JOAQUIM JOSEP PALADELLA CURTO
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
“Catalunya té un tema pendent amb el món rural”
“La reivindicació dels pobles de Catalunya és que el govern ha de governar per a tots igual”
“Jo soc pagès,i tinc molt clar que ho he deixat de fer provisionalment”
Al peu del tractor
No ho ha tingut fàcil en Joaquim per buscar-nos una imatge. Més que res perquè no en té gaires i les que té són a Batea. Ha escollit aquesta perquè representa el punt de sortida i el punt de retorn. Ell es considera pagès que, “provisionalment”, diu, fa de polític. A la imatge, en Joaquim, primer per l’esquerra, amb la seva filla, Estella, al costat del seu pare, en Vicenç. Al fons, i dins de la cabina del tractor, el seu fill, en Marc.
Jo mai he estat un professional de la política, tot al contrari, he estat sempre pagès
Si estic en la política és per millorar la qualitat de vida del camp i la del meu poble, Batea
La terra arrela, i molt. I més si ets un pagès d’un poble de la Terra Alta, com Batea, i la pagesia forma part de la teva vida. Aquest és el cas de Joaquim Josep Paladella, alcalde de Batea des de fa trenta anys, diputat pel PSC al Parlament de Catalunya, que treballa amb un objectiu: millorar el país i, molt especialment, millorar la qualitat de vida de la pagesia.
De pagès a polític. Com fa aquest pas?
M’interessava la vida del poble, fer coses, millorar-lo, i molt especialment el tema de la pagesia i poder ajudar. Jo soc pagès, però vaig decidir involucrar-me en la política.
Parli’m de Batea.
És un poble rural. Un poble gran entre els petits, que viu de l’agricultura, de la vinya, del vi, on la seva gent ha fet una economia bastant sostenible. Som bastant singulars, com ho és tota la gent que viu en el món rural.
Imagino que, a diferència del Parlament, l’ajuntament de Batea no té catifes vermelles. Vostè s’imaginava ara fa tres dècades que arribaria a l’alta política?
No, mai. En aquell moment ens vàrem presentar com a agrupació d’electors, buscant signatures. El teu àmbit és el poble, és clar. Però amb els anys vas veient que si no tens influència, per dir-ho d’alguna manera, et costa més fer coses. Així que mires de fer el salt per poder fer avançar i millorar les coses, les del teu poble i ja les de país, en el meu cas molt centrat en la pagesia.
Hi ha influït, i més des d’un poble petit, que la política catalana ha estat sempre molt centralista al voltant de Barcelona?
Això és evident. Moltes vegades hem criticat el centralisme de Madrid, però a vegades el que s’ha fet des de Barcelona ha estat fins i tot superior. Penso que a Catalunya tenim una assignatura pendent amb el món rural. Hi ha hagut un centralisme al voltant de Barcelona i la resta de ciutats. I això penso que és dolent i afecta els pobles petits, però també les mateixes grans ciutats.
I arriba el moment que vostè –i aquesta pregunta no és la primera vegada que la faig– trepitja les catifes vermelles del Parlament. Què va sentir la primera vegada?
Recordo que va ser un dia a la tarda. Jo vaig entrar en substitució d’un company. Vaig notar com un calfred i em vaig preguntar: “Joaquim, vols dir que aquest és el teu món?” A partir d’aquí, a poc a poc, vaig anar formant part del grup parlamentari i, en definitiva, em vaig anar adaptant. A partir d’aquí, ja vaig tenir clar que havia de mirar que la meva feina tingués una repercussió, especialment pel que fa al territori, a la comarca.
Els alcaldes i alcaldesses, tot i les limitacions d’un sistema garantista, tenen fama de ser executius. És frustrant el Parlament en aquest sentit?
Sí, és molt i molt diferent. Moltes vegades dic que aquí estem discutint la paraula, el to, com s’han de dir les coses. I com a alcalde ja penses endavant, en el poble del futur, i vols fer-ho ja. T’enfrontes al repte i treball que va de tenir el projecte a obtenir el finançament. Però tot és molt més directe. Al Parlament és molt diferent. En el moment que fas una norma, una llei o una proposta de resolució fins que en veus el resultat, tarda... això si els veus, passa molt de temps. Però, en definitiva, és un treball per ajudar a donar respostes a la societat.
Vostè fa trenta anys que és alcalde. Veu diferències amb un polític que ha passat pel món local, que ha estat a la trinxera, amb contacte directe amb els veïns, amb aquell que no ho ha estat?
