Sense catifa vermella
Aragonès no surt a la plaça de Sant Jaume a esperar que Sánchez baixi del cotxe
Cunillera es cola i ‘rep’ el dirigent espanyol a la porta del Palau abans que ho faci el president
El bust de Macià presideix la reunió entre els dos mandataris
La trobada dura el doble del que es preveia i inclou una foto del socialista assegut amb les delegacions
Pedro Sánchez va ser rebut pel president Quim Torra amb tots els honors el 6 de febrer de l’any passat al Palau de la Generalitat. “Honors de cap d’estat”, destacava la premsa espanyola davant l’acolliment dispensat, amb catifa vermella i guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra. Aleshores l’equip de protocol de Sánchez va pretendre que el vehicle oficial entrés fins a l’interior de l’edifici per no haver de passar per sota del famós cartell que clama per la llibertat d’opinió i expressió, però el president Torra va esperar Sánchez a la mateixa plaça de Sant Jaume, de manera que la imatge va ser inevitable.
Ahir aquesta imatge simbòlica es va tornar a repetir, però aquesta vegada les coses van anar una mica diferent. Sánchez es va trobar sol a la plaça de Sant Jaume i no va ser rebut pel president Aragonès fins que ja era a l’interior de l’edifici. De fet, va ser la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, qui, fora de lloc, va saludar primer Sánchez a la porta. El republicà no va sortir a esperar que el socialista baixés del cotxe per entrar plegats. Posteriorment, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va saludar com pertoca Sánchez amb la parafernàlia de la guàrdia d’honor, però –per als amants dels simbolismes– en aquesta ocasió no hi va haver catifa vermella. Tampoc no hi va haver rebuda a crits, com sí que hi va ser l’any passat, perquè els Mossos havien blindat completament una deserta plaça de Sant Jaume i els carrers adjacents fins a la Via Laietana. Comerciants del carrer de Jaume I es queixaven que no els havien avisat i que si ho haguessin sabut no haurien obert per no perdre-hi diners. “Pocs turistes hi ha i no els deixen ni passar”, lamentava un venedor de records. A la plaça hi havia més d’una quinzena de vehicles oficials, i això que els ministres encara no havien arribat.
Xoc de punys
Els dos mandataris es van fer fotografies a la galeria gòtica –alerta, símbol!– xocant els punys en lloc de donar-se la mà a causa de la pandèmia i van entrar a l’antiga sala Verge de Montserrat, rebatejada per Torra com dels Diputats. Allà els esperava el bust de l’avi Macià, que els va sotjar durant tota la reunió, que va durar gairebé dues hores, el doble del que es preveia. A continuació els dos presidents van anar contra pronòstic a treure el cap a la sala Torres-Garcia, on hi havia reunides la nodrida delegació espanyola (de quatre ministres) i la minsa delegació catalana (de dos consellers) i es van asseure a la taula per fer-se la foto. També es van retratar al peu de l’escalinata –alerta, metàfora!–, de cara al Desconsol, de Josep Llimona, que Torra va fer col·locar al pati de Carruatges. “Les imatges són importants; des del punt de vista polític, que se celebri una reunió en aquest Palau té una enorme potència com a missatge”, va defensar Sánchez des de la galeria gòtica davant de la premsa i d’una fila zero que s’havien reservat pel seu compte Cunillera i el secretari d’estat de Comunicació, Francesc Vallès. Els dos presidents van comparèixer separadament, primer Sánchez i després Aragonès, i entre intervenció i intervenció –símbol final– van retirar la bandera espanyola per deixar exclusivament la senyera. Quan va sortir a parlar Aragonès, Sánchez ja havia abandonat el Palau, camí cap a una trobada amb Salvador Illa i la permanent de la comissió executiva del PSC, sense Miquel Iceta, que encara estava reunit com a integrant de la delegació espanyola.