Vilagrà: “No em passa pel cap pensar que algú no subscriu l’acord signat”
La consellera de la Presidència aposta per explorar la negociació “fins a les últimes conseqüències”
Recorda que Europa també monitoritzarà l’Estat
Ni tres hores després que Torra i Borràs carreguessin contra la taula de diàleg, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va comparèixer al mateix escenari de la Universitat Catalana d’Estiu, convidada per la Fundació Irla, per defensar que ara cal explorar la via de la negociació “fins a les últimes conseqüències”. La republicana, integrant del nucli que va forjar els acords d’investidura amb Junts i la CUP, va recordar que la taula de diàleg hi està inclosa. “En cap cas em passa pel cap pensar que algú no subscriu l’acord en aquest moment, tres mesos després; seria com anar a les palpentes canviar l’estratègia cada dia”, afirmava, com a recordatori. Vilagrà creu que en les primeres sessions caldrà pactar el procediment que les ha de regir, sempre amb la idea impertorbable que serveixin per “aprofundir” en l’amnistia i l’autodeterminació. “En qualsevol cas, cal esgotar-ho”, subratllava.
De fet, la consellera advocava per “llegir bé” l’escenari, perquè s’han produït “canvis en el taulell”. Ho deia en al·lusió a l’informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, aprovat el mateix dia que es van confirmar els indults dels presos polítics, que instava l’Estat a posar fi a la repressió i obria la porta a l’amnistia. Vilagrà recordava ahir que el mateix document també deia que es monitoritzaria l’Estat durant un any per comprovar què fa en relació a la resolució del conflicte polític a Catalunya, per la qual cosa el govern espanyol també s’ha de sentir pressionat. “A Europa no s’entén que no esgotem les vies del diàleg, i és el que farem en els propers mesos, amb tota la convicció”, concloïa. A més, recordava que el pacte d’investidura de Pere Aragonès igualment inclou la monitorització de totes les reunions que hi hagi i el rendiment de comptes públic. Correspondrà a la taula estratègica que es va acordar crear, analitzar-ho i decidir en conseqüència quins han de ser els següents passos.
Fals dilema
En tot cas, Vilagrà continuava repassant el pacte d’investidura, que fixa que en paral·lel l’independentisme s’ha de reforçar i preparar per a un nou embat per si la taula fracassa, i reivindicava que no es caigui “en el fals dilema” de confrontar negociació i embat democràtic. En aquest sentit, admetia que una manera de guanyar múscul, tant en un escenari com en l’altre, és recuperar el carrer. “Voldria reivindicar l’ANC de Carme Forcadell, la que ens mobilitzava a tots amb un consens estratègic clar”, subratllava. Una altra manera ha de ser arreplegar suports en l’àmbit social, econòmic, sindicats, de col·legis professionals i entitats a través de l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que “es posarà a caminar ben aviat”, si bé no en va voler donar més detalls.
A l’inici de l’acte, que era organitzat per la Fundació Irla, el president de l’equip rector, Jordi Casassas, havia demanat a Vilagrà, que hi havia anat diversos anys com a alumna, que “intercedeixi” davant ERC perquè en els actes institucionals de la UCE hi hagi més representants del partit. “Encantada de ser-hi, si se’m convida oficialment, també vindré”, tancava.
