Bolaños nega que s’hagin pactat quotes de català en la llei audiovisual
El ministre espanyol de la Presidència assegura que el procés sobiranista “està acabat”
El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, afirma que es van adoptar mesures de suport a les llengües cooficials en la futura Llei Audiovisual però no dóna per segur que això passi per la fixació d’una quota concreta tal com ve reclamant ERC.
Bolaños exposa els plans del govern espanyol respecte a aquesta llei en una entrevista amb l’Agència Efe en la qual ressalta la transcendència del projecte de comptes de l’Estat per al 2022 que s’està tramitant al Parlament.
Esquerra no va presentar esmena a la totalitat d’aquest projecte després d’arribar a un acord per fixar la quota de les tres llengües cooficials (català, basc i gallec) en la futura Llei Audiovisual.
Sobre aquest tema, el titular de Presidència precisa que “no hi ha un percentatge”. “El que hi ha -afegeix- és un compromís del govern de donar suport i defensar les llengües cooficials”. “Tan espanyol és el castellà com el català, el gallec o el basc. Com que tenim clar això i volem defensar la cultura, la llengua i la identitat catalana i la basca i la gallega i de la resta de territoris del nostre país, el que farem és garantir que la producció audiovisual tingui algunes mesures perquè es defensin aquestes llengües cooficials”, explica Bolaños.
Insisteix que això és el que farà el Govern central i que ho parlarà no només amb ERC, sinó també amb altres grups parlamentaris per aconseguir tirar també endavant la Llei Audiovisual.
Una llei la importància de la qual ressalta per a la indústria audiovisual, per a la cultura en general d’Espanya i per defensar les llengües cooficials.
Bolaños recalca que els pressupostos del 2022 són molt importants perquè garantiran que hi hagi “una sortida justa de la crisi”.
Recorda que el projecte inclou gairebé un 60 per cent de despesa social, 40.000 milions d’inversió, una aposta clara pels joves i una especial atenció a la ciència.
Per això apel·la a la responsabilitat dels grups i considera que el rar no són els grups que els donen suport, sinó que algú no els doni suport.
“De què està en contra l’oposició? Que invertim 13.000 milions en ciència? Que pugi un 23 per cent la partida de dependència? Que hi hagi 2.200 milions per a beques? Exactament, de què està en contra?”, planteja el ministre.
“El procés sobiranista, acabat”
Bolaños considera que “el procés sobiranista està acabat” i gràcies a això s’està obrint a Catalunya “l’etapa de les solucions” amb una relació “institucional” i de col·laboració entre tots dos governs i “que transita per l’ordre constitucional”.
Bolaños destaca el canvi que creu que s’ha evidenciat a Catalunya amb la política de diàleg del govern espanyol i s’ha mostrat convençut que la coalició que sustenta l’Executiu de Pedro Sánchez no es trencarà i arribarà fins al final de la legislatura malgrat els xocs amb Unides Podem en assumptes com la reforma laboral.
Pel titular de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, és molt positiu que el Govern, i en general les institucions catalanes, estiguin complint la llei, la Constitució i hi hagi un treball coordinat per intentar millorar les condicions de vida dels catalans.
Una situació que, segons ha dit, contrasta amb la “tensió insuportable” que es vivia fa només quatre anys i que ressalta que no portava enlloc.
“Hem de parlar; hem de ser conscients que partim de posicions molt diferents i que probablement el procés de diàleg serà molt complex, però hem d’abordar-lo (...) És -postil·la- l’única manera de fer-ho. No n’hi ha una altra”.
Bolaños no ha confirmat l’anunci fet per la portaveu del govern, Patrícia Plaja, que hi haurà una nova cita de la taula de diàleg a principis del 2022 i s’ha limitat a assenyalar que les reunions seran “quan corresponguin”, quan ho acordin els dos governs i quan es cregui que pot haver-hi algun avanç.
