Aragonès i Puig sintonitzen per activar projectes comuns
Els presidents català i valencià acorden potenciar la producció audiovisual i la reciprocitat entre canals, començant per les app
Reclamen els fons Covid el 2022 i treballaran junts pels europeus
“Volem intensificar un corredor d’interessos compartits.” Ras i curt, en paraules del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ell mateix i el seu homòleg català, Pere Aragonès, van exhibir ahir a València el restabliment de la bona sintonia entre governs, i per tant entre territoris germans, i es van comprometre a cooperar en fronts com l’econòmic o el cultural, tot entenent també, l’un i l’altre, que els projectes polítics respectius no són els mateixos. Al marge d’això, Puig insistia que han de col·laborar, “sempre des del respecte, el diàleg i la voluntat d’acord”, en el marc d’un espai “per a la defensa de l’interès comú” dels dos territoris, i lamentava que “no té cap sentit un allunyament institucional” com el que hi ha hagut “massa vegades”. Sense anar més lluny, en l’anterior legislatura, en què no va arribar ni a trobar-se amb Quim Torra. “Independentment de l’encaix polític de cada territori, per part nostra tota la col·laboració i cooperació, hi ha interessos compartits en molts àmbits que volem treballar”, concloïa també Aragonès, que no amagava la seva satisfacció per la trobada, i convidava Puig que li torni la visita, en una data encara per fixar, per continuar enfortint els llaços.
Més enllà de les paraules, els nous ponts es van començar a concretar ahir mateix en diversos punts. Els dos presidents van coincidir, així, que cal fer possible la reciprocitat de les emissions dels respectius canals públics, TV3 i À Punt, si bé, davant dels impediments tècnics que ara ho dificulten a la TDT –caldria un nou múltiplex que és competència de l’Estat, a qui continuaran insistint–, començaran per fer-ho de manera immediata a les respectives aplicacions al mòbil. Així van convenir de delegar-ho perquè hi treballin els responsables de les respectives corporacions, com a punta de llança, això sí, d’un projecte molt més ambiciós que els encarregaran igualment: la potenciació de la producció audiovisual en català. “A més de trobar espai de connectivitat en la televisió tradicional, la qüestió rau en la producció; hem d’augmentar la capacitat de generar projectes, perquè llengües com la nostra han de poder tenir aquesta projecció, i aquí hi ha molt espai per cooperar”, subratllava Puig, que fins i tot assenyalava que s’afegirà a les reclamacions catalanes perquè la llei de l’audiovisual no defensi en la pràctica només la producció en castellà en deixar-ho a criteri de les empreses, i les llengües cooficials de l’Estat hi “tinguin la correspondència que els pertoca”. “Si volem ser en el món hem de tenir aquestes finestres com més greixades millor”, rematava Puig. “Les llengües que no tenim un estat darrere necessitem guanyar volum en l’audiovisual, i podem treballar conjuntament”, hi afegia Aragonès.
L’altre gran front prioritari en què treballaran ambdós governs fa referència a la sortida de la crisi socioeconòmica causada per la Covid, començant per una “aliança pràctica”, segons Puig, per captar i gestionar els fons europeus Next Generation. Dimarts, de fet, ja es va activar un grup de treball estable per buscar sinergies, amb la intenció de fer front comú davant el govern estatal a l’hora de pressionar en el repartiment dels diners, però també de treballar en projectes comuns. En aquest sentit, ahir ja es van definir uns quants camps de cooperació, que van des de la indústria de l’automoció fins a l’agroalimentària, passant per la salut mental, la recerca o el projecte de descarbonització de l’hidrogen verd. “Cal aconseguir el màxim de fons possibles i fer-los com més eficients millor”, resumia Puig, que destacava també la complicitat necessària amb els sectors empresarials i sindicals, amb qui es van reunir tot seguit.
Fredor pel finançament
L’únic punt en què no van coincidir els presidents va ser en la necessitat d’una reforma estructural del finançament autonòmic, que Puig defensa, i per a la qual ahir explicava que busca “aliances diverses i puntuals”, més que “cap tipus de front”. Entre aquestes aliances no n’hi haurà cap amb el govern català, ja que si bé Aragonès coincidia en la diagnosi valenciana –que el dèficit fiscal afecta el desenvolupament de tots dos territoris– i lloava els esforços de Puig, recordava que l’Estat no ha fet cap plantejament de reforma, i que no pensa entrar en cap negociació multilateral perquè les aspiracions de Catalunya passen per una negociació bilateral per l’autodeterminació amb l’Estat en què el govern està “molt focalitzat”. “El més important és que aquesta taula es reuneixi i es treballi en un horitzó de diàleg”, remarcava respecte a això Puig, que recordava que el seu projecte és una Espanya federal.
Això sí, com a punt de mínims en aspectes de finançament, l’un i l’altre sí que van acordar fer front comú per exigir al govern de l’Estat que allargui també fins al 2022 la distribució dels fons Covid a les comunitats –i per tant que els inclogui en els pressupostos estatals–, que ha anat atorgant per a despeses extres per fer front a la crisi sanitària i socioeconòmica. “Es tracta d’anar sumant i coincidint en tot allò que puguem”, es resignava Puig.
Tot i que ahir no hi van aprofundir, encara hi ha un altre clam que uneix els dos governs: la denúncia, que Puig ha fet aquest estiu, del dúmping fiscal que exerceix Madrid pel seu efecte de capitalitat, contra el qual Aragonès també creu que cal fixar –igual que es fa en el conjunt de la UE– unes limitacions mínimes. “Compartim les conseqüències d’un model centralitzador, i per tant, les iniciatives per limitar la competència deslleial en matèria fiscal tindran la nostra complicitat”, constatava el català, que assenyalava que estudiarà “amb molt interès” qualsevol iniciativa per gravar les grans rendes del capital a la Comunitat de Madrid.
LES FRASES
Reclama el TAV Barcelona-València
La qüestió de les infraestructures també va sortir en la cimera entre els presidents valencià i català. “Insistirem davant el govern d’Espanya, però també de la UE, que cal donar un impuls definitiu al corredor mediterrani”, assenyalava Puig. Aragonès assentia que és una obra “fonamental”, i assenyalava que estaran “amatents” que l’Estat executi, d’acord amb l’últim calendari que va assumir, les diverses licitacions i projectes que té en marxa. Això sí, el president català hi va afegir una petició extra: “Cal que es pugui avançar molt més, perquè ara es va en velocitat alta de Barcelona a València, i hem de passar a alta velocitat.” És a dir, que cal passar dels Euromed als TAV, fet que requeriria la construcció d’una nova línia de passatgers, paral·lela a la que s’està condicionant per a mercaderies, que tanmateix el govern estatal no té ni projectada ni entre les prioritats.