JOSEP RIUS ALCARAZ
JUNTS PER CATALUNYA
“Entro en política amb el «Freedom for Catalonia»”
“Em sento útil i còmode al Parlament. No em vaig equivocar amb la decisió de no entrar al govern”
“Forn i Puigdemont són els meus dos grans referents”
AL COSTAT DE PUIGDEMONT
La fotografia està feta el dia 20 de desembre del 2019, el dia que Carles Puigdemont obté l’acreditació d’eurodiputat, que mostra, somrient, al costat d’un Josep Rius encara més somrient. És una imatge amb contingut polític, però també amb una forta càrrega personal, perquè d’ençà que el va conèixer ha travat una estreta relació d’amistat amb el president a l’exili que, assegura, va més enllà d’uns objectius polítics compartits.
Dedicaré tots els esforços i energies a aconseguir la independència i el retorn de tots els exiliats
El Consell per la República ha de ser l’espai per a la direcció estratègica de l’independentisme
S’estrena aquesta legislatura com a diputat, però ja fa una dècada llarga que és a la cuina de la primera línia política.
D’on li ve el cuc per la política? Algun antecedent a la família?
Sempre m’ha interessat, però no havia militat mai a cap partit. A casa se’n parlava, però ningú hi havia participat. Jo tenia inquietuds i va ser arran de la campanya Freedom for Catalonia que hi vaig començar a participar.
Fa 30 anys, d’això. Vostè en tenia 17 o 18...
Pensava que m’agradaria participar en un procés d’emancipació nacional com el que estem vivint. La veritat és que ho havia somiat, el que estem vivint, tot i que encara no podem dir que és un somni que s’ha fet realitat, perquè no ho tenim del tot consolidat.
Algun referent?
Quim Forn i Carles Puigdemont, sens dubte. Tenen molts punts en comú: honestedat, humanitat, valentia, coratge i una gran determinació. A més, més enllà de l’afinitat política i de la vessant professional, hi he teixit una relació personal, d’amistat.
Cap de gabinet de Forn, Puigdemont i Torra, i director general d’Anàlisi i Prospectiva. És més un executiu de la política que un activista?
Crec que compagino les dues vessants. Vaig tenir una etapa de més activisme, especialment en el Freedom for Catalonia, però sí que és veritat que des del 2011 fins que he entrat al Parlament he fet una feina més executiva, d’acompanyar, d’assessorar, més de fer de spin doctor, si es vol dir així.
Quin poder tenen els caps de gabinet?
No n’hi ha cap d’igual. Depenen molt de qui sigui el seu cap. Tal com jo ho entenc, has de donar un suport total al president de la Generalitat i has de ser una extensió seva, no en el sentit executiu, sinó en el d’arribar al màxim de gent possible. El que passa és que, pels anys que vam viure, em tocava fer gestions polítiques molt importants, amb La Moncloa o la Casa del Rei, per exemple, en les quals eres la veu del president. És una posició en què s’ha de tenir el cap fred, perquè comporta una responsabilitat alta.
Com es concilia amb la vida familiar, amb tres fills d’entre 10 i 17 anys?
Això no s’acaba de portar del tot bé i, en les circumstàncies actuals, encara és més difícil, perquè requereix un plus de dedicació. Intento dur un equilibri, que no sempre aconsegueixo. Ara mateix estic mirant de fer un reequilibri, després de dues setmanes molt intenses amb el que ha passat amb el president Puigdemont.
Deu anys a la cuina de la política i ara s’estrena al Parlament com a càrrec electe...
Sí, i m’hi trobo molt a gust, al Parlament. Jo el coneixia des de la vessant de ser el director de l’oficina del president Puigdemont i, després, del president Torra, però ara estic descobrint realment el que és en profunditat la tasca del diputat. Estem treballant amb energia i il·lusió amb un equip fantàstic. Seure per primera vegada a l’escó fa respecte; el primer cop que intervens al faristol, també... Ho estic vivint amb molta il·lusió i amb molta naturalitat.
Què n’espera, d’aquesta legislatura?
S’hauria de poder fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i del 27 d’octubre, més enllà d’omplir-nos la boca dient que és la legislatura del 52%. Desitjo que sigui la de la culminació de la independència de Catalunya.
