política
Solidaritat es fa seus els reagrupats més il·lustres
El nou moviment independentista apadrinat per Joan Laporta irromp al Camp i l'Ebre en detriment de Reagrupament, del qual han renegat figures com Albert Pereira o Caritat Garcia
Els últims deu dies han estat especialment intensos en l'intent d'aterratge de Solidaritat Catalana per la Independència al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Actes de presentació al Vendrell, a Valls, a Tarragona, a Reus, a Flix, a Tortosa (ahir) i unes credencials amb noms i cognoms no només en l'àmbit nacional, amb Joan Laporta al darrere, sinó també del territori: els que havien estat els grans referents de Reagrupament i hi han renegat, figures com l'exalcalde de la Secuita Albert Pereira o la tortosina Caritat Garcia-Celma. “I molts altres que estan fent maniobres d'aproximació”, assegura el nou portaveu de Solidaritat a Valls, Xavi Rull. Solidaritat està constituint ara els comitès electorals locals i comarcals i el dia 4 s'aprovaran les llistes per demarcacions en quatre assemblees simultànies. Encara no és un partit, només “una marca”, però la prioritat és concórrer a les eleccions al Parlament, sigui del bracet de Reagrupament, cosa que consideren “molt difícil" tant els uns com els altres, o sigui en solitari. La gran coalició amb ERC sembla encara més inviable.
El detonant de les fissures a dins de Reagrupament va ser tot just la confecció de les llistes: reagrupats compromesos com Albert Pereira havien defensat sempre que fossin obertes, que qualsevol soci fos “elector i elegible”, però Joan Carretero va posar com a condició que els candidats presentessin llistes nacionals, cosa que obstaculitzava l'ascens de les figures amb menys influència. “En les nostres assemblees, tothom podrà ser escollit”, garanteix Pereira, que matisa l'oferiment a Carretero perquè Reagrupament encapçali les llistes d'una hipotètica coalició a Girona i Lleida: “El que li han ofert és que l'Uriel [Bertran] o el Laporta donin suport als seus candidats, però en última instància la veu la tindran els adherits”.
Fonts de Reagrupament, al seu torn, justifiquen que Carretero rebaixés el nivell de democràcia interna per evitar un joc “poc seriós”, en què “tothom pogués fer maniobres per col·locar els seus parents i coneguts a les llistes”. De fet, imputen ara a Solidaritat cops de colze per avalar tres possibles candidats per Tarragona: Pereira mateix; Hèctor López Bofill, vinculat als grups sobiranistes d'Altafulla i que comptaria amb l'aval d'Uriel Bertran, i Pere Olivé, al Baix Camp. El cas és que tots provenen dels sectors crítics d'ERC, molts d'ells en sintonia inicial amb Reagrupament, però ara ja en un nou projecte. I hi ha altres casos, com el del calafellenc Carles Rion, o l'ulldeconenc Josep Lluís Millan, a qui també situen en l'òrbita de Solidaritat. De fet, Solidaritat assegura que compta amb un miler d'adherits a la demarcació, “una xifra a què Reagrupament no ha arribat mai”. En l'assemblea nacional de principi d'any hi havia uns 300 reagrupats del Camp i l'Ebre al corrent de pagament.
A l'Ebre, en els últims quinze dies, ja s'han adherit a Solidaritat Catalana per la Independència unes 250 persones. Hi ha gent de les quatre comarques, i la majoria provenen de Reagrupament, però també hi ha gent de moviments socials i de les coordinadores de les consultes populars per la independència. L'antiga responsable de Reagrupament al Baix Ebre, Caritat Garcia-Celma, ha explicat que la seua baixa del partit de Carretero s'ha produït per la imposició d'un candidat que “desconeix el territori”, amb referència a Ferran Pujol, resident a Almoster, i per la falta de sensibilitat cap a les Terres de l'Ebre: “Han desmantellat l'estructura que amb Renyer i Pereira havíem preparat per al Camp i l'Ebre”. Renyer també s'hi ha allunyat i, tot i que encara no ha fet el pas oficial cap a Solidaritat, se l'espera.
Garcia-Celma també critica que Carretero no s'haja situat en contra de la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) i que, en canvi, defensés públicament la necessitat d'instal·lar un cementiri nuclear a Catalunya. També acusa Reagrupament de transvasista.
Ferran Pujol, per RCat
El cap de llista de Reagrupament per Tarragona, Ferran Pujol, respon que Garcia-Celma mai no va arribar ni a constituir l'òrgan de govern de Reagrupament a l'Ebre, i assegura que ara hi ha un grup de reagrupats de les quatre comarques que estan reactivant la formació i “treballant” més que mai. Considera, a més, que l'aposta de Reagrupament per la regeneració es manté a través de compromisos com ara obrir oficines territorials del diputat i llibertat de vot al Parlament en qüestions territorials, com seria el cas de l'MTC.
A les baixes dels il·lustres, Pujol contraposa la presència de figures com Lluís Estrada, president del Col·lectiu 1714, a l'Alt Camp; Montserrat Barenys al Baix Camp o Gil Cristià al Tarragonès.
LA FRASE
O ara o mai?
òscar meseguer
Fonts de Solidaritat admeten que la decisió de Carretero de tutelar el procés de confecció de llistes de Reagrupament va tenir un impacte singularment negatiu a Tarragona, on els dissidents d'ERC n'havien sortit sobretot per defensar una democràcia interna purament assembleària: el conflicte entre el crític Jaume Renyer i l'oficialista Lluís Aragonès per encapçalar les llistes al Congrés va ser l'episodi més simptomàtic. Ara, emparant-se en la “poca ambició” de la resposta del Parlament i del govern a la sentència del TC, Reagrupament i Solidaritat veuen el moment oportú per irrompre-hi. “Si la societat catalana no està prou madura ara, quan ho estarà?”, es pregunta Albert Pereira, que reconeix: “Si això no surt bé...” Els dos moviments són conscients que la unió evitaria que es perdessin un bon grapat de vots, però de moment avancen a cuita-corrents i per lliure per captar els vots dels desencantats de CiU i d'ERC i l'abstenció. Reagrupament diu que té programats més de 70 actes fins a l'octubre a Tarragona. Solidaritat ja escalfa un primer gran acte públic a Reus abans de l'assemblea del setembre. Solidaritat s'atribueix la patent de la regeneració total. Reagrupament creu que Laporta, que si alguna cosa no genera és indiferència, invalida el discurs de l'austeritat.