Augmenta el recel entre ERC i JxCat per la taula de diàleg

Els partits van visibilitzar ahir el retorn al curs polític reprenent les reunions de l’executiva i les posteriors compareixences davant els mitjans, que van posar en relleu que el parèntesi estival, lluny de llimar les diferències entre les dues formacions en el govern, ERC i JxCat, ha fet augmentar els recels entre si sobre la validesa de la taula de diàleg o de negociació, una denominació que fluctua segons convingui pel moment. A 15 dies de produir-se la trobada entre governs que marcarà la pugna del curs polític, les compareixences de la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, i de Junts, Elsa Artadi, van posar en relleu que continua sense haver-hi una estratègia conjunta sobre com afrontar-la, ni com avaluar-ne els resultat, i amb un munt d’interrogants sobre quina ha de ser la resposta al Congrés i la pressió sobre l’executiu de Pedro Sánchez.

Que no hi hagi consens ni en el nom de com referir-se oficialment a la taula ja en podria ser un indicatiu. Existeix el discurs comú per censurar el vet de l’executiu espanyol a parlar dels consensos del 2019 del 80% de la societat catalana que està a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, com van posar de manifest les dues portaveus, però ahir van tornar els retrets sobre com afrontar la trobada. Vilalta va reiterar la demanda perquè aquells que “la desacrediten o menystenen contínuament”, en clara al·lusió a JxCat, “hi siguin”, amb l’afegitó significatiu que necessiten “anar-hi amb la màxima fortalesa i cohesió possible” per no “posar-ho tan fàcil al govern espanyol”. La republicana va assegurar que es tracta de “desafiar l’adversari polític i no de desacreditar l’instrument que ens ha de permetre resoldre el conflicte polític”. La seva homònima a Junts tampoc va sortir del guió explicitat per molts càrrecs les darreres setmanes de posar en dubte el recorregut de la taula de diàleg, mostrant escepticisme perquè el PSOE i Unides Podem n’encotillen el contingut amb vets “als límits de la Constitució”. Artadi també va fer la demanda reveladora perquè “sortim de rivalitzar de manera retòrica de qui és més dialogant o qui té més o menys culpa i deixem de barallar-nos entre nosaltres” per posar la responsabilitat en l’executiu espanyol, que és qui definirà si és una eina útil o no.

Artadi va reconèixer que la temporalitat de dos anys de marge de la taula que defensa ERC no està escrita “literalment” en l’acord de govern, però va reiterar que compliran els compromisos i va defensar la idoneïtat de fer una avaluació de la seva utilitat després de cada reunió. I aquí va reclamar als socis “aprofitar qualsevol escletxa” de la negociació del pressupost a Madrid per “fer servir la nostra força”, ja que fins ara “no ho hem fet i hi ha camp per córrer” per mostrar una “veritable unitat de l’independentisme”. Però els republicans mantenen la voluntat de separar la resolució del conflicte polític de les negociacions per resoldre les necessitats del dia a dia de la ciutadania. Le voluntat és “explorar al màxim” la negociació del pressupost general de l’Estat”, va dir Vilalta, si es compleix el compromís de destinar 2.339 milions d’euros en inversions i transferències a Catalunya.

Tot i que a JxCat els preocupa més el contingut que els integrants de la taula, Artadi va coincidir amb el president Pere Aragonès, que va reclamar la presència de Pedro Sánchez perquè mostrarà “si d’entrada creu que serà un fracàs” o no. Per al portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que va confirmar la vicepresidenta, Yolanda Díaz, la presència de Sánchez seria “una bona notícia”, però també va posar la prioritat en els continguts. Hi va coincidir la vice-primera secretària del PSC, Eva Granados, en assegurar: “No és tant qui hi ha, sinó la voluntat d’arribar a acords.” Sense ordre del dia i amb el vet a l’amnistia i l’autodeterminació que imposa l’executiu espanyol, a hores d’ara qualsevol acord sembla impossible.