Fi a la idea de la “guerra eterna”
Tot i el caos, la sortida de l’Afganistan s’ajusta al concepte del president Biden sobre el paper militar dels EUA
La visió de la lluita antiterrorista escapa del càstig a països i se centra en atacs a grups concrets
Pel president dels Estats Units, Joe Biden, la resposta havia d’estar més en el què que en el com o el quan. Sortir de l’Afganistan, acabar amb la guerra més llarga, era qüestió de complir una promesa electoral i seguir fil per randa una de les frases més repetides del seu repertori: que no passaria el llegat d’un conflicte impossible de guanyar a un cinquè mandatari, ni enviaria més soldats a una possible mort en combat.
Biden mai no ha estat convençut de la necessitat de quedar-se a l’Afganistan tant de temps. En l’època de vicepresident de Barack Obama, ja aconsellava que calia que la presència nord-americana al país asiàtic acabés com més aviat millor, perquè qualsevol sortida seria traumàtica. Tenia raó, tot i que també és cert que la seva ineficient gestió de la situació encara l’ha feta més desastrosa.
El que Biden tenia entre cella i cella era acabar amb l’època de les “guerres eternes”, amb la presència militar activa dels Estats Units en països on no n’hi ha necessitat, sense una missió concreta. “L’era de les grans operacions militars per refer altres països” ha acabat, va proclamar fa uns dies.
Per alguns, és la consolidació en fets i en paraules de la doctrina Biden en política exterior: una nova visió de la posició dels Estats Units en un món que “està canviant” i on els reptes són diferents dels de fa dues dècades enrere.
Els Estats Units de Biden no es posicionen, com a mínim d’inici, com una superpotència militar, tot i que encara ho són i estan disposats a utilitzar la força quan sigui necessari. Només cal recordar els bombardejos a milícies iranianes a Síria de fa uns mesos o els atacs amb drons a líders d’Estat Islàmic (EI) de fa uns dies. Els Estats Units ja no creuen en el desplegament de centenars de soldats per lluitar en guerres en què no hi ha res a guanyar. El terrorisme que tant temen ja no té base en un o dos països concrets, sinó que s’estén amb filials de diversos grups disseminats arreu, en una metàstasi que s’ha d’atacar puntualment allà on calgui.
De res no veix tenir tropes sobre el terreny que poden patir atemptats. El contrapunt: amb menys gent al territori, les tasques d’intel·ligència i d’anàlisi de la situació patiran més per obtenir resultats.
La retirada de l’Afganistan és la prova que el president Biden no creu en la “construcció de nacions” i l’exportació dels valors democràtics i de l’ideari nord-americà a partir de la força, sinó a través de la pressió de la via diplomàtica, del triomf del discurs, de realinear aliances.
A banda, el repte antiterrorista, el que va dur a la guerra, no és del mateix caire que fa vint anys. Dedicar-hi esforços innecessaris, desviant l’atenció dels veritables desafiaments geopolítics –la competició amb la Xina, la rivalitat amb Rússia i el perill dels ciberatacs i la proliferació nuclear–, debilita la credibilitat i la força dels Estats Units.