MERCÈ ESTEVE
JUNTS PER CATALUNYA
“Em satisfà aconseguir objectius pel bé del poble”
Vol dur al Parlament la mirada propera que li atorga el fet de ser alcaldessa
La pandèmia la fa reivindicar encara més la relació entre les persones
JOVENTUT AL MÓN LABORAL
Aquesta foto mostra Esteve als 23 o 24 anys, en una celebració amb amics. En aquella època treballava en una empresa de logística de Gavà, on es dedicava als productes químics i perillosos. La diputada hi va treballar prop de deu anys, i destaca: “Allà vaig aprendre la importància de l’ordre i el funcionament acurat, la manera meticulosa de fer la feina, i això ho he pogut traslladar a l’administració.” En aquella època, l’ara alcaldessa de Begues ajudava també el seu pare en la seva petita empresa de transports, on executava tasques com ara fer factures i parlar amb proveïdors i clients
Soc dona en política en un petit municipi amb una mirada des de Junts i en un territori difícil
Tothom ha de veure que el Parlament és casa seva i tothom hi ha de tenir veu
Ha viscut tota la vida a Begues?
Sí. El pare era de Begues; la mare, de Torrelles de Llobregat, i jo soc filla de Begues, un petit gran poble. És el més gran territorialment del Baix Llobregat, amb 50 quilòmetres quadrats de superfície, i és un antic poble d’estiueig enmig de la natura. Quan vaig néixer, la població se situava a l’entorn dels 1.000 habitants i ara en té uns 7.300. Aquest poble de segona residència s’ha anat consolidant com a primera fruit de molts factors, especialment de les últimes crisis i de la Covid. Gent amb dos habitatges ha prioritzat el de més qualitat i proximitat a la natura.
A què es dedicava la seva família?
Els avis eren pagesos. El pare de la meva àvia també havia estat alcalde de Begues. Els quatre territoris en què estava llavors dividit Begues li van adjudicar l’alcaldia pels seus estudis superiors. Soc de família humil i treballadora. El meu pare tenia una petita empresa de transport. Després de l’institut, vaig fer anglès i alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes i immediatament em vaig posar a treballar en el sector logístic i vaig establir la meva família. Vaig estar gairebé deu anys en una empresa del sector logístic a Gavà, i també ajudava el meu pare a l’empresa.
Com us ha tractat la pandèmia?
Des del punt de vista familiar, d’una manera molt dura, perquè hem perdut la meva sogra. Va caure a casa, l’any passat. La vam portar a l’hospital amb una fractura de fèmur i al cap de quinze dies va començar la pandèmia. Ella havia demanat anar a un sociosanitari. Tothom pensava que estava ben cuidada i de cop i volta va estar amb febre i va morir. Vam viure una experiència molt dura que ens ha permès posar-nos en la pell de tota la humanitat. La Covid ha estat molt cruel, hem perdut familiars sense poder fer el dol que estàvem acostumats a fer. Hem quedat atordits com a humanitat. Crec que hem de reivindicar la realitat humana. Som aquí de passada i hem de fer la màxima bondat.
Compaginar aquest episodi tan dur amb una alcaldia en un moment d’emergència devia ser complicat.
Va ser molt agitat. Vam haver d’enviar tots els treballadors a casa, es va haver de reconfigurar tot i vam haver d’actuar en una situació en què la gent ha patit molt.
L’activitat normal de l’Ajuntament ja s’ha recuperat?
Sí, sí. Els primers tres o quatre mesos es va sacsejar tot i ens vam haver de protegir. Després hem anat reintroduint l’activitat, repensada i protegida de mil maneres, segons el que et permetia la legalitat del moment. Ha estat un esforç múltiple per part de tot l’Ajuntament.
Com va ser la seva entrada en política?
Jo formava part d’una entitat, la Coral Montau de Begues, on cantava. Allà hi havia moltes persones. Van arribar les eleccions municipals del 2007 i em van cridar a una reunió de Convergència i Unió. Vaig formar part de la llista de CiU i en el mandat 2007-2011 vaig ser regidora. Llavors a l’Ajuntament hi havia tres grups polítics. El 2011 vaig ser la cap de llista; de dos regidors, vam passar a ser-ne tres. Jo crec que les ganes de fer coses pel poble ens van donar la confiança, de manera que el 2015 vam passar a cinc regidors i el 2019, a sis. És el primer cop que a Begues s’aconsegueix una majoria tan àmplia. Estem contents; tenim una força important i, a més, l’oposició està molt atomitzada.
Què la va animar a entrar en política?
