JxCat responsabilitza en exclusiva La Moncloa del vet
Sànchez exculpa Aragonès i no veu afectada l’estabilitat del govern ni la confiança amb el soci
El partit mantindrà els noms proposats i esperarà que li obrin la porta de la taula de negociació
Les quatre cadires de Junts per Catalunya quedaran buides, avui, al saló Torres-Garcia de la Generalitat, però no per voluntat pròpia, sinó pel vet del govern espanyol als noms proposats per participar a la taula de diàleg, segons va interpretar ahir el secretari general de la formació, Jordi Sànchez, que havia d’ocupar un d’aquests quatre seients. El partit de Carles Puigdemont no té intenció de canviar la seva proposta de delegació, tal com li demana el president, Pere Aragonès, ja que modificar-la seria tant com “acceptar un xantatge”, i no participarà a la taula fins que no li aixequin el vet, del qual responsabilitza en exclusiva La Moncloa. Sànchez va exculpar específicament el president Aragonès d’aquesta situació: “Si jo estigués convençut que ens ha vetat ell personalment, estaríem davant d’una situació molt més complicada i no és el cas.” És a dir, no veu motius per trencar el govern ni considera que la situació afecti l’estabilitat ni la confiança amb ERC. “La vida en un govern és molt més rica i àmplia que una estricta mesa de diàleg”, va resoldre el pres polític indultat.
Sànchez va puntualitzar que ell mateix va trucar a Aragonès per comunicar-li els noms –un cop decidits per l’executiva de JxCat a primeríssima hora– abans que el partit els difongués.
També va desmentir que existís cap acord, ni tan sols verbal, amb Aragonès sobre la necessària composició en exclusiva de la delegació catalana amb membres del govern. Segons Sànchez, al juliol el president li hauria traslladat aquesta voluntat i ell li hauria respost que ho valorarien i que sí que hi hauria membres del govern (el vicepresident, Jordi Puigneró), però que la composició la decidiria cada partit. Res més.
De fet, el secretari general de JxCat va recordar que ERC mateix advocava al maig perquè el seu president, Oriol Junqueras, acudís a la taula en persona, en un moment en què els indults encara ni havien arribat i “incomodava molt més”. En aquest sentit, Sànchez està convençut que el nom de Junqueras també el va vetar La Moncloa i ERC va acatar.
Més enllà d’aquesta conversa estival, no hi ha cap acord escrit que reculli la condició que posa Aragonès des del juliol i que La Moncloa aplaudeix –o que posa La Moncloa i Aragonès accepta perquè no descarrili la taula, segons les versions–, ja que el de legislatura només deia que “la delegació serà escollida per consens i nomenada pel govern amb la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista”.
D’altra banda, el dirigent de JxCat es va queixar que va conèixer la data de la reunió dilluns per TVE durant l’entrevista a Pedro Sánchez en què va anunciar que vindria a Barcelona –“iré”– i que va facilitar els noms de la delegació malgrat no conèixer l’ordre del dia de la trobada.
Torra va resistir
Sànchez també va subratllar que el febrer de l’any passat sí que hi havia membres que no eren del govern en la primera reunió de la taula, i va donar valor al fet que l’aleshores president, Quim Torra, resistís la pressió socialista, que també existia, perquè només s’hi enviessin consellers. Finalment hi van acudir també Marta Vilalta i Josep Maria Jové, per part d’ERC, i Elsa Artadi i Josep Rius, per JxCat.
L’argument per a la tria de Jordi Sànchez, Jordi Puigneró, Jordi Turull i Míriam Nogueras és que el conflicte és “de país” i no pas “entre governs”. En qualsevol cas, JxCat es proposa monitoritzar la taula des de fora a partir de la informació que en rebi del soci de govern, tal com queda recollit en l’acord de legislatura.
Illa circumscriu la taula als governs
“Des del principi se sap que és una taula entre governs”, segons va defensar ahir el cap de l’oposició i exministre socialista Salvador Illa, que, per cert, va participar en la primera reunió de la taula, el febrer de l’any passat, en què hi havia persones alienes al govern de la Generalitat per part catalana. El líder del PSC va reclamar a l’independentisme que tingui una “mirada llarga”, va assegurar que “el diàleg és l’únic camí” i va insistir en la seva proposta que, en paral·lel a la taula “entre governs”, s’organitzi també una taula catalana de partits, una possibilitat que ERC rebutja frontalment perquè ja existeix el Parlament per debatre les qüestions polítiques internes del país.
