L’emèrit sabia que l’investigaven abans de fer la regularització
La fiscalia del Suprem hauria avisat per escrit i fins a tres vegades el pare de Felip VI dient-li que analitzava el seu patrimoni
Segons marca la llei, el fet de tenir-ne coneixement podria invalidar l’exoneració penal
Les regularitzacions fiscals fetes per Joan Carles de Borbó –el desembre i el febrer passat–podrien no servir a l’emèrit per esquivar el delicte, perquè no van ser espontànies. La fiscalia li va comunicar prèviament que estava investigant el seu patrimoni. El tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, li va comunicar formalment per escrit l’obertura de les tres investigacions en curs sobre el seu patrimoni, una darrere l’altra, segons va informar ahir el diari El País. Les notificacions s’haurien fet el juny, el novembre i el desembre del 2020 a través de Javier Sánchez-Junco, advocat de Joan Carles de Borbó.
Segons aquest mitjà, les dues primeres notificacions s’haurien fet abans que, el 9 de desembre passat, Sánchez-Junco fes públic que l’antic cap d’estat espanyol havia presentat “sense requeriment previ” una regularització fiscal “per valor de 678.393,72 euros incloent interessos i recàrrecs” pels impostos que va deixar de pagar en els exercicis fiscals corresponents als anys 2016, 2017 i 2018, mentre que la tercera va ser prèvia a la tercera regularització feta el febrer passat per un valor de 4,4 milions d’euros. Aquesta estava relacionada amb els pagaments fets per la Fundació Zagatka, propietat d’Álvaro de Orleans-Borbó –cosí de l’emèrit–, amb els quals es van sufragar despeses del pare de Felip VI, com ara viatges en avions privats.
L’ordre en què es van fer les regularitzacions és molt important, ja que la llei només exonera dels delictes fiscals aquells que regularitzen la seva situació sense saber que els estan investigant. I aquest no seria el cas del pare de Felip VI. I és que l’article 305.4 del Codi Penal assenyala que la regularització neutralitza l’acció penal sempre que “es faci un reconeixement complet i el pagament del deute tributari abans que l’Administració Tributària li hagi notificat l’inici d’actuacions de comprovació o investigació”; o bé abans que el ministeri o el fiscal “interposin una querella o una denuncia” o “realitzin actuacions que permetin [al presumpte defraudador] tenir coneixement formal de l’inici de les diligències”.
Les tres notificacions que va rebre Joan Carles de Borbó sobre l’obertura de diligències van ser molt genèriques i aquest és un dels punts en què la defensa de l’emèrit es pot agafar com a argument per justificar la legalitat de les regularitzacions. Sánchez-Junco es especialista en delictes econòmics i durant vint anys va ser fiscal anticorrupció –en el judici que va dur a la presó Mario Conde–, la qual cosa li dona un gran coneixement del terreny. Per aquest motiu, quan el fiscal li va preguntar en cadascuna de les notificacions, de les quals consta el justificant de recepció, si volia personar-se en les diligències, mai ho va fer; perquè, si s’hagués presentat, no podria al·legar desconeixement dels delictes que imputen al seu client.
Una sentència dictada el febrer del 2019 pel Suprem contra un empresari gallec, segons recordava ahir el Faro de Vigo podria, però, anul·lar la regularització de Joan Carles de Borbó, ja que va establir que una notificació fiscal pot invalidar qualsevol regularització tributària.