Lleida dirà adeu a la Renfe el 2024
El govern assumeix el servei ferroviari a la demarcació lleidatana, que passarà a operar FGC
Satisfacció entre els alcaldes de Ponent i la Catalunya Central, que reclamen més inversió per convertir l’R12 en una autèntica línia de Rodalies
La Generalitat va aprovar ahir el final de la gestió de Renfe a la demarcació de Lleida, que passarà a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el 2024. El nou operador desdoblarà l’actual R4 en dues línies, l’RL3 (Lleida-Cervera) i l’RL4 (Lleida-Manresa). El govern adquirirà quatre trens elèctrics per 44 milions d’euros i pagarà 21,1 milions més pel seu manteniment durant quinze anys. El tram entre Lleida i Cervera passarà dels sis trens actuals per sentit en dia laborable a dotze, el doble, mentre que el trajecte entre Cervera i Manresa, dels tres actuals a cinc. Es preveu que el corredor entre la capital del Segrià i la del Bages superi els 450.000 viatgers el 2026, un increment del 55% de la demanda ferroviària respecte del 2018, abans de la pandèmia.
El vicepresident del govern, Jordi Puigneró, descriu aquest canvi de gestió com l’avantsala del model de Rodalies que vol implantar al conjunt del país. El titular de Polítiques Digitals i Territori va avançar que la reclamació del traspàs complet del servei serà el primer punt de l’ordre del dia a la pròxima reunió de la comissió mixta bilateral d’infraestructures, que s’ha de celebrar el mes vinent a Barcelona. “I volem una resposta, sí o no, no podem estar permanentment amb traspassets de fireta”, va advertir, en referència al 2009, quan el govern espanyol, en temps del tripartit, només va transferir els horaris i els preus –ni vies, ni trens, ni catenàries, ni inversió–. “Que ens deixin gestionar el servei complet. Ens hem guanyat el dret a fer-ho. No som uns inexperts”, va afegir-hi. Puigneró va denunciar la manca d’interès de Madrid a l’hora d’invertir en infraestructures a Catalunya i va remarcar que la Generalitat avançarà els recursos per canviar la gestió de mans a Lleida, però a compte de la futura negociació del traspàs amb el govern espanyol.
Lleida equival a un 10% de les Rodalies en nombre de quilòmetres al Principat. El govern obrirà els concursos pertinents per a la compra dels combois i convida els treballadors actuals de Renfe a canviar d’operador, en el benentès que es necessitarà més personal i no perdrà les condicions laborals actuals.
La Generalitat esgrimeix l’experiència adquirida en la gestió dels FGC i convida a comparar el servei amb el que ofereix Renfe. A part de doblar la freqüència a Lleida, es vol millorar la puntualitat en hores punta, augmentar la cadència dels trajectes per tal que estiguin millor distribuïts al llarg del dia, guanyar en comoditat, seguretat i serveis digitals, afavorir la connectivitat i la vertebració territorial i impulsar el foment del transport públic. “He sentit ja diferents presidents i ministres de Transports parlar d’“ara toca Rodalies” i de “lluvia de millones”; això no ha passat, doncs que ens ho deixin gestionar a nosaltres”, va sentenciar el vicepresident. Per Puigneró, no té cap sentit que des de 600 quilòmetres de distància es tutelin els trens amb origen i destinació Catalunya i ho va comparar amb la gestió de les conques hidrogràfiques.
L’anunci va ser celebrat pels alcaldes de Ponent. El paer en cap de la capital de la Segarra, Joan Santacana, aplaudia, en declaracions a El Punt Avui, que la gestió s’acosti al territori: “És una bona notícia que ho agafi FGC. És molt més fàcil el diàleg, és més fàcil parlar amb algú de Barcelona que amb algú de Madrid.” Santacana denunciava el dèficit endèmic en horaris i combois i la durada del trajecte fins a Barcelona, “tres hores de rellotge, com al segle XIX”. En canvi, de Cervera a Lleida amb tren són 50 minuts i en cotxe, uns 35. “No és competitiu, però és menys escandalós”, hi afegia. L’alcalde recordava que en els últims cinc anys hi ha hagut un parell d’accidents greus a la línia. Una persona va morir el 2019 en un xoc frontal entre dos trens de les línies R4 i R12 a Castellgalí (Bages) que circulaven per la mateixa via i una altra persona va perdre la vida el 2018 en el descarrilament d’un tren de la línia R4 a Vacarisses (Vallès Occidental) per una esllavissada. “Avui en dia que hi hagi accidents d’aquesta gravetat no és lògic”, va constatar Santacana, que veu positiu que l’operador passi a ser FGC: “Sabem que a la resta de Catalunya és un servei molt més ben valorat que Rodalies.”
Menys competitivitat
Per la seva banda, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, qualificava a aquest diari la notícia d’“excel·lent”, però advertia que la competitivitat de tota la Catalunya Central encara es veu greument perjudicada per la manca d’inversió en infraestructures ferroviàries en el tram fins a Barcelona. El republicà posava l’exemple de Girona, que és a un centenar de quilòmetres de Barcelona però a poc més de mitja hora en tren, mentre que Manresa és a 60 quilòmetres de la capital i a una hora i mitja. “La competitivitat es mesura en temps, no en distància. L’entrada a Barcelona està col·lapsada i per anar de Manresa a Barcelona s’hi triga més que quan es va inaugurar la línia, el 1859”, va lamentar Aloy, que reivindica el traspàs total del servei, acompanyat de les inversions corresponents, i compara el bon funcionament dels FGC al Vallès o a la Pobla de Segur amb el deficitari de Renfe.
L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i el batlle de Bellpuig, Jordi Estiarte, deien a TV3 que les noves RL3 i RL4 s’han de convertir en un autèntic Rodalies perquè estudiants i treballadors l’utilitzin com a mitjà de transport habitual. “Creiem que és estrictament necessari que aquesta línia rebi les inversions que necessita per ser ni més ni menys important que les Rodalies de la resta de capitals”, desitjava Estiarte.
LES FRASES
La ministra de Transports no hi posa cap objecció
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va afirmar ahir que “no té res a objectar” davant l’anunci que el govern ha adjudicat a FGC la gestió del servei de Rodalies de Lleida. Sánchez va admetre que la decisió és competència de la Generalitat i va recordar que fa més d’un any l’anterior conseller de Territori, Damià Calvet, ja va avançar aquesta intenció. L’exalcaldessa de Gavà va passar d’afirmar el 8 d’octubre que el traspàs de Rodalies a la Generalitat “no és una qüestió que estigui a sobre de la taula” a informar ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que “s’hi està treballant”. Segons la ministra, es mantenen converses centrades a resoldre la qüestió de la transferència de recursos econòmics i financers perquè el govern pugui procedir al pagament de serveis operats per Renfe directament a través d’un contracte programa.
Mentrestant, ahir el Consell de Ministres autoritzava el Ministeri de Transports a treure a licitació, a través d’Adif, el contracte de serveis de manteniment de les instal·lacions de control de trànsit i sistemes complementaris del tram d’alta velocitat Lleida-Barcelona-Figueres per 40,21 milions d’euros.
Els centres de manteniment que desenvoluparan les tasques són els de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), el Prat de Llobregat-Can Tunis (Baix Llobregat), Montmeló (Vallès Oriental) i Vilobí d’Onyar (Selva).