberta en la seva seu oficial, fent tasques amb personal mínim dedicat a funcions “fonamentals” com ara la lluita antiterrorista, serveis consulars o de relació amb el govern afganès. “No és una evacuació total”, insistia Price, que va definir el moviment com una “eventualitat”.

Això podria canviar ben aviat: ja hi ha un pla sobre la taula per moure tot el personal a l’aeroport de Kabul, on podrà ser defensat pel nou contingent de soldats nord-americans que hi han d’arribar en les pròximes hores. La presència militar dels EUA tornarà així als nivells d’abans de l’anunci de la retirada del país. A més, quan sigui necessari, podran ajudar a fer una evacuació més ràpida dels últims diplomàtics que quedin sobre el terreny.

El Departament d’Estat també va emetre ahir una alerta de seguretat en què demanava a tots els nord-americans que són a l’Afganistan que abandonin de seguida el país per la situació de violència.

Fa un mes i escaig, el president Biden assegurava que no era “inevitable” que els talibans prenguessin el control de l’Afganistan. Ahir, el portaveu del Pentàgon, John Kirby, insistia que “cap resultat potencial és inevitable, incloent-hi la caiguda de Kabul”, passant la pressió als afganesos i “el tipus de lideratge polític i militar que puguin unificar per revertir la situació”.

No obstant això, la sensació que regna als EUA és una altra, donant pràcticament per perduda l’esperança d’una derrota insurgent, assumint que és força evident que, més aviat que tard, els talibans guanyaran la partida. The New York Times informava just abans de l’anunci de l’evacuació que Washington havia demanat als talibans que, en cas d’entrar a Kabul amb violència, no ataquessin la seva ambaixada. Hores després, el portaveu Price declarava que els EUA “no reconeixeran cap govern imposat a través de la força militar”, donant a entendre que ja estan preparats per al moment que els talibans conquereixin la capital i s’erigeixin en nous líders del país.

La situació no ha fet canviar gens la decisió de Biden de mantenir el 31 d’agost com la data de la retirada final de les tropes nord-americanes de l’Afganistan. Fa un parell de dies insistia que no s’ha repensat el pla de retorn de soldats, i ahir va evitar respondre a preguntes sobre el tema.