La fiscalia demana 3 anys de presó i 17 d’inhabilitació per Alay pel viatge a Nova Caledònia

La Fiscalia demana tres anys de presó i 17 d’inhabilitació per a l’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, al qual acusa de pagar amb fons públics un viatge del 2018 com a observador del referèndum de Nova Caledònia, malgrat ser “aliè a les seves funcions”.

En el seu escrit d’acusació, el ministeri públic atribueix a Alay els delictes de malversació de cabals i prevaricació i demana que se’l condemni a indemnitzar la Generalitat amb els 4.732 euros que va costar el viatge, que van ser assumits pel Departament de Presidència a càrrec del pressupost de l’Oficina del President.

La causa es deriva d’una querella per malversació que va presentar la Fiscalia i en la qual també va estar investigada l’actual secretària del Departament de Salut, Meritxell Masó, per haver autoritzat les despeses quan era secretària general de Presidència, encara que la jutge instructora va arxivar la causa contra ella.

La jutge ha enviat ja el cas a judici, pels delictes de malversació i prevaricació administrativa, i ha requerit a Alay perquè aporti com a fiança els 4.732 euros que se li reclamen.

Segons sosté la Fiscalia en el seu escrit d’acusació, presentat davant el jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona, Alay va contractar a l’octubre del 2018 el vol a Nova Caledònia “abusant” de la seva condició de responsable de l’Oficina de Puigdemont, “excedint-se en les seves funcions” i “apartant-se de la seva obligació de servir a interessos generals propis de l’administració pública”.

El vol, afegeix l’escrit, el va contractar Alay després de rebre una invitació al seu nom de la Unitat de Relacions Externes del Front d’Alliberament Nacional Canaco i Socialista de Nova Caledònia (FLNKS), perquè participés en la promoció del projecte sobiranista d’aquesta formació la setmana prèvia al referèndum d’independència de França, que van perdre els independentistes.

Les despeses derivades del viatge van ser autoritzats per Masó i, després de la seva fiscalització per part de la Intervenció, van ser assumides pel Departament de Presidència, que va pagar el vol a l’agència de viatges i la resta de factures “directament” a l’acusat, qui segons la Fiscalia va aconseguir així “un clar benefici econòmic particular”.

Tenint en compte “les seves funcions i activitats” com a responsable de l’Oficina de Puigdemont, sosté la Fiscalia, quan Alay va reclamar les despeses “ho va fer sabent que es tractava d’un viatge personal i aliè a les seves funcions” i que “no existia cap raó que justifiqués el pagament amb càrrec a la seva dotació pressupostària pública, de la qual ell mateix tenia el control i la gestió”.

Segons la fiscal Anticorrupció Teresa Duerto, l’acusat va presentar la proposta de pagament a Masó “fent constar expressament que es tractava de documentació indispensable” perquè la secretària de Presidència aprovés la despesa, la qual cosa va provocar que aquesta acabés adoptant “una resolució manifestament arbitrària i injusta”.

L’actuació d’Alay, prossegueix el ministeri públic, va motivar que les despeses del viatge “s’abonessin indegudament a compte de l’erari públic de l’administració autonòmica, amb un clar perjudici econòmic per a aquest últim, per més que els funcionaris indicats no actuessin sabent que d’aquesta manera estaven sufragant unes despeses personals amb diners públics”.

A més de per aquest viatge, Josep Lluís Alay està investigat per un jutge de Barcelona en el “cas Volhov” de presumpte desviament de fons al procés, així com per l’Audiència Nacional per formar presumptament part de l’estructura organitzativa de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que el 2019 va convocar multitudinàries protestes contra la sentència que va condemnar els líders independentistes.