ENGELBERT MONTALÀ I PLA
ERC
“Soc al Parlament per la repressió”
“Ens pertoca continuar treballant-hi el temps que faci falta, sense terminis, perquè, si no, fas la feina ràpid i malament”
“Hem de reaccionar no al fet que siguin al Parlament sinó al motiu pel qual hi són”
A LA VIA CATALANA EN FAMÍLIA
La fotografia escollida pel diputat per il·lustrar l’entrevista correspon a la Diada del 2014, en què l’ANC va organitzar la Via Catalana, la llarga cadena humana que, al llarg de 400 quilòmetres, va travessar Catalunya de nord a sud. Montalà i la seva família es van inscriure en un tram de Reus perquè aquesta és la ciutat de naixement del diputat
Vaig sentir Oriol Junqueras en un acte i vaig pensar que canviaria la història d’aquest país
Em vaig interessar per la política des del món municipal i per militància independentista
D’on prové el seu nom?
És un nom alemany, però té una mica d’història a Reus. Hi va haver un president del Reus Deportiu dels anys seixanta que es deia Engelbert. El meu pare, Albert Montalà, llavors jugava a l’equip d’hoquei sobre patins del club. Era l’època de més renom del Reus Deportiu, quan guanyava copes d’Europa, i va arrelar. Si mires l’Idescat, gran part dels Engelberts de Catalunya són a la zona de Reus.
Quina trajectòria va tenir el seu pare amb el Reus Deportiu?
Va guanyar sis copes d’Europa. El vam perdre ara fa uns anys per culpa de l’ELA. Havia estat un gran esportista. Jo vaig fer bàsquet i judo. No he estat tan prolífic en l’esport com el meu pare.
I com es va interessar per la política?
M’hi vaig interessar des del món municipal i, sobretot, per militància independentista. Al Pla d’Urgell hi ha hagut sempre el mateix color polític [CiU i Junts] i em vaig involucrar en política per intentar canviar les coses. Ens vam trobar amb una muntanya molt gran al davant, que es deia Marc Solsona, que és l’actual alcalde de Mollerussa, però hem anat rascant i ens hem convertit en la segona força del municipi. Vaig agafar el relleu amb només un regidor; després vam passar a tres i ara en tenim cinc. Esperem que a les pròximes municipals ens vagi bé i puguem fer el canvi.
I tot just fa mig any que s’ha estrenat com a diputat.
Soc al Parlament per culpa de la repressió. La inhabilitació del company Bernat Solé, que va ser conseller d’Exteriors, va fer que jo pugés en la llista i sortís com a diputat. Una carambola em va dur al Parlament. L’experiència és brutal. Això és un màster. La política municipal és molt diferent. Les actuacions que fas des d’un ajuntament tenen un retorn molt ràpid, perquè el ciutadà ve i et dona el seu parer cara a cara. Hi ha una interacció molt directa. En l’àmbit parlamentari els tempos s’allarguen una mica més perquè costa més fer arribar a la gent el teu treball. Dels dos àmbits en treus coses molt bones, però en el Parlament encara ho estic descobrint perquè soc nou.
S’ha estrenat vostè i també s’ha estrenat una formació d’ultradreta per primer cop des de la recuperació de les institucions democràtiques. Genera incomoditat tenir-los com a companys d’hemicicle?
La fotografia de l’arc parlamentari és la de la societat en què vivim. Són aquí perquè els ha votat un grup de gent que viu al nostre país. És un repte intentar entendre per què aquesta gent ha votat un partit amb aquesta ideologia. Si per desconeixement, per una enrabiada... Hem de diagnosticar quin és el problema i posar-hi remei. Soc profundament demòcrata i no entenc la seva ideologia, però hem de reaccionar no al fet que hi siguin sinó al motiu pel qual hi són. I intentar convèncer la gent que els ha votat que això és una animalada. Al Parlament els obviem, fem un cordó sanitari. No interactuem amb gent que té idees feixistes.
Pel que he vist en el seu compte d’Instagram, a la seva família no és l’únic implicat en política.
Soc fill de mare convergent, pujolista ferma, i de pare d’ERC. I el meu germà és proper a la CUP, tot i que l’estic convencent perquè es vagi moderant, que és el que fem quan ens fem grans. Sociològicament la situació de la meva família encaixa en el país que tenim. Partim d’una majoria molt gran en l’època de Pujol, quan els pares s’emmirallaven en les idees convergents. Però nosaltres som fills d’una altra generació i entenem el país d’una forma més diversa. Jo soc socialdemòcrata i la posició d’ERC m’encaixava més.
