Aragonès defensa que els pressupostos són “els més expansius dels darrers anys” gràcies al “salt qualitatiu” en inversió

El president del Govern, Pere Aragonès, ha insistit aquest divendres en la importància de tenir uns nous pressupostos “transformadors”, una setmana abans que l’executiu els aprovi. En la inauguració de la Jornada dels Economistes, Aragonès ha insistit en el “salt qualitatiu de la capacitat d’inversió” que recullen els comptes gràcies als fons europeus i que permeten presentar “els pressupostos més expansius dels darrers anys”. A banda d’Aragonès, la Jornada d’Economistes ha comptat amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; de la tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Janet Sanz i amb diverses taules que han reflexionat sobre l’economia post Covid.

En un context on la indústria es veu “minvada” per la falta de matèries primeres i l’augment de costos del ’energia, Aragonès ha dit que la recuperació de la sobirania tecnològica a través de la fabricació de microxips a Europa és “un dels camps d’oportunitats en els quals Catalunya no hi pot ser: hi serà”.

Més a curt termini, s’ha mostrat “optimista” pel que fa a l’automoció on hi ha “projectes de futur molt potents”, que fan “honor a la història del sector” que representa més de 200.000 llocs de treball directes i indirectes, en un moment en què el motor elèctric està transformant “absolutament” tota la cadena de valor. “Com que canviarà tot el sector, l’hem d’acompanyar perquè aquest canvi signifiqui no només el manteniment sinó la creació de llocs de treball de qualitat”, ha dit.

A més, també ha defensat la necessitat de desplegar indústries del futur com en l’àmbit quàntic, la producció d’hidrogen verd o el desenvolupament d’un bon sistema d’innovació per complementar la xarxa d’investigació catalana. Tot i avisar que no es pot ser “autocomplaent”, el president del Govern ha remarcat que Catalunya es troba en “una bona posició” per fer front a aquesta reindustrialització “verda i digital” i ha assegurat que s’estan captant inversions d’alt valor afegit.

En nom dels economistes ha parlat el president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich, que ha afirmat que la situació actual que viu el país es pot resumir “amb una paraula: incertesa”. Per Pich, les cicatrius que deixa la pandèmia seran “perdurables i profundes”, sobretot pel que fa a l’augment de 20 punts del dèficit públic, als 190.000 treballadors en ERTO, els 120.000 “autònoms en dificultats” i a l’especial vulnerabilitat dels sectors més afectats per la covid, com el turisme i el transport. “Portant ploms a les ales costa més volar”, ha dit.

Més optimista s’ha mostrat la responsable d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que ha reivindicat que la capital catalana “està liderant la recuperació”, sobretot per l’impuls de la seva indústria local. Tanmateix, Sanz ha assenyalat que un dels principals reptes al qual s’enfronta l’economia de Catalunya és tenir una indústria potent en un context de crisi de subministraments que “frena en sec el seu desenvolupament”. Sanz ha subratllat que “l’economia post-covid no pot ser una economia pre covid” i ha insistit que “l’èxit d’un model exigeix respondre a l’emergència climàtica i estar preparat de cara a futures crisis ambientals”.

En una línia similar s’ha expressat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que s’ha mostrat “moderadament optimista sense deixar de ser realista”, ja que “la recuperació planteja molta feina” que s’ha de fer “amb encert i rapidesa”. Segons l’actual alcaldessa de l’Hospitalet, l’etapa que s’enceta està marcada per “la proximitat i el lideratge públic”, a través de projectes transformadors com les 21 iniciatives que la Diputació ha tirat endavant recentment.

La conferència inaugural ha anat a càrrec de Pol Antràs, professor d’Economia a la Universitat de Harvard i especialista en comerç internacional, Pol Antràs. En una intervenció de 45 minuts, Antràs ha explicat que “no és obvi” que l’economia s’estigui desglobalitzant en aquests moments, però sí que hi ha “clars senyals en desacceleració” després d’un any i mig de pandèmia mundial. L’expert ha puntualitzat que “no és probable que la covid en sí ens portin a una era de desglobalització”. Per Antràs, “el desafiament principal és “de naturalesa institucional i política”, fent referència a l’auge proteccionista que s’està donant en molts estats.

Pel que fa a les implicacions que pot tenir per les empreses catalanes aquest procés, el professor d’Economia a la Universitat de Harvard ha dit que no veu “molt clar” que les companyies que van traslladar la producció a l’estranger “tornin molt ràpid”. En canvi, sí que preveu que el teletreball impulsi el percentatge de cadenes de valor que reverteixen a Catalunya, per l’atracció de talent que pot venir a fer feina telemàtica, aprofitant la qualitat de vida del territori.

A banda de la inauguració, la Jornada d’Economistes ha comptat amb 14 sessions professionals i estratègiques on s’ha debatut cap on va l’economia catalana, així com una aproximació holística sobre l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i l’aplicació dels fons Next Generation a Catalunya. Des de l’àmbit més estrictament professional s’ha examinat la incidència de l’avantprojecte de la Llei de reforma de la Llei Concursal en matèria de segona oportunitat en el procediment especial de les microempreses, o el paper de l’auditor de comptes davant dels fons europeus.