Sí, sí, per descomptat. Si tu has estat regidor, alcalde o no ho has estat, es nota amb la manera de fer i pensar. Ho he notat amb companys del meu partit i d’altres partits, sí.
És alcalde de Batea, a la Terra Alta, des de l’any 1991. Com compagina l’alcaldia, el Parlament i la família?
La família sempre és la més afectada. Com a alcalde d’un poble petit, com el de Batea, et trobes que et truquen a les tantes de la nit a casa, has de sortir per qualsevol cosa, i els festius també tens temes, ja sigui una reunió al poble del costat o en un acte. Però, pensi, que quan només era alcalde, ja havia de compaginar aquesta feina amb la de pagès, que és la meva vocació i la meva professió. Jo mai he estat un professional de la política, tot al contrari, he estat sempre pagès. Ara mateix, la gran dificultat és que Batea està molt lluny de Barcelona, i amb això he de treballar. Ara, les meves prioritats no han canviat. Són moltes hores dins un cotxe i això ho nota especialment la família. És una manera de vida, i admeto que a vegades és un sacrifici. Però el que és satisfactori és que estàs fent una cosa que t’agrada i que penses que pot tenir un retorn en la societat. Com ho diria? És com una cosa que portes a la sang, que no saps com explicar del tot per què ho fas, que a vegades porta molts inconvenients, però que creus que és una manera de viure i ajudar els altres. Des de molt jovenet que ho faig, i n’estic molt content.
Lligant una mica amb el que comentàvem al principi, sobre el centralisme català, vostè l’any 2017 va realitzar una petició oficial a la Subdelegació del Govern de Tarragona per estudiar la possibilitat de segregar Batea de Catalunya i annexionar-lo a l’Aragó, a causa de la manca d’inversió al poble per part del govern de la Generalitat. Apuntava maneres, si em permet.
No va ser ben bé així, però és el titular. El que és evident és que quan fas una construcció com la residència et diuen, per temes que no pots entendre, que no et poden concertar les places i que no pots obrir, et sents agredit. I has de prendre alguna decisió o, com a mínim, fer alguna cosa que cridi l’atenció. En aquest sentit vaig fer, conjuntament amb els companys, no amb la intenció de marxar, sinó fer entendre que nosaltres, un poble petit com Batea, també som Catalunya. Aquesta va ser la idea que ens va impulsar. No sé si es va entendre. Però el que és clar és que la reivindicació dels pobles de Catalunya és que el govern ha de governar per a tots igual, al marge de la ideologia, sigui rural, de costa, ciutat o de muntanya.
Aquesta pensa que ha de ser la seva aportació a la casa gran de la política catalana?
A banda del treball que faig amb el meu partit cada dia, sí, aquesta és la visió que vull donar al treball parlamentari.
Entenc que ha deixat l’agricultura...
Provisionalment! Pensi que en la primera etapa, quan vaig deixar de ser diputat, vaig tornar a l’agricultura. I ara passarà el mateix.
Una feina, una vocació, que es part de la seva vocació per la política.
Sí, exactament. La meva feina és de pagès. Si estic a la política és per millorar la del camp i la del meu poble. És el meu objectiu i sempre ho serà.
A moltes hores de casa
Joaquim Paladella té la mentalitat de la gent del camp. Treballar, plantar amb criteri i buscar els millors resultats, sempre pensant en el llarg termini. No és fàcil, explica, viure en un poble com Batea, on també és alcalde, i desplaçar-se a Barcelona, un cop ha tornat a ser diputat. No és fàcil, gens. Si ja com a alcalde, la família i la terra que treballa, paguen un peatge, com a diputat, la feina es multiplica i obliga a escollir. Però, i segons diu, és una elecció provisional, la de diputat, perquè té molt clar que la seva vida és la terra, els paisatges de la Terra Alta, la seva gent. Ell, però, explica que mai ha defugit un repte, en especial si aquest ha de servir per contribuir a fer una Catalunya millor i, en especial, a donar més qualitat de vida a la gent del camp, que diu que ha estat desatesa. En 2004 i en 2006 va substituir en el seu escó Martí Carnicer, elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003 i el 2006. Del 2007 al 2010 va ser secretari de la mesa de la comissió del Síndic de Greuges. Ara afronta de nou el repte que passa, entre moltes altres coses, però també, per donar, com sempre diu que ha fet i farà, més veu al món rural.
Joaquim Paladella
Nascut a Batea el 10 de març de 1963. Ha estat escollit alcalde del seu municipi des del 1991. És membre d’Unió de Pagesos i membre fundador del partit Unió per la Terra Alta (UPTA).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.