El referèndum de l’1 d’octubre és el moment històric més important de l’independentisme català i un dels fets socials i polítics més transcendents de la Catalunya contemporània. Si algú té dubtes sobre aquesta afirmació el convido a mirar la reacció de l’Estat espanyol per ofegar allò que l’1 d’octubre va posar en marxa. L’1 d’octubre el poble de Catalunya va establir les bases fundacionals del que un dia serà la Republicà catalana. Unes bases profundament democràtiques representades per la unitat de la majoria social i política de Catalunya, per la defensa aferrissada de les urnes per part del poble i per la conducta no-violenta d’aquest davant la violència desfermada per l’Estat.

El mandat del referèndum que es va fer l’1-O continua vigent fins que el poble català no passi de nou per les urnes en un altre referèndum, una possibilitat que l’Estat espanyol continua rebutjant malgrat aparentar una voluntat de diàleg que ara com ara no s’ha traduït en cap proposta. La commemoració de l’1-O no és una jornada per a la nostàlgia, ni una efemèride històrica més per guardar en una vitrina, sinó que ha de servir per renovar el nostre compromís per assolir la independència en forma de República. L’1 d’octubre ens obliga i compromet amb el present polític si el que volem de debò és la culminació amb èxit del moment fundacional de la República catalana. I és des d’aquest compromís cívic i polític des d’on hem d’avançar i culminar allò que no vàrem culminar la tardor del 2017.

Només si persistim en l’exigència de la unitat de l’independentisme serem capaços de refer l’esperit que aquell primer diumenge d’octubre del 2017 va impregnar places i carrers. Sabíem el que havíem de fer i ho volíem fer. No ens preocupava ni la procedència, ni la ideologia, ni la llengua, ni l’adscripció partidista dels que eren al nostre costat, braç a braç, defensant el dret a votar. Ni tan sols ens importava el sentit del vot de molts dels homes i dones que esperàvem que anessin a votar. Estàvem convençuts que si votàvem guanyàvem, com així va ser. Per això, per tornar a guanyar caldrà tornar-hi a ser.

Que avui Catalunya encara no sigui un estat independent en forma de República no treu cap valor ni transcendència a l’1 d’octubre del 2017. De fet, l’1 d’octubre vàrem guanyar davant d’un Estat que va esdevenir impotent per aturar la voluntat d’un poble d’autodeterminar-se. El camí cap a la independència és un procés. I nosaltres estem immersos en aquest procés cap a la independència, que, malgrat les dificultats, el referèndum de l’1-O va fer irreversible. Ser conscients que el procés cap a la independència és ben viu és el millor homenatge al referèndum de l’1 d’octubre.

Han passat quatre anys i no hi ha a hores d’ara cap mandat polític que pugui substituir el de l’1-O. I al mateix temps no es pot construir cap solució al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat donant l’esquena a l’1-O. La via de la negociació amb l’Estat és legítima, però si esdevé una via erma hem de tenir acordades i preparades altres vies sempre democràtiques per recuperar el fil que l’Estat ens va trencar violentament la tardor del 2017. L’actitud de l’Estat no és la de negociar honestament cap sortida al conflicte polític. La detenció del president Puigdemont fa només una setmana és l’exemple més evident que l’Estat no ha aturat la repressió iniciada el 2017.

Quatre anys després del referèndum de l’1 d’octubre continuem tenint nosaltres, el poble català, la clau de fer possible que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República. No defallim.

Sànchez