Verge xifra en 208 els refugiats que han arribat a Catalunya fugint dels talibans

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha xifrat en 208 les persones sol·licitants d’asil procedents de l’Afganistan que l’Estat espanyol ha ubicat a Catalunya. Ho ha dit al ple del Parlament d’aquest dimarts en resposta a una interpel·lació del diputat d’ERC Rubèn Wagensberg.

Verge ha recordat que la Generalitat i diverses entitats havien traslladat al govern espanyol “un llistat de persones en situació d’elevat risc” davant de l’ascens al poder dels talibans i de familiars d’afganesos residents a Catalunya i ha lamentat que l’evacuació espanyola va ser “opaca” i va prioritzar col·laboradors de l’exèrcit. Així mateix, ha criticat que l’actual sistema deixa “pràcticament” sense cap capacitat d’actuació al Govern, ja que les places de refugiat les decideix l’executiu espanyol “a partir de criteris poc clars i sense consulta prèvia”.

Tant Verge com Wagensberg i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, han saludat a l’inici del ple el refugiat afganès Feridoon Aryan i la seva família, que s’han convertit en els primers convidats a una sessió plenària des de la irrupció de la pandèmia de Covid-19.

Aryan era portaveu d’Unicef a l’Afganistan i va aconseguir arribar a Catalunya a través del Pakistan i de la intercessió de diversos diputats i de la mateixa Verge. Borràs i diversos membres de la Mesa i representants de grups parlamentaris els han rebut al Despatx d’Audiències de la cambra, abans de l’inici del ple.

Fa unes setmanes, Borràs, Verge i els grups parlamentaris d’ERC, Junts, CUP i En Comú Podem van adreçar diverses cartes a l’ambaixador espanyol al Pakistan perquè doni asil a refugiats afganesos. Des del Pakistan, el secretari quart a la Mesa, Rubèn Wagensberg, va donar les quatre missives a Aryan, que va tenir l’oportunitat d’accedir a l’ambaixada espanyola i fer entrega de les cartes.

A l’inici del ple, la presidenta del Parlament ha donat “la més càlida de les benvingudes” a Aryan i a la seva família. I ha advertit que “no concedir asil a persones amenaçades de mort i perseguides no només és incomplir el dret d’asil, sinó que també és l’incompliment d’ajudar a la consecució de la vida dels que fugen dels horrors de la guerra”.