Hi ha debat en el sopar de Nadal, tenint en compte que, per exemple, entre Junts i la CUP hi ha moltes diferències ideològiques?
Hi ha debat, però l’eix que cus les diferències ideològiques entre Junts i la CUP és ERC. Nosaltres fem de nexe d’unió. La idiosincràsia d’ERC és aquesta: intentar posar pau entre dos extrems per anar conjuntament.
En quin punt veu el procés sobiranista?
Tenim el problema d’intentar posar-nos en un procés tan llarg. Fa molt de temps que treballem per assolir aquest objectiu, no des dels últims deu anys. I ens pertoca continuar treballant-hi el temps que faci falta, sense terminis, perquè, si no, fas la feina ràpid i malament. Fins ara ens ha anat molt bé. Hem eixamplat la base en àrees com la metropolitana, on no teníem accés. Hem de ser proactius per anar sumant persones al projecte independentista. I això s’ha de fer bé, sense marcar-se dates, perquè tenim una societat que és plural i complexa.
Detecta desafecció en la societat civil partidària de la independència?
La necessitat d’immediatesa fa que els debats que es tenien abans, que eren llargs i intensos, es redueixin a un titular. I el titular molts cops és interessat i genera neguits i mala bava. I molta gent es desmotiva perquè es generen dinàmiques entre partits que no són reals. Estem treballant conjuntament per arribar on hem d’arribar, però la irrupció d’aquestes noves eines comunicatives, com són les xarxes socials, fa que aquests debats es resumeixin en frases curtes i es converteixin en una barra de bar on les visceralitats es posen sobre la taula per sobre de la racionalitat. Hem de revertir això per involucrar la societat en el debat des d’un sentit positiu. Per això des d’ERC intentem ser constructius i positius. No convences amb titulars curts sinó amb reflexions profundes i canvis de model de societat.
És ampliable la base, tenint en compte que les enquestes reflecteixen un lleuger retrocés del suport al projecte independentista?
Hi som per trencar sostres. Si ERC, quan tenia tres diputats independentistes al Parlament, hagués considerat que ja havia tocat sostre, no hauria fet res més. Però ERC ara té un president de la Generalitat. Creiem que encara hi ha el 48% de la societat per convèncer i estem disposats a seguir treballant per convèncer-la. És clar que tenim marge, no ens en queda cap més remei.
Té algun ídol polític?
Em vaig fer militant d’ERC després de sentir Oriol Junqueras en un acte a Mollerussa. El meu referent és ell. M’ha canviat la vida. Aquell dia vaig pensar que aquest home canviaria la història d’aquest país.
Com a regidor ha pogut casar parelles. És un dels moments bonics de la feina de polític, en aquest cas municipal?
Un cop vaig casar dues noies, i ho vaig viure de forma emotiva. M’emociono poc, però quan les vaig casar em va saltar la llagrimeta. Participar d’un moment com aquest incloïa un pilar fonamental com és la igualtat. Casar una parella homosexual era el paradigma perfecte. I poder explicar -ho als teus fills per intentar inculcar-los valors com la igualtat és el més bonic del món.
De Reus a Mollerussa
Engelbert Montalà va néixer a Reus, però es va traslladar a viure a Mollerussa, el poble de la seva dona, Núria Esteve. Es van conèixer en el programa El talp, de TV3, un concurs presentat per Pol Izquierdo en el qual els participants havien d’endevinar qui era el farsant que intentava fer-los fracassar en diverses proves. La guanyadora va ser la Núria i ell va ser el quart eliminat. Després del programa es van perdre la pista, però es van retrobar a la universitat, on van començar una relació de parella. Tot i tenir la llicenciatura d’història i geografia, la vida laboral d’Engelbert Montalà va agafar camins diferents dels de la seva formació. Quan va arribar a Mollerussa va conduir un tràiler durant dos anys i després va entrar en el departament comercial d’una fàbrica. “Soc capaç de vendre una nevera al pol nord”, assegura Montalà. També va treballar com a tècnic de Joventut del Consell Comarcal del Baix Camp. És soci del Vespa Club Lleida i té una Lambretta del 1949 que està restaurant. També va ser membre de la desapareguda Colla Castellera dels Ganxets de Reus i és soci de l’ANC i soci col·laborador de la Plataforma Pro Seleccions Esportives. Practica l’esquí alpí i la BTT. És regidor de l’Ajuntament de Mollerussa des del 2015 i s’estrena com a diputat al Parlament de Catalunya aquesta legislatura.
Engelbert Montalà
Va néixer el 1976. És llicenciat en història i geografia i, abans de dedicar-se exclusivament a la política, dirigia el departament comercial d’una fàbrica paperera. Està casat i té dos fills.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.