Croada contra la catalanitat de Perpinyà
Nou atac a la identitat catalana de la capital del Rosselló: desapareixen els cartells en català de les entrades de la ciutat
Lluny queden els temps en què l’Ajuntament de Perpinyà organitzava, el 2011, unes jornades de debat titulades Perpinyà, la catalana... més que mai. Després que l’alcalde ultradretà de la capital del Rosselló, Louis Aliot (Rassemblement National, abans Front National), canviés el cognom la catalana de la ciutat per la radiant a l’escut de la ciutat amb l’argument que el municipi estava “ancorat en la seva identitat catalana”, ara han començat a desaparèixer els cartells en català als accessos a la vila. Els partits Sí al País Català i Unitat Catalana n’han denunciat l’absència i acusen Aliot d’intentar “esborrar” la identitat catalana de Perpinyà. “L’eliminació de la nostra identitat continua sense parar i amb el màxim silenci”, lamenten aquests dos partits. “No acceptarem ser esborrats i manipulats al nostre territori sense dir ni fer res”, hi afegeixen.
Fonts municipals recollides per Ràdio Arrels asseguren que regularment els cartells són robats quan hi ha partits de rugbi importants dels Dracs Catalans, però també afirmen que els cartells seran substituïts per d’altres amb el lema la radiant.
“Per què van ser retirats? Es tracta d’una retirada definitiva o només està previst corregir-los suprimint la catalana per la radiant?”, es pregunta Sí al País Català. “No era trivial canviar el lema i l’escut de la nostra capital per fer-los francesos i ara, amb aquest canvi de senyalització, l’alcalde mostra la seva determinació a posar fi a la nostra cultura, la nostra història i la nostra identitat”, denuncien.
Des d’Unitat Catalana també assenyalen directament Aliot, de qui diuen que “continua la seva obra d’esborrar la identitat catalana” de la capital rossellonesa. “Els catalans que van votar per ell haurien de tenir vergonya”, sentencien.
Protestes al carrer
L’abril passat es van manifestar més de 150 persones pel centre de Perpinyà per reclamar que el canvi de lema no fos decidit unilateralment, sinó que se sotmeti a un referèndum i per reivindicar la catalanitat de la ciutat. I al maig una altra manifestació va reunir més de 2.000 persones en defensa del català a l’escola convocades pel Casal de Perpinyà davant l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de promoció i protecció de les llengües minoritzades, coneguda com a llei Molac.
La Catalunya del Nord ja va perdre visibilitat l’any 2014 quan es va canviar el nom de les regions administratives del Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus i es van fusionar per passar-se a anomenar senzillament Occitània. Les forces catalanistes van intentar afegir-hi País Català, però la iniciativa no va prosperar. La nova nomenclatura, però, és equívoca, ja que no correspon amb l’àrea històrica de domini de la llengua occitana i engloba la Catalunya del Nord.