Jo sempre he estat una persona molt social. He participat en entitats com ara la coral i l’AMPA. Soc filla de Begues, m’estimo el poble. A la política, m’hi van cridar, i no em va semblar pas malament, bàsicament per prestar servei al meu poble.
Ha complert les seves expectatives?
Sí. L’experiència te la dona el temps i totes les vivències sumen. Hem passat moments terribles i moments bons. Em satisfà aconseguir objectius pel bé del poble, quan aconseguim subvencions per a la població. M’ha satisfet transformar el neguit de perseguir en alguna cosa tangible.
De quin projecte se sent especialment satisfeta?
Quan hi vaig arribar, el 2011, era una època de crisi bestial, però vam aconseguir assolir un projecte que venia del mandat anterior, quan jo era regidora. Era fer un centre cívic de més de set milions d’euros, amb una gran biblioteca, una sala teatre amb 333 cadires i sales per a les entitats locals. Estem enllestint un altre projecte, que és el centre de serveis a la gent gran amb algun grau de discapacitat. Esperem obrir-lo a finals d’any.
Begues té el segell de municipi ‘slow’. És també la seva filosofia?
La ciutat slow és un dels nostres emblemes. Formem part de la xarxa d’aquests municipis, que ens ha de fer repensar com hem de viure i com hem de gaudir del que tenim a prop. Begues té un gran territori i el nostre actiu principal és el parc natural del Garraf, que és pràcticament la meitat del nostre terme. Això ens dona aire i esbarjo, i la pandèmia i els confinaments comarcals i metropolitans han posat encara més en relleu el nostre territori natural. I això és el que ens identifica com a poble. Hem d’obrir més els ulls i gaudir d’aquesta vida slow, dels productes de proximitat, de la pagesia...
Enguany ha fet el salt polític al Parlament.
Aquest és un repte que m’ha arribat, i quan me’l van proposar el vaig agafar amb força. Quan s’estaven elaborant les llistes, em va trucar Laura Borràs i em va dir: “Alcaldessa, et necessito. Vols venir a la meva llista?” Això és agafar el bou per les banyes! El Baix Llobregat, l’àrea metropolitana, és un territori amb dos alcaldes de Junts, el de Sant Climent i jo, i vaig pensar que endavant. I contenta. Formo part de la comissió d’Interior.
Quina mirada vol aportar al Parlament?
Soc dona en política en un petit municipi amb una mirada des de Junts, en un territori difícil com és el Baix Llobregat i en una àrea metropolitana. He estat alcaldessa, però també portaveu a l’àrea metropolitana del meu grup. Ara ja no soc portaveu, però continuo sent consellera. Soc secretària en el Fons Català de Cooperació i també he estat a la directiva de l’Associació de Municipis per la Independència. Vull pensar que puc oferir la proximitat, treballar en la necessitat d’acostar la política municipal i la política nacional, que caminin de bracet per teixir més complicitats. El Parlament ha de millorar la proximitat a la ciutadania. Tothom ha de veure que el Parlament és casa seva i tothom hi ha de tenir veu.
Amant de l’entorn natural
Rosa M. BravoMercè Esteve és una enamorada de Begues, poble on ha viscut tota la vida. El de la seva infantesa era un poble petit que recorria amb bicicleta per anar a veure els cosins, amb alguns carrers sense asfaltar. El poble ha crescut, però els veïns encara es diuen “hola” i “adeu” pel carrer i es reconeixen quan es troben fora de Begues. Està casada i té un fill de quasi 24 anys i una filla de 21, que viuen a la casa familiar després d’haver compartit habitatge a Barcelona. Els joves estudien ciències ambientals i psicologia, i també ajuden el pare amb la seva empresa del sector del submarinisme, igual que la diputada de Junts havia ajudat el seu progenitor. Esteve gaudeix de l’entorn natural que envolta Begues, on surt a caminar sovint, i és també una gran amant de la platja “per la seva pau, la seva blavor, el seu cel”. Li agrada, en definitiva, “gaudir del món” on està vivint. Recorda amb satisfacció els viatges familiars fets amb els fills i en solitari amb el seu marit, com la celebració dels 40 anys que van fer a Suïssa. I una de les coses que més li agraden i més la relaxen és fer petites peces de ganxet, com roses de llana. Les agulles sempre l’acompanyen quan se’n va de vacances.
Mercè Esteve
Rosa M. BravoNascuda el 1968 a Barcelona, va entrar a l’Ajuntament de Begues com a regidora el 2007 i des del 2011 n’és l’alcaldessa. També ha representat CiU i Junts en òrgans supramunicipals.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.