Arnaldo i el procés al TC

ERC no va acudir a la comissió de nomenaments per no ser part de la funció, però el diputat de Junts al Congrés Josep Pagès sí que va ocupar el seu seient el dia que Enrique Arnaldo era examinat com a futur magistrat del Tribunal Constitucional. “El PP proposa uns perfils no idonis al TC pel seu historial de parcialitat, falta d’independència, sospita de corrupció i sospita ideològica pels 150 actes en què ha participat a la FAES. I el més greu no és això sinó que es doni per bo un procés totalment opac del qual surten aquests perfils i que perfils partidistes s’acceptin com a bons. PSOE i Podem, acceptant aquests noms, se situen com a còmplices i cooperadors necessaris d’aquest paripé”, va etzibar Pagès a Arnaldo alertant que allò no era un examen sinó “un massatge a uns noms ja pactats”. Les paraules del diputat de Junts, però, no seran l’única motxilla catalana que Arnaldo s’emportarà al TC, perquè en el passat s’ha significat en articles –la majoria dels quals a El Imparcial– en què des del 2015 ha combatut el procés independentista, ha fet comparacions despectives d’Oriol Junqueras amb l’os Yogi i de Jordi Pujol amb el mestre Yoda, i ha caricaturitzat els líders del procés com a “bufons”. Després que el Congrés ratifiqui avui els nomenaments al TC gràcies als vots del PSOE, el PP i Podem, Arnaldo serà un magistrat encarregat de dirimir els recursos del procés i això el situa en la diana de la recusació.

La votació d’avui per renovar el TC –i el Tribunal de Comptes, que fiscalitza l’independentisme fins a l’embargament, i el Defensor del Poble– al ple del Congrés és particular perquè és nominal i secreta, de forma que tots els diputats han d’escriure quatre noms per al TC i sis noms per al TdC des d’ahir i fins avui a la una del migdia. El PSOE, el PP i Podem sumen 243 escons, més dels 210 necessaris que delimiten les tres cinquenes parts. El problema és que per molts progressistes Arnaldo –i també Concepción Espejel– és un gripau difícil de digerir, com ha verbalitzat el socialista Odón Elorza, apartat pel PSOE de portaveu com a represàlia. “Estem d’acord amb el que diu Elorza: nosaltres també haurem de votar amb una pinça al nas”, admet Asens. I confessa que la indisciplina de vot “és una temptació gran que tenim tots”. “A mi no m’agraden alguns candidats que ha proposat el PP”, admet fins i tot Pedro Sánchez.

Si Espejel és tan propera al PP que va ser apartada del cas Gürtel –“avui i sempre serà Concha”, presumia María Dolores de Cospedal al seu dia–, Arnaldo ha combatut amb la ploma la classe política catalana. En l’article titulat Parecidos políticos (8 d’octubre del 2015) a El Imparcial, va escriure: “A Junqueras ens l’imaginem pel Yosemite Park de Califòrnia com l’os Yogi amb el seu amic Bubu [...]. Potser també el veurem protagonitzant a la Teletienda un anunci de qualsevol aparell per aprimar mitjanament miraculós [...]. Pujol és un clon del mestre Jedi Yoda, el de les orelles de punta, tot i que un dels mutants de Desafío total, Kuato, se li assembla molt.” A Acatar para no cumplir (2 de març del 2017), acusava els polítics sobiranistes de ser “torquemadas de la justícia oficial (ells tenen la seva pròpia justícia virtual)”. Després de l’1-O del 2017, fins i tot censurava el fet de “rebel·lar-se contra la supremacia” de la Constitució. I escrivint sempre “Generalidad”, en castellà.