ERC pregunta a Junts si li “tremolen les cames” a les portes de la Diada davant “l’oportunitat” de la taula de diàleg
Els republicans consideren que Borràs “ja no pot fer bandera de la unitat” després de les seves paraules contra Aragonès
Nou episodi de retrets entre ERC i Junts, ara a les portes de la Diada de l’Onze de Setembre.
Després de les crítiques d’aquest matí de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al president del Govern, Pere Aragonès, els republicans pregunten a Junts si els “tremolen les cames” davant “l’oportunitat” de la taula de diàleg.
Fonts consultades tant de l’executiva del partit com del grup parlamentari constaten a l’ACN la seva “decepció” per les paraules de Borràs. De fet, des d’ERC consideren que la presidenta del Parlament “ja no pot fer bandera de la unitat”, després d’haver carregat contra el president del Govern. “¿Els seus extrems s’imposen i rebenten els punts de consens de la investidura?”, es pregunten veus autoritzades del partit.
La formació que presideix Oriol Junqueras i que lidera Josep Maria Jové al Parlament considera que els “extrems” de Junts s’han acabat “imposant”, i que busquen boicotejar la legislatura, ja que la presidència de la Generalitat pertany a ERC. “Si no, no s’entén aquesta bel·ligerància a les portes de la Diada” i de la taula de diàleg, tal com afegeixen.
Així mateix, les fonts consultades subratllen que les crítiques de Borràs i de diversos dirigents de Junts contra Aragonès i l’espai de negociació amb l’Estat “evidencia un cop més” la “descohesió” que pateix el partit de Carles Puigdemont.
El president del Govern, Pere Aragonès, ha demanat als escèptics amb la taula de diàleg que “concretin” la seva alternativa, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Poc després, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’ha replicat a Twitter: “Demanar concreció als altres quan ets tan pobre en les teves concrecions no és acceptable”.
A més, Borràs ha afegit que l’alternativa que proposa Junts a l’espai de negociació és la unilateralitat. “La taula de diàleg és un eslògan que fa un any i mig que dura. Ni una sola concreció i tampoc n’hi ha cap en perspectiva que no sigui el fracàs”.
