Un jutjat de Granollers investiga Fèlix Millet per la desaparició d’objectes embargats
El TSJC confirma que s’han obert diligències arran d’una denúncia de l’Agència Tributària
La fiscalia i l’Audiència de Barcelona Investiguen si Montull va ocultar a la justícia que cobrava el lloguer d’un pis
Un jutjat de Granollers ha obert una investigació a Fèlix Millet arran d’una denuncia de l’Agència Tributària. Segons ha avançat el diari El País, haurien desaparegut diversos de la casa de Millet diversos objectes de valor embargats per ordre judicial i que havien de servir rescabalar part dels 23 milions de l’espoli al Palau de la Música.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que el passat mes de maig el Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers va obrir diligències pels delictes de falsedat documental i apropiació indeguda després de rebre una denúncia de l’Agència Tributària contra l’expresident del Palau. Segons la mateixa font, ja s’han practicat diverses diligències i està pendent fixar una data per a la declaració de l’investigat.
En concret, segons la informació publicada per ’El País’, ha desaparegut un piano de cua de fusta, un capçal de llit del segle XVIII, uns ullals d’ivori, una desena de figures d’animals també d’ivori i tres figures de pedra amb motius africans.
Són objectes que formen part, afegeix el rotatiu, dels 44 béns mobles que el 2012, en plena instrucció del cas Palau, el jutge va embargar després d’ordenar el registre de la casa de Millet de l’Ametlla del Vallès. L’investigat va quedar aleshores com a dipositari d’aquests béns i se’l va advertir que havia de conservar els objectes en l’estat en que es trobaven en aquell moment i no podia disposar dels mateixos.
Millet, de 85 anys, va ser condemnat pel saqueig del Palau de la Música a 9 anys i 8 mesos de presó, a una multa de 4,1 milions d’euros i a retornar, juntament amb Jordi Montull, 23 milions d’euros de l’espoli de la institució. A l’abril del 2020 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència.
Montull va ocultar a la justícia que cobrava el lloguer d’un pis
AgènciesLa fiscalia i l’Audiència de Barcelona es plantegen denunciar l’exnúmero 2 del Palau de la Música Jordi Montull per haver ocultat que cobrava el lloguer d’un pis al Masnou.
Montull va ser condemnat pel cas Palau a set anys i mig de presó, 2,9 milions d’euros de multa i a retornar juntament amb Fèlix Millet els 23 milions d’euros que van robar al Palau. Dos mesos més tard, va dir al tribunal encarregat d’executar la responsabilitat civil que els seus únics ingressos provenien d’una pensió de jubilació de 2.000 euros. Per això es va comprometre a pagar 500 euros cada mes per fer front a la seva responsabilitat civil.
L’ex-número 2 del Palau reconeixia que la quantitat “pot semblar irrisòria”, però va esgrimir que els únics ingressos familiars procedien de la pensió, ja que la seva esposa, Mercè Mir, “manca d’ingressos o estalvis propis”.
No obstant, ara s’ha descobert que Montull va amagar que també cobrava el lloguer d’una propietat al Masnou que té a mitges amb la seva parella i que no havia declarat a la justícia. L’Agència Tributària és la que ha alertat sobre el lloguer de Montull d’aquest habitatge, ja que consta a la seva declaració d’IRPF des del 2019 i que va ser “ocultat deliberadament” a la justícia, segons denuncia Hisenda.
El passat 6 de setembre, la lletrada de l’administració de justícia (LAJ) va posar en coneixement de la Fiscalia que aquesta ocultació constituïa un delicte. Així mateix, va acordar l’embargament de les rendes i va demanar informació sobre altres possibles immobles llogats.
Segons ha avançat el diari ’El País’ i ha confirmat l’ACN, se’l podria investigar per frustració de l’execució d’una sentència. La decisió dels magistrats de la secció desena sobre si envien el cas a un jutge perquè obri un nou procés penal contra Montull encara està pendent.
La defensa de Montull ha recorregut l’escrit en considerar que la LAJ es va extralimitar en les seves funcions.
La Fiscalia ja s’ha oposat al recurs i conclou que Montull va cometre un delicte de frustració a l’execució, que castiga amb penes d’un a quatre anys de presó a qui, entre d’altres coses, oculti patrimoni “amb la finalitat d’eludir el pagament de responsabilitats civils”.
