La penúltima frontera

Li ha costat quinze anys, però finalment el PP valencià comença a explicitar la seua incomoditat amb el model lingüístic de l'ensenyament públic al País Valencià, que, recordem-ho, es basa en la segregació dels estudiants en línies en valencià i d'altres en castellà. És un sistema farcit de defectes, amb conseqüències perverses com la creació de guetos lingüístics o la concentració de la nova immigració en grups en castellà mentre la població autòctona (també la castellanoparlant) es matricula cada vegada més a les línies en valencià. Però malgrat tots els seus problemes, el sistema permet que desenes de milers d'infants estudien en català al País Valencià i siguen, per tant, plenament competents en les dues llengües oficials al final de la seva escolarització. I ha permès l'existència d'oasis escolars de normalitat lingüística en un context social en què la llengua pròpia es troba cada vegada més arraconada. Més del que pot tolerar aquesta dreta governant. Fins ara, el PP havia posat bastons a les rodes a l'ensenyament en valencià de manera silenciosa: inflant una xarxa concertada pràcticament monolingüe, tractant de bloquejar la implantació de noves línies en valencià a les escoles que així ho sol·licitaven, degradant les línies existents amb la contractació de professorat sense la competència lingüística necessària per garantir els drets dels alumnes que han triat estudiar en valencià. Ara han decidit que no n'hi ha prou i ahir el conseller Font de Mora el qüestionava obertament. Volen carregar-se la penúltima frontera. Caldrà molt de trellat i molta unitat per defensar-la.