Castells, el nou Pallach

En una entrada al Twitter el conseller d'Educació, Ernest Maragall, aconsellava “llegir poc a poc i bé” l'entrevista a aquest diari del conseller d'Economia, Antoni Castells. Té tota la raó. Llegida amb calma és molt més profunda i clara del que després s'ha volgut fer veure.

Segurament si el país no estigués de vacances les conseqüències de l'entrevista s'haurien traduït en clau de crisi interna al PSC. Què diu en el fons Castells? Bàsicament que l'encaix de Catalunya amb Espanya és cada vegada més difícil (“mai havia vist una distància tan gran entre Catalunya i Espanya”) i que el PSC ni és l'eina útil per aconseguir-ho, ni per fer valer els interessos del nostre país a Madrid perquè la relació amb el PSOE el limita totalment i el converteix en invisible al Congrés.

Castells ha fet d'altaveu del que molts pensen dins el socialisme, esdevenint el cap visible d'un hipotètic nou PSC –inspirat en el socialisme que va encarnar Josep Pallach– molt més independent del PSOE, capaç de marcar perfil propi i fer valer al Congrés el pes de la seva força política (de fet, els seus 25 diputats el convertirien en el tercer grup parlamentari de la cambra baixa) i que no se situï en l'extraradi social i polític on creu que és ara, i ocupi la centralitat política de Catalunya.

L'actual conseller d'Economia ha dibuixat el camí. Ha estat valent. Molt valent. Ara cal veure si les patums del no-nat sector catalanista també ho seran i faran el pas endavant per construir amb Castells un altre PSC.