El carrer compleix

Proesa de sis dígits. Amb la pandèmia, la repressió i el desencís per la falta d’un camí clar cap a l’estat propi en contra, la societat civil va tornar a omplir ahir els carrers de Barcelona per la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Diada. Es van superar les expectatives més optimistes i més de 400.000 persones, segons els organitzadors –unes 108.000, segons la Guàrdia Urbana–, van sortir de casa per dir col·lectivament Lluitem i guanyem la independència. La Via Laietana es va omplir de gom a gom fins més amunt de Pau Claris amb Provença, on acabava l’últim dels deu trams previstos.

Estava plantejada com la Diada de la represa després de l’aturada de la pandèmia i hi havia incertesa sobre el volum de manifestants que reuniria. “Hem tornat a desbordar Barcelona; ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia”, va celebrar pletòrica la presidenta de l’entitat des de l’escenari instal·lat a davant de l’estació de França.

Elisenda Paluzie va fer una estirada d’orelles a ERC i Junts per Catalunya, que han arribat a la Diada esbatussant-se per l’ampliació de l’aeroport i per la imminent taula de diàleg, amb les primeres dues institucions del país, el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, enfrontades: “Prou retrets, prou desconfiança!”

Si fa uns anys Carme Forcadell reclamava des del púlpit de l’ANC al president Artur Mas que posés les urnes del 9-N, Paluzie va exigir ahir al president Pere Aragonès, que estava entre els manifestants, que faci la independència. Sense anar més lluny, aquest era el crit al llarg de la manifestació: “Independència!”

El carrer hi és i continua complint a les portes de la represa de la negociació entre els governs català i espanyol, la setmana que ve a Barcelona, un instrument que l’ANC no augura reeixit. Paluzie va advertir la Generalitat que no esperi concessions que no vindran mai, “perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa”.

“Quin és el projecte d’Espanya per a Catalunya? No hi ha projecte possible en el marc de l’Estat espanyol”, arengava com un peix a l’aigua el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al costat de la dirigent de l’ANC. Cuixart, però, sí que dona una oportunitat al fòrum bilateral: en un acte al matí va reclamar als partits independentistes que consensuïn una estratègia conjunta per abordar la negociació.

Era la primera Diada Nacional en quatre anys de Cuixart i la resta de presos polítics indultats en llibertat. I era també una nova Diada amb els exiliats lluny de casa. “Milers i milers de persones, reclamant la independència de Catalunya. Continuarem fins que siguem reconeguts i respectats com una nació lliure”, escrivia en anglès a Twitter el president Carles Puigdemont des de Bèlgica.

ERC va organitzar el seu propi acte polític després de la tradicional ofrena floral matinal molt a prop del monument a Rafael Casanova, en què va intervenir Oriol Junqueras per avisar que ells no tenen por de contrastar els seus arguments amb ningú.

Al davant tindrà un PSOE que no vol sentir a parlar d’autodeterminació i un Podem que ha passat de reivindicar-la en campanya electoral a deixar-la caure quan va negociar la seva entrada a La Moncloa i finalment a xutar-la per a “més endavant”. En qualsevol cas, la Diada va transcórrer sense que transcendís encara la data exacta de la reunió, que presumiblement es podria celebrar dijous, ni l’ordre del dia ni la confirmació de la presència de Sánchez.

Per la seva banda, el president Aragonès, en la seva primera Diada en el càrrec, va acudir al matí a la tomba del president Josep Irla, a Sant Feliu de Guíxols, on va apel·lar a sumar “àmplies majories” per construir la república catalana.

La tercera pota de l’independentisme parlamentari, la CUP, feia una crida a no permetre que el govern abandoni la confrontació amb l’Estat a canvi d’“estabilitat”. Els cupaires, juntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista, van convocar la seva gent després de la protesta de l’ANC a l’Arc de Triomf, amb crema de banderes i fotografies de Sánchez i Aragonès inclosa.

A la Via Laietana es va viure un altre clàssic de les protestes independentistes: davant de la comissaria de memòria funesta de la policia espanyola es va llançar paper higiènic, ous i pintura. Els Mossos van desplegar diverses furgonetes antidisturbis.