Maduro prova la democràcia

“Donarem bones notícies al món”, va dir, exultant, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ahir. El país petrolier sud-americà va participar, ahir, en les primeres eleccions amb observadors internacional des del 2015 i sense el boicot opositor. Ha estat després d’un acord amb l’antichavisme a Mèxic, on hi ha una taula de negociació. L’executiu espera que la jornada electoral, sigui quin sigui el resultat d’ahir, serveixi com a gest d’obertura i evidenciï que està disposat a una transició democràtica. La presència d’observadors de la UE, l’ONU i el Centre Carter ja ha estat la prova que alguna cosa es mou a Caracas. L’oposició, per la seva banda, no s’ha sumat amb gaire entusiasme a l’assaig: mentre que una part va negociar la seva participació a canvi de garanties de transparència, una altra va fer una crida a no votar per no donar glòria a Maduro, a qui consideren un dictador.

Els veneçolans van escollir, ahir, 3.082 càrrecs: 23 governadors, 335 alcaldes i centenars d’escons en consells locals. El govern s’ha enfrontat a un ampli sector opositor moderat, que va decidir participar amb l’esperança que almenys s’activi un procés que acabi en una transició ordenada. En les presidencials del 2018 i les legislatives del 2020, no van reconèixer els resultats, favorables a l’oficialisme. Però aquesta vegada ha estat diferent. De la taula de negociació que té lloc a Mèxic, i que ha de reactivar-se al gener, va sortir una renovació parcial del Consell Nacional Electoral. L’acord va permetre l’entrada de dos vocals opositors, que van substituir dos chavistes. La relació de forces va quedar després d’aquest acord de 3 a 2, però va donar al procés un mínim de garantia. L’arribada d’observadors internacionals va completar un escenari inèdit. Els resultats no són el més rellevant del que va passar ahir. És esperable que el chavisme guanyi amb comoditat. Ha mantingut mobilitzada la seva base, que ronda el 20%, per contrarestar un electorat opositor que, després de 22 anys de revolució socialista, lluita amb prou feines per sobreviure i no s’interessa per les urnes. Segons càlculs de l’FMI, Veneçuela acabarà l’any amb el PIB per càpita més baix de la regió, fins i tot per darrere de Nicaragua i Haití. Però la dolarització de facto de l’economia ha permès almenys una petita reactivació, després d’anys d’esfondrament.

Això ha canviat l’ànim d’alguns veneçolans, tot i que per a molts no ha estat suficient. L’oposició representada per Juan Guaidó, cada vegada més aïllat després d’haver estat reconegut per uns cinquanta països com a president de Veneçuela, va fer una crida a no votar ahir, perquè segons els seus arguments, “les regionals i les municipals no són la solució als conflictes”. Els que sí van presentar candidats, en canvi, esperen que, almenys, de les eleccions surtin possibles líders per a les presidencials del 2024, és a dir que la votació serveixi com una espècie de primàries. Maduro, per la seva banda, espera una important victòria: si, finalment, la UE i l’ONU avalen el procés, podrà dir al món que Veneçuela tendeix a normalitzar-se després d’anys de daltabaix.