El govern de l’1-O valora el referèndum i albira el futur

Quatre anys després, el referèndum de l’1-O és present a qualsevol racó del país, entre tots els ciutadans i la política encara hi pivota. Els catorze membres del govern del 2017 que el va convocar i els presidents de les entitats sobiranistes que el van fer possible reflexionen en 16 articles per a El Punt Avui sobre la consulta, la seva transcendència històrica i les conseqüències. La pinya que va fer el país per celebrar-lo, la unitat estratègica i política assolida i la necessitat d’implementar-ne al resultat formen part de la seva avaluació. L’anàlisi de l’esperit de l’1-O abasta des del president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras fins als seus consellers –fins i tot els que van deixar l’executiu abans de l’efímera declaració d’independència (amb l’excepció de Clara Ponsatí)–, juntament amb els llavors presidents d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La gran majoria encapçalen encara els projectes polítics dels principals partits sobiranistes i marquen la pugna política.

Les seves reflexions coincideixen a remarcar la lliçó i el coratge de Catalunya per la confrontació “democràtica” amb l’Estat. Donen per “esgotat” el règim polític pactat el 1978 i anhelen recuperar “l’esperit de l’1-O”. Discrepen, això sí, sobre com afrontar l’actual atzucac, marcat per la repressió que han rebut i reben més que ningú, sobretot a l’hora de valorar l’incipient “diàleg amb el govern de l’Estat espanyol”.

El Punt Avui reuneix les seves posicions en un final de setmana marcat per la commemoració de l’1-O, que tanca la reivindicació iniciada per la Diada. Avui hi haurà la commemoració del govern a Barcelona (a la Maternitat després que la Diputació no cedís el recinte de l’Escola Industrial, que és on més taules hi va haver l’1-O) i l’homenatge als catalans del nord que van fer possible l’arribada de les urnes. Demà, tres marxes, a Girona, les Terres de l’Ebre i Ponent, juntament amb una trobada de represaliats, i diumenge la manifestació central, coincidint amb la vaga del 3-O, per recordar l’aturada de país i alertar de l’abast de la repressió estatal.

Quatre anys després de la fita històrica, polítics i ciutadans són encara perseguits pel govern espanyol, la fiscalia i els tribunals. Els nou líders independentistes condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys de presó pel Suprem van obtenir a l’ estiu la llibertat amb la concessió d’un indult per part del govern espanyol, pressionat per organismes internacionals, després de passar més de tres anys a la presó. Darrere d’ells, però, hi ha més de 3.000 represaliats, sense cap mena d’amnistia a la vista. Al contrari, el govern de Pedro Sánchez s’ha enrocat i no es preveuen més concessions.

La detenció de Puigdemont a l’Alguer ha fet revifar la causa pendent dels exiliats. No s’espera cap ensurt dilluns quan vagi a declarar a Sàsser, després de la contundent resolució de la magistrada italiana, que el va deixar en llibertat sense mesures cautelars, en entendre –com l’Advocacia de l’Estat espanyol–, que l’euroordre de la seva detenció del 2019 ha quedat en suspens fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aclareixi quina interpretació pot fer un estat vers la demanada de col·laboració, detenció i entrega d’un pròfug d’un altre estat. Aquesta petició d’aclariment va ser feta pel mateix instructor de la causa del Suprem, Pablo Llarena, que per a sorpresa de tothom ahir va reiterar a la jutgessa italiana que la detenció està “activa”. Serà un problema per als tribunals espanyols si, com van fixar els tribunals alemanys, es pot extradir l’eurodiputat però només per un suposat delicte de malversació, i no per sedició, com van ser condemnats una part del govern i els líders socials pel Suprem.

Aquest any havia d’enllestir-se la investigació als càrrecs i funcionaris intermedis, acusats d’organitzar l’1-O, i que la fiscalia presentés els seus escrits d’acusació, amb les penes que els demana per desobediència, malversació de fons i prevaricació, entre d’altres. Una trentena de càrrecs han de ser jutjats a l’Audiència de Barcelona, i els diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, al TSJC. Aquest segon procediment està aturat en espera de si s’hi inclou l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga (ERC). En la causa primera, iniciada al jutjat 13 de Barcelona, la fiscalia ha causat un enrenou jurídic quan va presentar una nova querella el febrer passat, en què acusa alguns dels ja investigats per haver internacionalitzat la independència de Catalunya, que investiga la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. El penalista Ramon Setó, defensor d’Aleix Villatoro, ha demanat a la titular del jutjat d’instrucció 13 que assumeixi la nova querella del jutjat 18, ja que se l’acusa dels mateixos fets.