Com? Exili, taula de diàleg, acció de govern... Són ingredients d’una salsa que no acaba de lligar. És possible que lligui?
Sí. La fórmula la sabem i la tenim. És la que vam utilitzar la tardor del 2017. L’acord de govern preveu certament que hi ha d’haver un recorregut de la taula de negociació, que s’ha estroncat. Es van gairebé esgotar els terminis de negociació perquè vam insistir molt en la necessitat que hi hagi un espai de direcció estratègica on es posin tots els actius de l’independentisme a treballar per l’objectiu comú. I continuem dient que el millor lloc on pot ser aquest espai és en el Consell per la República.
Per què no va voler entrar al govern quan es donava per fet que hi seria?
Va ser una decisió consensuada amb el partit i, també, amb la meva família. Som un partit nou i havíem de repartir actius i lideratges en els diversos espais on tenim representació i, en el meu cas, em vaig veure més al Parlament.
Set mesos després, satisfet amb la decisió?
Sí. Tenim un grup parlamentari robust i, per la part de Junts, tenim un govern també molt potent.
Es planteja el pas per la política institucional com una etapa transitòria?
Tot pot canviar a la vida. Ara com ara, però, m’ho plantejo així. Amb un principi i un final per dedicar-me a altres projectes. El poso al servei del meu projecte, que és la independència de Catalunya i revertir la situació en què es troben el president Puigdemont i els exiliats. Hi dedicaré totes les energies fins que ho puguem aconseguir.
A vostè se’l situa en el cercle íntim de Puigdemont. Com el coneix?
El primer contacte que hi tinc és quan, des de l’Ajuntament de Barcelona, jo li truco com a alcalde de Girona per preparar la primera concentració d’alcaldes al Palau de la Generalitat. Em va semblar una persona molt propera. La relació que tenim la vam anar teixint a partir del moment en què vaig ser director de la seva oficina. Vam anar establint confiances, sinergies... És fàcil treballar amb ell i alhora és molt il·lusionant per la seva determinació, valentia i coratge.
Comporta un plus de perillositat pertànyer a aquest cercle?
El risc no és superior a qualsevol de les altres persones de Junts per Catalunya o d’altres partits independentistes, però és evident que el president Puigdemont s’ha convertit en el bé més preuat, en la peça de caça major, perquè ja se l’identifica, podem dir que arreu del món, amb el moviment independentista de Catalunya.
Després de l’Alguer, veu més a prop el seu retorn?
Sí, perquè ja és la tercera jurisdicció europea que refusa una euroordre. La reputació de l’Estat espanyol es veu cada vegada més castigada. El que és segur és que continuarà protagonitzant el procés d’independència com ho està fent fins ara a través de la seva feina a l’exili.
Va ser un dels artífexs de la primera taula de diàleg. Què n’espera, de la d’ara?
Ja ho hem dit. És més tàctica que estratègica i a, més, com que se’ns hi ha vetat, és una taula més de partits que entre governs.
De la cuina a l’hemicicle
És novell al Parlament, però ja fa deu anys que mou els fils de la política catalana rere els focus, des de la cuina. Del seu currículum, se sent especialment orgullós d’haver participat en el Programa Vicens Vives de Lideratge, Valors i Compromís Cívic, a Esade. Assegura que els quatre anys que va ser cap de gabinet de Quim Forn, aleshores primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, són els millors de la seva vida professional: “Vam pencar moltíssim. Vaig fer una feina més tècnica que política, però va representar un aprenentatge bestial.” Era el 2011, quan Xavier Trias va guanyar l’alcaldia de Barcelona. Abans, havia treballat dotze anys a l’empresa privada, en dues grans societats, i a l’Institut d’Estudis Catalans. Després, el 2015, va ser director de l’oficina de Carles Puigdemont; més tard, de Quim Torra. També va ocupar la direcció general d’Anàlisi i Prospectiva. És vicepresident de Junts per Catalunya i portaveu adjunt del grup parlamentari. Estret col·laborador del president Puigdemont, a l’exili, ha estat una de les peces clau en les negociacions per al pacte de govern.
Josep Rius Alcaraz
Barcelona, 1974. Tres fills. Advocat. Màster en dret de l’empresa a la UPF i màster de direcció pública a Esade, on va fer el Programa Vicens Vives de Lideratge, Valors i Compromís Cívic.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.