Sards, corsos...
Polítics i membres dels moviments sobiranistes dels diversos estats mediterranis donen suport a Carles Puigdemont i als eurodiputats catalans exiliats
Representants del govern, partits i entitats es desplacen fins a Sàsser per acompanyar el president i recorden l’acarnissament de la persecució judicial estatal
Aplec de catalans, sards i corsos a les portes del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, per donar suport a l’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont. Aquest petit tribunal, poc acostumat a la intensitat política de l’independentisme català, va presenciar ahir l’enrenou mediàtic i popular que genera el líder de Junts per Catalunya. “Armats” amb moltíssimes banderes de Sardenya, Còrsega i Catalunya, una vintena de persones es concentraven des de primera hora del matí davant del jutjat sard on Puigdemont havia de declarar a dos quarts de dotze. Estaven animats, sobretot els sards, fent càntics i crits tot el dia. Ni el sol, ni la calor sufocant ni la lentitud de la justícia sarda (la vista es va allargar fins a les tres de la tarda) els van apaivagar.
Més discretament, la comitiva política de l’independentisme català també va fer gala de presència davant el tribunal. Això sí, sense perdre l’ocasió per fer les seves reivindicacions i aparèixer, de passada, a la televisió.
Des del govern, hi van enviar les conselleres de la Presidència i de Justícia, Laura Vilagrà i Lourdes Ciuró, respectivament, per fer costat a l’expresident. Totes dues van assegurar que l’executiu de Pere Aragonès fa “tots els esforços” per intentar que els exiliats “puguin tornar” a Catalunya. “Serà una nova derrota de la justícia espanyola”, van pronosticar sobre la vista a Sàsser. Les dues conselleres van constatar que, com a eurodiputat “amb els drets garantits”, Puigdemont es pot moure lliurement per tot Europa menys per Espanya.
Per part d’ERC, hi va anar l’exconsellera i diputada Meritxell Serret, que durant més de tres anys va compartir exili amb Puigdemont, i els també exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. En declaracions a la premsa abans de l’audiència, Serret va denunciar la “persecució judicial” contra Puigdemont i l’independentisme i va reclamar l’amnistia per “posar fi a la repressió”. També ella, que té un judici pendent al Tribunal Suprem després de retornar a Catalunya a principis d’any, va mostrar confiança en la justícia italiana.
“Avui és un dia de contrast entre l’Europa lliure i democràtica de Sardenya i la tancada i excloent d’Espanya, que desobeeix els tribunals europeus”, va denunciar ahir el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Els de Junts reclamen al govern espanyol que s’aturi la pressió de la justícia espanyola per extradir Puigdemont si realment volen obrir la via del diàleg.
En nom de la CUP, Dolors Sabater va interpel·lar també les institucions de la Unió Europea exigint que protegeixin Puigdemont com a eurodiputat i que no “girin l’esquena” al dret d’autodeterminació dels pobles. Representants d’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) també es van desplaçar fins a Sàsser.
“Mig Catalunya ha volat aquest matí a l’Alguer”, es comentava ahir entre la munió de gent congregada a les portes del jutjat, la majoria periodistes, fotògrafs i càmeres. Tres hores d’espera per saber la suspensió de qualsevol decisió en espera del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). No hi va faltar ni Pablo Llarena, que es va afegir a l’aplec en forma de demanda de detenció telemàtica, fallida tot i que coherent amb la que havia dictat contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. Els dos eurodiputats miraven de seguir el ple d’Estrasburg de manera telemàtica, també. Els que no s’hi van deixar veure van ser els representants i advocats habilitats per Vox.
L’anècdota la va recordar el mateix president en sortir: “D’una sala d’audiència que porta aquest nom, només en podia sortir una decisió justa”, va dir. La sala on havia tingut lloc la vista pel procediment d’extradició porta el nom de Giovanni Falcone, el jutge italià conegut pels seus intents per desmantellar la Cosa Nostra que va ser assassinat a Palerm el 1992.