Xoc entre els poders de l’Estat

Foc creuat entre el poder judicial, el legislatiu i l’executiu a Espanya. Un enfrontament que es veia venir des de la condemna del Tribunal Suprem contra el diputat canari d’Unides Podem Alberto Rodríguez, el 7 d’octubre, i que deixa tocada la coalició de govern. La situació es va anar esquivant com es va poder fins divendres, quan després el Tribunal Suprem va respondre a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que la inhabilitació de Rodríguez era “obligada”.

I la socialista va executar la sentència i va comunicar a Rodríguez la pèrdua de la seva condició de diputat contra el criteri dels lletrats de la cambra baixa i de la mesa del Congrés, que es va reunir dimarts i dijous. Tot i que la decisió de retirar o no l’escó a un diputat és competència exclusiva de la presidenta del Congrés, Unides Podem –socis de coalició del PSOE en el govern espanyol– li va retreure que tirés pel dret i no hagués convocat de nou la mesa.

Unides Podem va anunciar una querella contra Batet per prevaricació. El ministre de Consum i coordinador general d’IU, Alberto Garzón, va intentar ahir rebaixar la tensió dient que la querella és una acció legal de l’afectat “a títol personal”, desmarcant així la formació morada de la demanda.

Després d’aquest pas enrere d’Unides Podem en la defensa dels drets del seu diputat, Rodríguez va anunciar que deixava la formació morada i va acusar el PSOE de “robar l’acta” en el Congrés. “Abandono la militància partidista i abandono Podem”, va dir el canari a l’arribada ahir a l’aeroport de Tenerife Nord, on va ser rebut per un centenar de persones al crit de “justícia” i de “totes som Alberto”. Lluny de rebaixar-se la tensió la situació s’enverina cada vegada més amb un cisma a la coalició de govern i un xoc frontal entre tres dels poders de l’Estat: el legislatiu, l’executiu i el judicial. I és que la decisió de Batet no va agradar gens a la formació morada i així ho van manifestar poc després de saber-se, divendres, que Rodríguez s’havia quedat sense escó. En un missatge a les xarxes socials, la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, va qüestionar la sentència i la retirada de l’escó al diputat canari per decisió de Batet. La ministra també va parlar de “prevaricació”.

Al seu torn, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va mostrar el seu absolut rebuig a la piulada de Belarra. I ho va fer amb un comunicat molt més dur de l’habitual perquè, segons el poder judicial, el missatge de Belarra atribueix “la comissió d’un delicte als seus magistrats”. Una afirmació, diu la nota del CGPJ, que “excedeix els límits del dret de la llibertat d’expressió”, a més de “generar una sospita inacceptable sobre la manera d’actuar del més alt tribunal de la nació”. En la nota, difosa divendres al vespre, el CGPJ va recordar que Belarra és “membre del poder executiu”, fet pel qual declaracions com les seves situen “les relacions entre dos poders de l’Estat en un pla completament indesitjable”. La dreta espanyola es va afanyar ahir a demanar a Pedro Sánchez el cap de Belarra. El xoc sense precedents entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial ha obert un cisma en la coalició del govern.