Pujol assegura a l’Audiència Nacional que la seva família no va aprofitar-se del seu càrrec a la Generalitat
La defensa al·lega que els diners d’Andorra eren de l’avi i que els negocis del primogènit eren legals i reals
La defensa de Jordi Pujol assegura que l’expresident de la Generalitat mai va aprofitar-se del càrrec per beneficiar econòmicament la seva família i assegura que els diners a Andorra eren una deixa del seu pare, Florenci Pujol.
Per això, demana l’absolució davant de l’Audiència Nacional d’ell i tota la seva família. L’escrit de Jordi Pujol Ferrusola també defensa un per un tots els seus projectes empresarials investigats. La fiscalia li demana nou anys de presó per associació il·lícita i blanqueig de capitals. El ministeri públic demana de 8 a 29 anys de presó pels set fills i cinc anys de presó per als deu empresaris investigats.
En l’escrit de Jordi Pujol Soley, l’advocat Cristobal Martell diu que Pujol va “arrencar la seva trajectòria professional mantenint una forta vinculació amb el seu pare, Florenci Pujol, i van unir esforços en projectes de tanta dimensió com els Laboratoris Fides, abans Martín Cuatrecasas, dels que va ser conseller delegat, o Banca Catalana, a partir de l’adquisició pel seu pare de la Banca Dorca el març del 1959. No obstant això, aviat l’activitat política del fill va fer reorientar la seva activitat econòmica cap al servei del seu projecte polític, com Enciclopèdia Catalana o la revista ‘Destino’.
“La profunda inestabilitat política i els riscos que Jordi Pujol assumia produïen una profunda inquietud i desassossec al seu pare, que preveia un futur incert pel seu fill i la seva ja aleshores nombrosa família”, relata el text. Per això, el pare de l’expresident va dir al seu fill i a la seva nora, Marta Ferrusola, que havia constituït un dipòsit a l’exterior “amb el desig que es mantingués unit i intacte per tal d’amortir futures eventualitats de necessitat econòmica pel risc polític que assumia”. Aquest dipòsit el va fer gestionar al seu íntim amic i executiu gestor a Banca Catalana, Delfí Mateu.
El setembre del 1980 Florenci Pujol va morir de forma imprevista, cosa que va “enfortir la determinació de respectar la seva voluntat amb relació a mantenir el dipòsit a l’estranger i sota la gestió de persones de confiança”. Per raons d’edat, Mateu va ser substituït en la gestió del fons pel cosí de Jordi Pujol, Joaquim Pujol i Figa, i el 1990 la gestió la va assumir el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola.
El dipòsit tenia uns 140 milions de pessetes en dòlars el 1980 i “no tenen cap relació amb l’alta funció pública que Jordi Pujol va tenir a la Generalitat de Catalunya” des del 28 d’abril del 1980 fins al desembre del 2003. “Mai en l’exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va tòrcer el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influència a què altres ho fessin, desoint l’interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l’interès particular o dels seus fills”, conclou.
De fet, la defensa al·lega que els escrits d’acusació no identifiquen cap fet concret en aquest sentit i assegura que ni la seva dona ni els seus fills van ingressar cap quantitat econòmica que tingui relació causal amb un “exercici d’autoritat i potestats públiques abusiu i il·legítim”. “Jordi Pujol i Soley, en l’alta funció pública que va exercir, no es va prestar mai a desplegar gestions d’invitació, incitació, suggeriment o influència de prevaliment sobre autoritats que resolguessin o funcionaris informants en interès o a petició dels seus fills o cònjuge, ni tampoc que mai fos requerit per aquests en aquesta direcció”, acaba l’escrit.
Així mateix, l’escrit de Jordi Pujol Ferrusola al·lega que tots els negocis que va fer, com Diagonal Mar, els abocadors de Tivissa i Vacamorta, Grand Tibidabo, el port de Tarragona o altres projectes a Palamós i l’Hospitalet de Llobregat van ser legals i no es van beneficiar de cap privilegi polític. També al·lega que totes les compres i vendes van ser a preu de mercat i reals.
Per tot això, com que no hi ha delicte, en demana la lliure absolució. També demana l’absolució per la resta de fills i proposa més de 260 testimonis i nombroses proves pericials.